180923 Volta al Turó de Can Sunyer (per corriols de senglars): Can Palau-oest Congost-Túnel-Baga del Molí-Baga de Tremolencs

_____________________________________________________________________________________________________
EL TURÓ DE CAN SUNYER O PLA DE MONTCAU ÉS UNA MUNTANYA D'UNS 500 M D'ALÇADA QUE ES TROBA AL NORD-OEST DE LA GARRIGA, ENTRE EL RIU CONGOST I PUIGGRACIÓS. AQUESTA RUTA ÉS LA UNIÓ DE DIVERSOS CORRIOLS DE SENGLARS, I PASSA PER TORRENTS I OBAGUES MOLT BOSCOSES I SALVATGES, SENSE SORTIR DEL T.M. DE LA GARRIGA. Convé portar pantalons llargs, guants i tisores d'esporgar, i també el GPS, doncs hi ha infinitat d'altres corriols que poden confondre.
______________________________________________________________________________________________________
ANTECEDENTS:
L'origen d'aquesta ruta és el descobriment, a l'abril de 2017, d'un corriol per la vora oest del Congost, que evita passar pel costat de la C-17, aigües amunt de Can Palau:

Veure ruta fluvial congost per la vora oest

Cap al final d'aquesta ruta els mapes indiquen un torrent que prové del turó de Can Sunyer, la qual cosa feia pensar en un possible pas d'aigües sota la via del tren. Després de diversos intents, el 25 de febrer de 2018 vam descobrir aquest pas, un túnel transitable a peu. A partir d'aquí, vam anar enllaçant diferents corriols fins a completar la ruta que hem acabat avui, després d'una trentena de sortides d'exploració i neteja.

DESCRIPCIÓ:
La ruta la iniciem al Parc dels Pinetons, al nord de La Garriga, on es pot aparcar i hi ha una zona de pícnic. Fins a l'entrada de Can Palau, el camí està perfectament net i senyalitzat. A Can Palau ("punt de ruta o d'interès" pr-9), el camí al Figaró tomba a la dreta per creuar el Congost, però nosaltres continuem recte, pel costat de la caseta d'un transformador aeri. La ruta de seguida es converteix en un corriol molt ombrívol que passa entre el riu i uns tancats per cavalls. Al pr-11 trobem un vehicle al riu, arrossegat per la riuada del 10 d'octubre de 1994.
En el pr-12 el corriol s'estreny, desapareixen els arbres i el terra és tou, perquè aquí han instal·lat un gasoducte que creua el Congost.
De seguida, però, torna el bosc (i els arítjols), fins que, al pr-13, torna a desaparèixer el bosc, aquesta vegada per una línia elèctrica d'alta tensió. També veiem una fita de Telefónica. En aquest punt no baixem al riu, sinó que anem a l'esquerra, on hem posat una fita de pedres, i entrem novament al bosc.
Al cap d'uns 50 m hi ha una bifurcació, deixem una fita (pr-14) i baixem al riu, cap a la dreta. A l'esquerra el corriol puja al talús ferroviari i no té continuïtat.
Seguim riu amunt, per trams que, en cas de forta crescuda, són inundables, com delaten lamentablement els plàstics i altres restes dels incívics.
Al pr-15 trobem molts esbarzers. Girem lleugerament a l'esquerra i entrem en una mena de túnel laberíntic d'arbres i vegetació, que ens permet accedir al talús ferroviari (pr-16).
Seguim per la part inferior de la tartera, pujant lleugerament, fins que ja observem el tàlveg on trobarem el túnel del tren (pr-17). Cal esmentar que el túnel es troba en perfecte estat, tot i que data de 1870.
Passem a l'altre costat i entrem en una vall molt tancada. Deixem la vegetació de ribera (i els arítjols) i entrem en un bosc d'alzines. Aquí comença una forta pujada. Creuem dos camins, un primer molt brut (pr-18) i un segon net (pr-19). En aquests creuaments cal grimpar el marge i hem posat dos fites. Si es vol acabar la volta, el segon camí ens retorna a Can Palau. Continuem pujant i finalment arribem a un tercer camí (pr-20), bastant net, on girem a la dreta. Aquí finalitza la forta pujada.
Ara entrem a l'espectacular Baga del Molí, per un camí de caça i, progressivament, deixem d'escoltar la C-17. Trobem diverses plaques metàl·liques numerades del 7 al 2, que indiquen els llocs on s'aposten els caçadors a les batudes de senglars.
Al pr-24 creuem un torrent en un lloc on hi ha molts esbarzers i on veiem, per una petita clariana, una vista de Gallicant.
Al pr-26 arribem al punt més alt de la ruta (440 m), però com el bosc és molt tancat, no és fins al pr-28 quan veiem per primera vegada vistes de Puiggraciós.
Passem per uns bassals (pr-29), on trobem penjades de senglar i, de seguida, arribem al camí que prové del cim del turó de Can Sunyer (pr-30). El creuem i baixem per un corriol on trobem diversos murets de pedra, potser d'antics camins. Anem baixant fins al fons d'aquesta petita vall (pr-33), on trobem un corriol que passa pel torrent. Seguim torrent avall fins a trobar el camí de Can Sunyer (pr-34), i girem a l'esquerra.
Anem direcció Can Sunyer i a 50 m observem un vehicle estimbat a la dreta, a l'altra vessant. En el pr-35 hi ha un corriol d'anada i tornada que hi permet arribar-hi.
A uns 50 m més ens desviem a la dreta per un corriol que baixa amb fort pendent (pr-36). Continuant recte es torna a La Garriga. Hem deixat una fita.
Un cop a baix, arribem al torrent dels Tremolencs, el creuem i trobem un antic camí que puja per l'altre costat. Quan aquest camí fa un gir tancat a la dreta, ens desviem a l'esquerra (pr-39). Deixem una fita i baixem per un corriol molt inclinat fins el torrent dels Tremolencs, on trobem un bonic gorg.
Aquí trobem un altre antic camí, que puja lleugerament pel costat obaga i que seguim durant uns 200 m, fins que gira cap la dreta. En aquest punt (pr-42) deixem una fita i baixem per un corriol a l'esquerra, fins al torrent de la Font dels Tremolencs (pr-43).
Creuem el torrent i pugem a l'altre costat, grimpant una mica. El corriol connecta amb un antic camí que, poc a poc, va alliberant-se de vegetació. Passem pel costat de més bassals, amb moltes petjades de senglar (pr-46). Abans d'arribar a la urbanització dels Tremolencs, ens desviem a l'esquerra al pr-47, on deixem una fita, i agafem un antic corriol, visible a l'ortofoto de 1946, que va reaparèixer quan es va fer la franja perimetral antiincendis de la urbanització. Aquest ens porta davant mateix de la bassa dels Tremolencs (pr-49). Ja només ens queda baixar entre el SEK i la finca del Bon Retiro i ja estem al camí d'anada.

COMENTARI PERSONAL:
La natura no para de sorprendre'ns. És increïble la varietat de racons salvatges que sobreviuen al costat de la (in?)civilització. Convindria fer una campanya de neteja del marge oest del riu Congost.