163 Beuda - Mare de Déu del Mont

Comencem la caminada a la foscor, sortint de l’aparcament a l’entrada de Beuda, tot seguint la carretera en direcció a Maià de Montcal fins el trencant amb indicador al Castellot, que ens durà a trobar la pista a ca n’Oliveres; aquí hi ha divergència de camins que van al monestir de sant Llorenç de Sous, amb pal indicador, per la dreta per Roca Pastora per on tornarem i per l’esquerra, pel Castellot, per on seguim.
Passat un torrent es troba una altra bifurcació que per l’esquerra va al Castellot, però continuem per la dreta, pel camí ben fresat per entremig d’alzinars on també hi trobem antigues places carboneres; a uns 600 m. més amunt trobem un altre indicador als “Portals”, sota el Turó de les Grives, on s’uneix el camí que passava pel Castellot, també anomenat “Castell dels Moros”, un petit castell en ruïnes situat just a sobre d’un puig acinglerat per tres costats.
Continuem amunt fent petites marrades pels contraforts dels cingles de Roca pastora fins arribar al Pujant del Grau,tram que puja molt dret i amb mala petja, de pedra solta,fent espitregada final per arribar a les ruïnes del monestir de sant Llorenç de Sous, on fem un petit recés per recuperar el bufet.
Un petit tram més amunt de l’abadia, on la carretera fa un revolt a l’esquerra, s’enfila un corriol costerut cap el collet de les Sorreres i que ens fa drecera a trobar la carretera de quitrà,que seguirem uns 150 m. fins el primer revolt, on seguirem un altre sender que puja per la dreta, ara entremig de pineda i que ens arriba al santuari de la Mare de Déu del Mont, veient en primer terme les antiestètiques antenes de telecomunicacions.
Les vistes des d’aquesta talaia han de ser espectaculars, però amb el dia mig tapat que hem ensopegat, no ens permet veure-hi gaire lluny.
Ens acomodem a recer de les parets del santuari, doncs passa aire fresc i esmorzem, per tot seguit entronitzar en una raconada del cim, el pessebre de la colla, obra del company Jaume Barnó, amb cantada de nadales inclosa...
Iniciem la baixada baixant pel mateix camí fins Sant Llorenç de Sous, continuant cap la font de Roca Pastora i uns 100m. més avall, trobem el camí de baixada a Beuda, el camí més tradicional de pujada dels pelegrins, on en una petita clariana anomenada el Salve Regina amb una placa de recordatori, els romeus hi cantaven la Salve després d’haver resat el rosari pel camí..., continuant baixant per un espès alzinar fins arribar a prop de ca n’Oliveres, on retrobem el camí que havíem fet de pujada i tornar a Beuda.

Llegenda de Roca Pastora
Explica la llegenda que una pastoreta va caure des de dalt del cingle situat sobre la font. Mentre anava caient la pastoreta es va encomanar a la Mare de Déu del Mont. Aquesta la va escoltar i la pastoreta no va prendre mal.

La noia va quedar meravellada però també amoïnada i va decidir no explicar-ho a ningú. Però estava neguitosa i la seva mare va voler saber què li passava. Al final va aconseguir que li expliqués, però la mare no s’ho va acabar de creure.

Per això la noieta li va demanar que l’acompanyés per repetir la caiguda. Però desgraciadament aquest segon intent no li va sortir bé i va morir.