1ª ruta Maspons: Les Barbotes, l'Avencó i el Forat de la Baga de can Torroella (Versió 2)
near Bigues i Riells, Catalunya (España)
Viewed 1203 times, downloaded 30 times
Trail photos
Itinerary description
Aquesta excursió en concret es correspon a la primera part de la que realitzaren el 26 de juliol els germans Francesc, Anton, Ramon, Manuel i Nicolau Maspons i Anglasell, en Pere Pagès, en Jaume Maspons i Camarasa, en Norbert Font i Sagué i el mosso que amb el matxo portava les provisions. L'excursió va seguir cap al sector de Riells, un dia ja miraré de recrear-la sencera; però en aquest cas, per fer una excursió a l'abast de tothom, només em quedo en el sector de Bigues. Per acabar d'adaptar-la als temps moderns, he canviat com a inici i final de la ruta i ho he col·locat a la Plaça del Mercat.
Pel carrer del Mig ens dirigim cap a la Baliarda, i sense creuar el Tenes, comencem a remuntar-lo fins que més endavant, a l'alçada que el torrent de can Segimon tributa al Tenes, una palanca ens permet creuar-lo (km 0.5). Remuntant el riu per la dreta, creuem el camí de la Torre i passem pel costat de la Fàbrica Vella, actual Hotel Molí de la Torre (km 0.9) i seguim remuntant el riu per un corriol al costat d'un rec fins arribar a can Noguera (km 1.4).
Estem en el tram més destacat de l'excursió. Si creuem el rec arribem a la Font de can Noguera, un paratge decrèpit però acollidor i de gran bellesa, i podem arribar per un corriol al Gorg de can Noguera (km 1.5), que a la dècada del 1980 va acollir escenes de la sèrie de TV3 "Mecanoscrit del segon origen". Retornats a la pista principal, després de la darrera edificació, trobem les Barbotes (km 1.8), el primer dels objectius de la ruta que van fer Maspons i Anglasell. En el moment de fer la ruta, el riu baixa amb força, pel que opto per creuar-lo pel pont de can Noguera, baixar a l'altra llera pel costat del pont i seguir el curs del riu pel corriol que hi ha fins a l'Avencó (km 2.2), l'altre objectiu de la zona de l'expedició de 1897 -els darrers metres per arribar-hi poden ser dificultosos per la selvàtica vegetació-.
Desfem camí fins al pont i creuem la carretera per seguir per un corriol que surt davant de la parada de l'autobús fins a can Perera (km 2.5). La mateixa pista ens porta a can Mas de Baix (km 3), darrera la qual surt una pista que puja. Arribem a una cruïlla )km 3.6), on pel costat del bosc anem a trobar el camí del Rull. Deixem la casa a l'esquerra (km 4) i planegem entre el bosc fins a trobar uns pals amb un cables telefònics, que creuem i per un camí poc fressat arribem ben aviat al Forat (km 4.3).
Només queda un objectiu, la casa pairal dels Maspons. Desfem camí i seguim per la pista que baixa al Pla. Quan hi arribem (km 5.1), seguim la pista que se'n va al sud-oest. Passat can Lluís, la casa en runes a tocar de la pista, en una gran cruïlla de camins, seguim a l'esquerra (km 5.5) per una pista agradable que mena a l'Avinguda Catalunya (km 6.1), que seguirem en sentit descendent fins a unes escales (km 6.5). Creuem la Plaça Catalunya i l'Avinguda Prat de la Riba i per la rotonda seguim per l'Avinguda Francesc Maspons (km 6.6). Passat el Tenes, hi ha el camí de can Maspons (km 7.2). Retornats a l'avinguda, seguim en el mateix sentit per deixar-la per anar a can Tesà (km 7.6), tombar per un camí a la dreta i retornar a la Baliarda i al punt d'inici.
Índex IBP: 30.
Rutes Maspons: Les Barbotes, l'Avencó i el Forat de la Baga de can Torroella (Versió 1)
Waypoints
Hotel Molí de la Torre
La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat. El lloc on està emplaçat s'anomena la Resclosa, i és un antic parc de principis de segle XX, avui abandonat. De la resclosa que encara es conserva en el riu Tenes en surt el rec que alimenta Ca l'Ainé, el molí situat més avall, i els camps de regants del Rieral. Actualment és l'hotel Molí de la Torre.
Can Noguera
Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera. Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidiària de Can Noguereta. És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal. En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX.
Gorg de can Noguera
En aquest gorg es van rodar escenes de la telesèrie Mecanoscrit del Segon Origen, una de les primeres que va produir TV3 i basada en l'obra del mateix títol de Manuel de Pedrolo. És el darrer dels gorgs del Tenes, situat en un entorn d'incomparable bellesa.
Font de can Noguera
La font de Can Noguera, que també és coneguda com la font del Lleó o de ca l'Argelich, és una font d'estil modern que data del 1947. Es tracta d'una font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo, que resta mig abandonada, i per on raja s'ha fet un pericó d'obra ben enrajolat i amb aplics de ceràmica. El brollador adquireix forma de cap de lleó. És una de les fonts més emblemàtiques del poble. A partir de 1960 s'hi va obrir una planta embotelladora prop de la font per aprofitar comercialment l'aigua, però no va ser rendible i va tancar al cap de pocs anys. Va ser un pol d'atracció important de gent, sobretot als mesos d'estiu. Visitants de cap de setmana, estiuejants o gent del poble s'acostaven a refrescar-s'hi i a gaudir de les seves ombres. La font segueix tenint el mateix aspecte que al 1947, però el seu entorn ha patit una gran transformació, sobretot arran de la fortíssima riuada de l'octubre de 1994.
