178 Sant Ponç d'Aulina - Puigsacreu - Puig de les Tres Fonts - Collabós

Per arribar al punt de començament de la caminada, es pot deixar el cotxe al voral ample de la N-260, punt qmt, 99,5 que és a uns 500 metres de la sortida sud del túnel de Collabós.

Des de aquest punt es veu l’indicador del PR C-60 que ve del pas subterrani per sota el vial, senyalitzat amb franges grogues i blanques i corresponen a la Ruta de les 4 Ermites; comencem el camí fresat que en pocs minuts arriba a sant Ponç d’Aulina i després connecta amb una antiga pista forestal, que puja direcció nord fins arribar a una cruïlla amb pal indicador.

Aquí es deixa la pista per continuar per un sender suau que puja per la dreta, i es veu recentment desbroçat, fins arribar al Pla de can Petit,on trobem l’Esteve Clota, artífex de la conservació i senyalització d’aquesta zona, que ens acompanyarà i mostrarà la feina feta així com anècdotes d’aquest verals.

Anem al mirador d’en Gueri,però amb el dia emboirat que hem ensopegat, la vista ens la queden a deure...; aquest mirador té una taula i un banc a redós d’un pi, fets per l’Esteve l’any 2010, que et conviden a gaudir del paisatge ben aposentat.

Continuem caminada fins el mirador de les Pedroses, amb una capelleta de la Mare de Déu del Carme,per enfilar després al cim del Puigsacreu on continuem amb la boira; comencem el retorn per la pista al Pla de can Petit on ens acomiadem de l’Esteve i continuem mig carenejant per la partió entre el Ripollès i la Garrotxa, fins el Pla de can Bosc que s’acaba la pista i es segueix per un camí que canvia de vessant i ens acosta al Puig de les Tres Fonts, amb un monumental faig a prop del cim.

Aquí el camí és tapat per una catifa de fullaraca i amb forta i relliscosa baixada ens arriba a la Collada de Collabós, amb cruïlla de camins i d’una pista nova de desembosc a l’esquerra, que amb el talús de terra i brancatge escampat, es perd el camí; baixem per la pista feta per colgar els tubs del gas, anant seguint els seus pals grocs senyalitzadors, fins arribar a prop de la sortida del túnel i continuar pel voral de la carretera fins l’aparcament d’inici .
La vaig fer acompanyat d'en Joan Roqué, en Josep Coma "Sopes" i la "Lana" ( 4 potes)



Anècdota mirador d’en Gueri.

L’Esteve ens explica “l’etimologia” del nom del mirador d’en Gueri.

Resulta que el pare de l’Esteve feia, d’entre d’altres oficis, de carboner i una temporada tenia una plaça carbonera sota aquesta cinglera, dient als seus fills que si el volien veure treballant, que tragueren el cap per aquest indret i el cridessin.
El pare Clota, també tenia treballadors llogats per altres feines, i un dia el vell tractor no el varen poder engegar. Després de molt remenar, avisaren un mecànic que va trobar un xiclè del carburador embossat i el va apriar, comentant el pare Clota amoïnat en veure que havia estat poca cosa:
“ - Si haGUERI pensat, el podia haver canviat”
i els altres amb sorna li van posar el sobrenom “Gueri”, amb el que també batejaren el mirador.