176 Far i Punta de Cap de Creus - cova s'Infern - Paratge de Tudela i fauna de pedra.

Avui la Colla dels Bufets canviem els habituals boscos de pins, roures, faigs i aulines amb les seves zones ombrívoles, per aquest indret gens arbrat, feréstec i amb trams de mal caminar, per entre roques gairebé nues de vegetació, com és la darrera baula dels Pirineus abans d’enfonsar-se al mar.

Deixem els vehicles a l’aparcament de sota el far de Cap de Creus, començant la caminada per veure en primer lloc el faristol de pedra seca amb la placa recordatori on s’aixecava l’antic far de decorat, que va servir per la filmació de la pel•lícula “la llum de la fi del Mon” rodada l’any 1970 i que va ser enderrocat l’any 2006 per naturalitzar l’espai.

Seguim per l’esquerra per anar a trobar el pal d’inici de l’itinerari nº 15, en un revolt de la carretera, que ens portarà a veure una balma-barraca abans de baixar a la cala Caramellís i continuar pel rec de sa Claveguera, on s’acaba el camí dolç, per mig grimpar entre roques aspres fins arribar a la cruïlla amb indicador, per començar la baixada a la Punta del Cap de Creus, on hi ha el punt de terra ferma més oriental de la península ibèrica.

Reculem de nou a la cruïlla per pujar per ses Estenedors i seguir amb baixada a la Cova de l’Infern, doncs el camí que hi va directe és marcat com a restringit; vista la cova cal pujar de nou a l’alçada del far, on fem la parada técnica per esmorzar.

Amb l’estomac agraït, comencem a baixar per la seva esquerra i anem a trobar la carretera que haurem de seguir uns 700 m. fins trobar a la dreta el pal indicador de l’itinerari nº 17; es un caminot que aviat es torna torrentera fins arribar a la cala Culip amb la seva cabana.

Voltem la barraca de pescadors i es puja per un camí que puja decidit cap un turonet amb pins singulars i ja veiem la bonica cala des Gentils a sota nostre, començant aquí el camí de quitrà que ens portarà cap el Paratge de Tudela i els seus miradors, fent de passadís envoltat d’’abundant roca de pegmatita i esquists de pissarra, on la força tel•lúrica de la terra si ha esmerçat al llarg de milers d’anys, en donar-li un aspecte més llunar que terraqui.

Conformat per la tramuntana i les aigües salades que l’han esculpit sobre les roques, nues de vegetació, s’hi veuen espectaculars afloraments geològics, obrint l’imaginació en aquest vast teatre natural, a entreveure animals a les roques metamòrfiques, que també inspiraren a Josep Pla i a Salvador Dalí en moltes de les seves obres.

Al mirador de la Gran Sala es troba una exposició didàctica sobre la natura de la zona i com era el Club Med abans del seu enderroc per ser Parc Natural; junt amb els altres miradors, et conviden a la reflexió tot gaudint dels contrastos entre el cel, el mar, la terra i el vent gairebé sempre present, però que avui ens ha respectat.

Continuem caminada cap es Camell i aquí deixem la pista per travessar per sobre la petita presa i pujar a l’aparcament del Coll de ses Portes, on enllacem amb el GR, que ja no deixarem fins tornar de nou al Far, fent aquest tram entremig de matolls, fonoll marí i càdecs...

Per si voleu fer recorreguts més curts per aquest indret;

Paratge de Tudela

a href=" target="_blank">318 - Ruta circular pel Cap de Creus i paratge de Tudela

Anècdota de la zona


En aquest indret tant singular del Cap de Creus es va rodar una pel•lícula a finals de l’estiu de 1970 i fou estrenada el 1971, basada en un llibre de Jules Verne titolat “Light at the egde of the world”, traduïda al nostre país com a “La luz del fin del mundo” i que tenia com protagonistes en Yul Brinner i en Kirk Douglas.
Es va rodar amb un pressupost d’uns 300 milions de pessetes i va requerir la construcció d’un far de decorat, fet amb peces de formigó prefabricat, aixecat pel paleta Pere Clavaguera de Cadaqués, i que tenia que durar el temps del rodatge però va durar 35 anys dempeus, formant part de la fesomia del paratge; l’hivern de 2006, Medi Ambient va resoldre que «Era una edificació obsoleta, sense ús i que trencava el paisatge» i varen enderrocar l’instal•lació per naturalitzar l’espai dins el Parc Natural..
En una foto de l’època del rodatge, també es veu l’embarcació de luxe del 1914, el Jylland, reconvertida en el vaixell dels pirates que s’apoderen del far, i que es va cremar accidentalment quan ja havia acabat el rodatge.