168 Voltants de santa Magdalena de Perella

Per arribar al Pont de Perella, punt d’inici d’aquesta volta, prenent com referència la rotonda d’accés als túnels de Collabós, es va en direcció Camprodon per la C-38 aproximadament uns 1.200 m., on al final de la recta es troba un trencall a l’esquerra, amb petits indicadors, que per una pista de terra amb bon estat s’arriba al pont.

Travessem el pont i seguim per la pista de la dreta que ens porta a l’altra banda del torrent de Babí i puja de costat, fins trobar les entrades de les mines i les ruïnes de l’oficina, continuant pel camí que surt al darrere i passa pel faig de l’Esteve fins la font de Perella i els forns de la teularia.

Pugem per la pista de ròssec fins la collada de la Folcrà on cal anar a trobar un caminet que s’enfila pel solell i arriba al collet de Data; aquí es continua per pista uns 200 m., on fent un petit desviament a l’esquerra es pot anar al mirador de l’Esquena d’Ase, amb una estelada onejant.

Es torna a la pista de desembosc i la seguim uns 2000m. fins trobar a la dreta la pista que ens durà a santa Magdalena de Perella.

Un cop vista l’ermita, es recula per seguir per la pista que surt cap a ponent pel darrere Perella i que seguirem uns 100 m., per continuar per un caminoi a la dreta cap el coll del Marqués, on no es fresat i cal anar ull viu un centenar de metres, fins retrobar-lo de nou i condueix a una pista al costat de can Mallola de Dalt.

Ara només cal seguir la pista uns 2,5 qms per arribar de nou al Pont de Perella, que ens porta fins el Grau i després seguir la que surt planejant per la nostra esquerra cap el Marqués i el pont.

Mines de Perella

Eren cinc les concessions, amb els noms de “Concha”, “Maria”, ”Montserrat” "ampliació de Maria” i "ampliació de Montserrat” amb un total de 299Ha, allargassades d'E a W, tot seguint les línies d'aflorament. La mina mes important és la “ Maria”, situada al torrent de Perella, les galeries de la qual , obertes el 1912, romanen en general ben conservades, tot i que no foren mai apuntalades ni estrebades amb estàndols.
Un cop a la edificació central, s'hi aneu voltant a un costat i a l'altre del torrent anireu trobant les boques de les mines; son totes obertes però s'ha d'anar en compte ja que fa molts anys que estan abandonades.


Per si voleu veure una altra ruta propera:

Pont del Reixac - can Batlle - coll de l'Òliba - mirador de la Senyera - Folcrà

Petita història del singular i amagat Pont de Perella

L’explicació següent és treta de testimonis orals, i les fotos han estat cedides per coneguts i amics del propietari del Mas Perella.
Sembla que una mica més amunt del pont actual ja n’hi havia un de més curt i més baix,també d’estil romànic, que hauria estat destruït per una de les intenses avingudes del Ter.
L’antic propietari del Mas Perella, Josep Sitjar, va voler construir el pont actual per facilitarl’accés al mas. Fins al dia d’avui, però, no s’han trobat documents ni dades precises sobre l’inici i l’acabament de l’obra, ni sobre els materials que s’hi van emprar, tot i que suposem que s’hi devia utilitzar pedra, fusta i el ciment de l’època. Sabem que hi van treballar Josep Marcé i Honorat Verdaguer, i que el problema més important de l’obra va ser la construcció de l’arc, per la seva gran envergadura i pes, i pels moviments que es produïen a l’estructura de fusta que l’aguantava. En els moments finals de la unió de les dues parts de l’arc, la por que s’esfondrés era tan gran que els operaris no hi volien treballar, i s’estimaven més anar a buscar roures per apuntalar-lo que no pas quedar-se a l’obra. També es diu que el primer que hi va posar les pedres de volta va ser el mateix constructor, el Sr. Pallàs, al•legant que, de totes maneres, si l’arc s’ensorrava seria la seva ruïna.
El pont també va ser utilitzat per l’empresa de les mines que hi havia a la vora del rec,aproximadament un quilòmetre més amunt, i que popularment eren conegudes com «les mines de Perella». Després de la Guerra Civil també va servir per al pas de vehicles, a causa de la destrucció del pont de la Folcrà.
Les últimes rehabilitacions que s’hi han fet són la pavimentació amb formigó i la col•locació de tirants de ferro per reforçar els costats (1994) i l’arranjament de les baranes (2013).