3 X 100 CIMS - TAGAMANENT - TURÓ DE SAMONT - EL SUI (IBP - 76 - HKG)

01 SORTIDA

Aparcament Pla de la Calma

02 Intersecció

Deixar pista, agafar escaletes de la dreta

03 ERMITA DE SANT MARTÍ DE TAGAMANENT (Ruïnes)

Sant Martí de Tagamanent és una església de Tagamanent (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església en runes i tan sols resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb una arrencada d'absis pel sud-est. El mur fa 6x3 m d'alt, i és fragmentari. A 2m d'alçada té una filera de 7 forats quadrats per possible embigat. Collat a aquest mur arrenca un fragment de paret corba vers l'est, que era l'absis, i té 1,5 m de llargada. El mur té un forat -finestreta- que dóna directament sobre el camí d'arribada. El gruix del mur és 90 a 95 cm i és fet amb carreus i pedres polides. Els fonaments de la resta de l'església estan coberts per la malesa. Sant Martí és una església esmentada el 1009, que havia de ser la parroquial en lloc de Santa Maria quan aquesta havia d'esdevenir monestir. En no ser-ho, Sant Martí va perdre la parroquialitat i quedà com a capella o ajuda de Santa Maria de Tagamanent. S'enrunà al segle XVIII.

04 Vista

05 Intersecció

Girar camí a la dreta

06 CASTELL DE TAGAMANENT (Ruïnes)

El Castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents. L'estratègica situació d'indret fronterer entre el comtat d'Ausona i el comtat de Barcelona li ha valgut la importància històrica i l'interès de comtes i reis per no perdre'n possessió. Era un indret fàcilment defensable doncs els accessos al cim són molt escassos. S'hi accedeix a través d'una carretera asfaltada gairebé fins dalt de tot, la qual surt del poble de Tagamanent, arran del Congost, i duu a les masies de Bellver i Ca l'Agustí. L'edifici està declarat bé cultural d'interès nacional. Del Castell de Tagamanent tan sols en resten alguns basaments de murs corresponents a l'edifici principal, i restes dels murs de defensa en dos llocs. El castell ocupava la plataforma del turó de Tagamanent conjuntament amb l'església de Santa Maria de Tagamanent, coneguda des del 993 i què ha patit nombroses agressions i reformes i on a principis del segle XXI no es practica culte. A l'entorn d'aquesta església hi ha vestigis que podrien correspondre a l'antic castell; avui, però, és difícil precisar les estructures i la disposició de l'antiga fortalesa. Les més antigues referències les dóna el fons històric de l'Arxiu Capitular de Vic: dos documents dels anys 945 i 947, respectivament, esmenten terres i vinyes deixades a la catedral de Vic pels preveres Nectar i Dacó que es trobaven «in cornitatu Ausona, in terminio de castro Tagamanent». Sempre ha pertangut al bisbat de Vic i al seu comtat històric i així consta en la llista de castells osonencs empenyorats per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer, l'any 1023, i, més clarament encara, Tagamanent encapçala la llista de castells estrictament osonencs donats en dot pel comte Ramon Berenguer III a la seva filla Maria Roderic, l'octubre de 1107, en casar-se amb el comte Bernat III de Besalú. Tanmateix, des que el rei va tenir-ne el domini directe en el segle XIII, hom tendí a considerar-lo inclòs en la vegueria del Vallès.

07 TURÓ DEL TAGAMANENT

El Turó de Tagamanent és una muntanya de 1.056 metres que es troba al municipi de Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental. Al seu cim hi havia el Castell de Tagamanent, ja esmentat l'any 945. El castell estava sota el domini dels comtes de Barcelona. Actualment hi ha l'església de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII amb moltes modificacions posteriors. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Tagamanent.

08 ESGLESIA DE SANTA MARIA DE TAGAMANENT

Santa Maria de Tagamanent és una església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situada al cim del Turó de Tagamanent dins del castell de Tagamanent. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici romànic del segle XII, orientat a l'oest. Compta amb una porta adovellada amb dues arquivoltes i columnes cilíndriques de base octogonal, coronades per uns collarets a manera de capitell. Rosetó a sobre. El campanar, de dos forats, s'erigeix segons l'eix vertical que configura la porta. Hi ha dues naus laterals d'època posterior, possiblement del gòtic, delimitades també a la línia de façana. La nau esquerra té una finestra, mentre el costat dreta en té tres. Volta apuntada, de tres trams i absis. A la dreta d'aquest hi ha la sagristia. Les quatre naus laterals són de creueria. L'edifici ha estat restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona (els treballs arqueològic duts a terme encara resten sense publicar). Al voltant hi ha restes d'edificis annexes i una porta que data del 1736. El lloc és esmentat per primer cop el 993, quan el comte Borrell li va cedir uns alous situats al Congost. L'església és citada el 1009. El 1098 el vescomte Folc II, que també era bisbe de Barcelona, la cedí a l'abat de Santa Fe de Concas per a fer-hi un priorat. No es va fer, i passà a Sant Pere de Casserres, que era propietat dels vescomtes de Cardona, una cessió confirmada pel bisbe de Vic el 1148.

