160 Cadaqués -sant Sebastià - far de Calanans

Volta senzilla i sense gaire desnivell, pel Parc Natural del Cap de Creus, pujant pel Camí Vell de Sant Sebastià fins l’ermita-mirador i baixada pel mas d’en Baltre cap la Planassa i far de Cala Nans, tornant a Cadaqués resseguint el litoral marítim.

Comencem la caminada a l’aparcament d’autocars, travessant el turístic poble de Cadaqués pel carrer Nou fins la platja de es Llaner Gran on trobem l’inici del Camí Vell de Sant Sebastià, conegut també com la Drecera d’en Dalí, que puja entre mig de cases per pista de formigó, després pista de terra fins esdevenir en tartera pedregosa que puja de manera constant.

El camí puja protegit als laterals per parets de pedra seca, en alguns trams d’alçada i gruix considerable, feta amb l’abundant llicorella pissarrosa de la zona, obrada en làmines planes i estretes i acuradament col•locada; amb el bon dia solejat de tardor que hem ensopegat,de tant en tant ens hem de girar per gaudir de la vista de la Badia a mida que ens anem enlairant, com també mirant endavant veiem cada cop més a prop la taca blanca de l’ermita, enmig del verd-fosc de la vegetació.

Entrem a un alzinar entre feixes, ja dins la propietat de la finca de Sant Sebastià, privada des de 1890; aquí, a 370 metres d’alçada, esmorzem asseguts als murs de pedra de l’entrada.

Continuem caminada seguint per la pista que baixa fent giragonses fins al mas d’en Baltre, seguint la pista de baixada a Punta Prima, fins arribar a la Basseta de Sa Planassa, on es deixa la pista seguint per l’esquerra direcció N.E. per entremig de garrigues i brolles, tant espés que s’ha d’endevinar el sender que ens arribarà al Far de Cala Nans; aquest tram té un encant curiós al barrejar-se els colors gris-blauós i ocre-rogenc de les pedres de llimoncella de les antigues cabanes i dels clapers, amb la verdor dels matolls.

L’explicació d’aquests “clapers” de pedra podria raure que en un terreny tant pedregós, els pagesos que cuidaven el camps, netejaven les feixes apilant les pedres als seus marges i així de passada delimitaven les propietats; els clapers eren murs que solien envoltar roques grans i servien per amuntegar i de magatzem de les roques sobrants. Eren camps de vinya i olivera.

Un cop visitat el Far, prenem el camí de la façana marítima, un camí empedrat d’un metre d’ample, que ressegueix l’escarpada orografia de les cingleres, amb caiguda seriosa per sobre la cala de Sa Sabolla, i després d’una lleugera pujada ja trobem una pista que tot planejant ens porta a sa Conca i continuant vora mar, tornar al punt on havíem començat la volta.

Anecdotari de l'indret.

El far de cala Nans, projectat el 1847 per l’enginyer J.M.Faquinetto i inaugurat l’1 de setembre de 1864, era equipat amb cuina, menjador 3 habitacions, lavabo i magatzem, amb feina de faroner molt sol•licitada doncs gairebé era com una jubilació anticipada.

De primeres, el far de llum fixa era qualificat de sisè ordre, fins que al 1926 es modernitzà per ser de tercer ordre, amb llum giratòria de 3 pulsacions, dues de curtes i una de llarga cada 15 segons.

El nom de “ cala Nans” d’aquest indret ve de que si “calaven” les trampes d’ormeig anomenades “nanses”, fetes amb vimets i joncs, trenats amb forma de tub de forma cònica, on a la part ampla es fa amb forma d’enfàs o embut cap endins. En gran mesura es feien servir per la pesca de la llagosta, tot i que també s’agafaven alguns peixos.

Entre la cala sa Sabolla i el far es veu les restes d’una estructura cilíndrica que son les restes d’un forn de calç, que també tingué d’altres funcions.

Segons el cronista Firmo Ferrés i Casadevall, en el seu llibre “Topònims de Cadaqués” esmenta que “El mot sebollir vol dir enterrar, endreçar, tancar els morts (...) Aleshores seria possible que aquella cala, allunyada de la població però prou assequible per aquest fi, fos la cala on se sebollen els morts. La cala on es feia la sebolla en temps de pesta.”