#19 100 Cims Essencials FEEC 804m. Tossal Gros de Vallbona, Santuari del Tallat, Montblanquet.

Tossal Gros de Vallbona

El Tossal Gros de Vallbona és una muntanya de 803 metres que es troba entre els municipis de l'Espluga de Francolí a la Conca de Barberà i de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Santuari del Tallat

Documentat des del 1081, com a torre de defensa del Tallat, fou després un eremitori. La sagrada imatge fou trobada per un pastor, fill de Rocallaura, estant al servei de Ramon Berenguer de Llorac, senyor del Castell de Solivella. Aquest s'apoderà de l'església, que s'edificà a la serra del Tallat, sota la seva protecció, i fins i tot aconseguí de l'abat de Poblet un monjo perquè tingués cura del culte a la Verge. Gran fou la devoció que despertà entre la població de Blancafort, Solivella, Rocallaura i Montblanquet, que es va estendre de seguida a les comarques properes. La imatge és de marbre, de poc més d'un pam d'altura, està representada en posició dreta i porta el Nen Jesús a la mà esquerra. Porta una corona de pedres precioses. Antigament estava flanquejada per dos àngels, l'un portava una estrella i l'altre una palma, que sostenien les cadenes de Miró de Granyadella, protagonista del Miracle del Tallat. N'hi ha una còpia a Sant Martí de Maldà, i se'n va trobar una altra en unes excavacions de l'antic temple de Sant Llorenç de Rocallaura.
El 1354, un grup de devots de la parròquia de Rocallaura, al qual el santuari ha estat sempre vinculat, hi fundaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat. Seria destruïda probablement durant la guerra contra Joan II. Aquest n'autoritzà la reconstrucció el 1475, moment en què segons la tradició fou trobada la marededéu (avui venerada a la parròquia de Rocallaura). Joan VI, des de Lleida, el 1475, concedí al monjo sagristà de Poblet el privilegi de poder viatjar pels dominis de Catalunya i Aragó amb l'objecte de recollir almoines per al culte del Tallat. La construcció del nou santuari fou promoguda pel senyor de Solivella i comptà amb el suport material determinant del rei Ferran II, qui arribà a visitar les obres el 1493.
El mateix rei Ferran cedí el santuari de Tallat al monestir de Poblet el 20 d'abril de 1509. Fou priorat i santuari marià. Els monjos del Poblet se'n feren càrrec i hi continuaren fins al 1822, amb l'exclaustració de Poblet el 1822 deguda a la desamortització de Mendizábal, en què el Tallat fou abandonat i començà la seva ruïna inexorable. Després, els terrenys i el santuari foren subhastats. La imatge de la Mare de Déu del Tallat fou traslladada a l'església de Sant Llorenç, a Rocallaura, on es construí amb posterioritat un cambril dedicat a la Verge del Tallat, la primera pedra del qual, treta del vell santuari, es col·locà el 25 de juny de 1900. Es va inaugurar el 2 de setembre del mateix any, fet que es va celebrar amb una gran festa.
D'ençà que fou abandonat el santuari, les antigues construccions, en què s'observen exemplars interessantíssims de l'últim període de l'estil gòtic, varen anar desapareixent a poc a poc. Amb tot, hom es pot donar per satisfet perquè encara s'han pogut conservar altres parts de l'edifici que es troben actualment en diversos indrets com el castell de Santa Florentina de Canet de Mar, el Museu Cau Ferrat de Sitges o el mas de Misericòrdia de Reus.