Les Barbotes
Les Barbotes augmenten o disminueixen sense que hagi plogut o hi hagi sequedat en les montanyes vehines; y aço ha sigut causa de que se les consideri procedents de paisos mes o menys llunyans, havent inventat en apoyo d'aital idea, la poètica imaginació del poble, y segons és costum en quasi totes les comarques on se presenten fenòmens semblants, el cuento del pastor a qui li cauen el plat y cullera de fusta en una font dels Pireneus pera reapareixer, arrastrats per aigües subterranies, a una gran distancia. Aquell dia les Barbotes ab prou feines brollaven, y aço que pochs dies abans, ab tot y la gran sequedat, anaven abundantissimes: ja donarem l'explicació de semblant fenòmen.
L'Avencó
Font molt caudalosa y intéressant per l'origen que en el pais se li atribueix, puix és opinió general que ses aigües provenen de la riera de la Banco, situada en la conca del Congost, prop de les cases del mateix nom d'Aiguafreda. En prova d'aço's diu que la font s'enterboleix a les 24 hores pròximament dt les avingudes que sofreix l'esmentada riera, quais aiguës desapareixen en diversos xucladors que hi ha vora son lloch de confluencia ab el Congost. Aquest dato és cert, corn tindrem ocasió de provar. A fi d'observar la manera corn naix l'aigua de la Banco y si hi havia algun forat o esquey practicable, en Pages y jo'ns descalçàrem, y ajupits, y de peus a l'aigua, ens internàrem per la seva boca. Als 4 mètres escassos ja trobàrem el pas interceptat, y a la llum del magnésium examinàrem l'interior on nos trobavem. Forma aquest una reduhida caverna oberta en el quaternari per les avingudes de la Banco, la quai, brollant de dintre la roca viva, al trobarse ab aquella capa de terra que li privava'l pas, l'anà esgratinyant fins a formar Tactual caverna. Al fons d'aquesta, y per dessota una gran roca sobreposada, surt quasi tota l'aigua.
Can Perera
Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa.
Forat de la Baga de can Torroella
El forat de la baga de Can Torrella. mes que'l nom d'avench, mereix el d'esquerda, donchs no és mes que una dislocado de les capes del Iriàsich produida per algún enfonzament. Ens hi ficàrem en Francisquet y jo, y ell me digue que dies enrera ja hi havien baixat ab el seu germa Ramon, y que fins havien dut eines, desembrossant el fons y podent avançai- uns quants mètres mes. La baixada's fa sens grans dificultats, arrapantse per les pedrés o lloses del tries completament dislocades, fins que als 13 mètres se troba'l pas interceptat per la runa.
El Rull
Edifici de planta en forma de L, de planta baixa, pis i golfes, construït sobre les restes d'un edifici anterior, probablement del segle XVIII. Va aprofitar algunes de les llindes i brancals de l'edifici original.
Can Lluís
Masia formada per l'afegit de cossos al llarg del temps. Sembla que l'edifici original era de dos petits cossos paral·lels a façana, de planta baixa i golfes, amb coberta a dues aigües, que després va créixer en alçada prolongant una de les vessants de la coberta fins a l'extrem, quedant la coberta a una sola pendent. Aquest edifici original té les parets de pedra, de mides regulars, i les obertures emmarcades per llinda i brancals simples. Les pedres estan poc treballades. Aquest edifici es va ampliar per la banda dreta, amb parets de paredat i alguna part de tàpia. També es van modificar les obertures de la façana principal, que estaven emmarcades per obra de maó, i tota la façana estava arrebossada.
Can Vermell
Casa pairal de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. És el resultat d'una reforma a mitjans del segle XX d'una edificació anterior, probablement del segle XVIII. A la façana lateral que no s'ha revestit es pot veure l'aparell constructiu, de parets de pedra vermellosa de la zona. S'han modificat les obertures originals.
Can Maspons
Can Maspons és una de les masies històriques del poble de Bigues. L'edifici actual està conformat per diverses construccions adossades. Destaca l'edifici central, de planta baixa i dos pisos, de tres cossos perpendiculars a façana i la coberta de teula a quatre aigües. L'accés es fa per un portal adovellat amb un arc de mig punt, i la resta d'obertures, emmarcades en pedra, tenen carreus rectangulars, sense ornamentació en les llindes planes. En la porta d'accés s'hi pot llegir la data de 1682. En el segle XVII moltes grans masies van veure incrementat el seu poder en terres i beneficis, i va ser una època de reformes i ampliacions dels edificis familiars. Annexa al costat meridional la capella de la Mare de Déu del Pilar. Al costat sud de l'era hi ha un safareig, en vies de restauració, i a sobre la masia, al costat esquerre, la bassa, parcialment enrunada. També, prop del safareig, es conserva l'arcada del rec que hi portava l'aigua. Can Maspons és la casa pairal dels Maspons, família vinculada al moviment de la Renaixença: Francesc, Marià i Maria del Pilar Maspons i Labrós, la darrera coneguda com Maria de Bell-lloc, que destacaren en les facetes d'escriptors i folkloristes en el seu moment, a més de Marià, que fou un destacat polític (fou diputat del Partit Liberal Conservador a les Corts de Madrid). Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
Can Tesà / Can Curt
Can Tesà és un conjunt format per tres cases adossades d'un sol cos i de diferent alçada, però de la mateixa època. Configurant una L construïda davant un pati d'accés. Les façanes estan emblanquinades i pintades, emmarcant les obertures per un regruix d'obra. Can Curt i can Cisteller són un edifici entre mitgeres, de dos cossos, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana s'hi poden veure les obertures emmarcades amb pedra arenisca treballada amb motius renaixentistes, especialment en les finestres del primer pis. Adossat a la façana principal hi ha un pou, amb elements de ferro forjat.
You can add a comment or review this trail
Comments