16ª MARXA NOCTURNA DE LA BISBAL 03-AGO-14

Avui toca Marxa nocturna de la Bisbal, el temps no acompanya, la tarda ha sigut plujosa i ha descarregat amb força.
Ens trobem a casa per anar plegats cap a la piscina municipal lloc on es farà la sortida.
Arribem puntuals, a la cua per a les inscripcions ens trobem en Miquel i la família, xerrem una estona, però les 10 estan al caure, ens acomiadem “ bona caminada i fins l’arribada “.
A la sortida hi ha poca gent, tothom fa cua per la inscripció, nosaltres ens fem fotos per la posteritat sota l’arc. Clic clic
Ja estem en marxa, sembla que el cel s’obre i les estrelles treuen el cap, la lluna creixent treu el seu color més groc.
Agafem la davantera en Jordi la Gina i jo, tot esta moll i els bassals ens fan fer ziga-zagues per no ficar-nos-hi, agafem bon ritme i aviat arribem a Fonteta, el poble esta il•luminat i algunes persones surten a trobar-nos, en un balcó hi ha una senyora que quant passem ens aplaudeix i ens fa sentir importants. Clic clic campions.
A dalt de tot en Codolar amb la seva càmera de filmar, ens saludem i seguim camí.
Ara ve pujada cap a la Creu..... , a dalt de tot està el primer avituallament, arribem esbufegant, descansem una mica i prenem aigua del càntir i mengem meló.
A la Gina li aixequem el càntir, ja que pesa molt, i ala! a beure a galet .
Seguim camí , en Jordi li ensenya a la Gina les estrelles “ Mira allà dalt , veus aquelles estrelles?, tres i un quadrat, doncs és l’Osa Major , la Gina se’l mira i diu: Jordi no tinc ganes de classes de ciències.
Aviat arribarem al Pi de Can Gallaret i al mas de Can Secot. Clic clic la foscor ens abriga.
Seguin endavant per anar cap a la Font d’en Salomó, ja hem arribat i ens espera un altre avituallament, aquest cop síndria, “ Ummmm que fresca, està boníssima! “ la Gina torna a parar la boca tot buscant el raig del broc del càntir, la meitat de l’aigua cau dins la boca i l’altre per sobre. Hem agafat forces.
En Jordi esta preocupat per la seva princesa, ja que les piles del frontal les porta ell i no sap si la Cristina tindrà prou llum per arribar.
La Gina i jo decidim seguir la marxa amb solitari, la Gina és una nena molt entusiasta i molt positiva i no para de xerrar , que si l’escola, que si el casal. La caminada es fa molt agradable i ja veiem les llums de l’arribada.
Ja hi som, fem las primeres fotos a l’arc d’arribada i ens disposem a fer un mos, trobem els seus oncles i cosins que han arribat abans, ja que ells han fet el recorregut corren.
Anem a recollir l’obsequi d’aquest any , la noia pregunta “ gorra, samarreta o buff? “ li dic “ buff”. Adéu i marxem.
A la taula ens espera la xocolata calenta, amb melindros, iogurt i fruita, ens assèiem en uns esglaons que hi ha al costat de la piscina i esperem la resta de companys.
Arriba en Jordi sol, més tard la Cristina i l’Anna “ no han parat de xerrar en tot el camí i això les fa perdre temps “
Ara arriba en Miquel amb la seva família, ens saludem i fem la foto de rigor “ Wiquiloquerosssss!!!! És el substitut de LLuissssss.
Bé, la caminada a sigut perfecta i ens ho hem passat fantàstic.
Fins la propera. Adéuuuuuuu