162 Volta pel Cap de Creus i Paratge de Tudela

Iniciem aquesta volta a l’aparcament del costat del far de Cap de Creus, ara al desembre amb molt de lloc lliure i més amb la freda tramuntana que ens rep només baixar del cotxe.

Comencem la caminada baixant per la carretera uns 200 m. fins trobar una pista a la dreta amb un pal indicador de l’itinerari nº 15, que aviat es torna caminoi amb terra rocós i fent un petit desviament a la dreta, es pot veure una balmeta amb paret seca al davant convertida en barraca; es continua camí passant per cala Caramellís i baixant pel rec al Racó de sa Claveguera,on el camí deixa de ser a peu pla i cal enfilar-se mig grimpant per entre roques aspres, fins trobar l’indicador que assenyala la baixada opcional a la Punta del cap de Creus, lloc on hi ha el punt més oriental de la península ibèrica i on la tramuntana bufava tant fort que ens feia perdre l’equilibri.

Tornem al punt de l’indicador per pujar per ses Estenedores i després baixar a la Cova de l’Infern, doncs el camí que voreja la costa és marcat com a restringit; vista la cova, es puja a l’alçada del far per envoltar-lo i baixar pel darrera, a trobar la carretera que seguirem uns 700 m. fins veure l’indicador de l’itinerari nº 17 a la dreta, per un sender que ens baixa a les cales de Culip i es Gentils, on es troba la pista de formigó que ens menarà cap el Paratge de Tudela i els seus Miradors, tot passant pels espectaculars afloraments geològics que el vent tramuntanejat i les aigües salines, han anat moldejant amb activitat incessant al llarg de milers d’anys, obrint l’imaginació a entreveure animals a les roques metamòrfiques que inspiraran Dalí en moltes de les seves obres.

Als miradors de Tudela s’hi troben testimonis gràfics en panells, de quan hi havia el complex turístic del Club Mediterranée, clausurat i expropiat al 1998 per ser desmantellat i restaurat com espai natural el 2011; es continua per pista fins la barrera al Coll de ses Portes i després per la carretera al far uns 200 m. fins trobar l’indicador del GR a la nostra dreta, fent aquest tram per un sender alegroi i envoltat de matolls fins trobar de nou la carretera i retornar a l’aparcament per finalitzar la volta per aquest indret tant singular.

Anècdota de la zona

En aquest indret tant singular del Cap de Creus es va rodar una pel•lícula a finals de l’estiu de 1970 i fou estrenada el 1971, basada en un llibre de Jules Verne titolat “Light at the egde of the world”, traduïda al nostre país com a “La luz del fin del mundo” i que tenia com protagonistes en Yul Brinner i en Kirk Douglas.
Es va rodar amb un pressupost d’uns 300 milions de pessetes i va requerir la construcció d’un far de decorat, fet amb peces de formigó prefabricat, aixecat pel paleta Pere Clavaguera de Cadaqués, i que tenia que durar el temps del rodatge però va durar 35 anys dempeus, formant part de la fesomia del paratge; l’hivern de 2006, Medi Ambient va resoldre que «Era una edificació obsoleta, sense ús i que trencava el paisatge» i varen enderrocar l’instal•lació per naturalitzar l’espai dins el Parc Natural..
En una foto de l’època del rodatge, també es veu l’embarcació de luxe del 1914, el Jylland, reconvertida en el vaixell dels pirates que s’apoderen del far, i que es va cremar accidentalment quan ja havia acabat el rodatge.