09 Intersecció

Creuar pista i agafar camí a la dreta cap a la Masia Bellver

10 MASIA BELLVER

El Bellver – La Calma és una antiga masia situada al municipi de Tagamanent, al Pla de la Calma, que després d’una restauració duta a terme per la Diputació de Barcelona, fa les funcions de restaurant i de punt d’informació del Parc Natural del Montseny, així com en la organització d’activitats per conèixer l’entorn. En la seva restauració, la Diputació de Barcelona va incorporar diverses millores per convertir la masia, que conserva l’estructura original del segle XVIII, en un equipament totalment sostenible que incorpora elements com la recollida d’aigües pluvials per a diferents usos, la climatització i aïllament energètic així com la instal•lació de plaques solars per a la producció d’energia tèrmica i elèctrica o la instal•lació de depuradora biològica per a aigües residuals. Així mateix, la masia ofereix diferents serveis, com cuina del moviment internacional slow food i amb productes Km 0, com a membres del col•lectiu CuinaVO, encarregat de la recuperació de varietats autòctones i receptes al Vallès Oriental. Complementant l’oferta culinària que s’ofereix des de la masia El Bellver, l’equipament es complementa amb la Casa Museu l’Agustí situada a 500 m, amb visites guiades per les diferents estances d’aquesta masia, acompanyats per un guia de La Calma. Aquesta casa-museu, conjuntament al El Bellver i el punt d’informació, constitueixen el Parc Etnològic de Tagamanent. Aquest premi, concedit per primera vegada per la Federació EUROPARC, està destinat a empreses de turisme sostenible adherides a la Carta Europea de Turisme Sostenible en espais naturals protegits. L’objectiu d’aquest premi és posar de relleu les actuacions en matèria de sostenibilitat que estan realitzant i que són bones per a la natura, bones per a les persones i bones per a les empreses. El guardó també vol reconèixer els esforços i les inversions que han realitzat les empreses turístiques per ser més sostenibles i contribuir a cuidar i protegir el seu patrimoni natural i cultural.

11 MASIA MUSEU CA L'AGUSTÍ

L'Agustí és una antiga masia situada en el serrat dels Arenals del pla de la Calma, municipi de Tagamanent (Vallès Oriental). Al final de la dècada del 1990 va ser restaurada com a Casa Museu l'Agustí, un museu etnològic que forma part del Parc Etnològic de Tagamanent en el Parc Natural del Montseny. És una masia ramadera de grans proporcions. La major part de les dependències ramaderes són a l'interior i amb escassos annexos. Al costat esquerre hi ha una eixida de dos pisos amb grans arcades. L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a doble vessant amb aiguavés als costats. Té finestres i porta quadrada amb llinda de pedra. Als baixos, al costat de la porta, hi ha una finestra espitllerada i una única obertura al primer nivell. La primera referència documental del topònim Agustini és del segle XII en un capbreu de la parròquia de Tagamanent pel comte de Barcelona. En el fogatge del 1497 i posteriors del segle XVI apareix el cognom Agustí, on destaca Bernat Agustí com a batlle reial de Tagamanent. La masia es va construir el segle XVII i l'estructura actual correspon a les reformes del segle XVIII. En la llinda de la porta principal hi ha la inscripció «Ave Maria gratia plena Pere Agustí 1776». A la galeria hi ha la inscripció «Felis Agustini 1788» i a les llindes de les finestres de la pallissa s'hi llegeix «Dionís Rovira i Pera Agustí 1736». Va ser la casa pairal de la família Agustí fins al segle XIX. Després de passar per diferents propietaris, va patir una davallada econòmica al segle XX i l'any 1943 consta com a abandonada i en runes. L'últim propietari la va vendre a la Diputació de Barcelona.

12 Vista

Vista de fons Pirineu nevat

13 Vista

Vista fons Pirineu nevat

14 Intersecció

Deixar pista i agafar drecera a la dreta

15 Vista

Vista travessant la drecera

16 Intersecció

Creuar pista i agafar a la dreta PR-C 139

17 COLLET ROCA ROJA

Collada camí del Sui

18 Informació

Fita de grans dimensions a l'esquerra

19 EL SUI

El Sui és una muntanya de 1.319 metres que es troba entre els municipis de Montseny i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental. És el punt culminant d'una serralada que en direcció NO-SO es despenja del Pla de la Calma fins el cim del Samont de 1.272 metres, per caure tot seguit cap a les planes del Vallès Oriental. A llevant d'aquesta serra, tenim la profunda vall de la Tordera en el seu naixement i a ponent, la també enfonsada vall de Vallfornés. És dels miradors més importants de la cara sud de la serralada del Montseny; permet gaudir d'una esplèndida vista des de el cim, d'uns grans boscos d'alzinar, del petit embassament de Vallfornés i del castanyer gros de Can Cuc, arbre aquest considerat el més gran de Catalunya amb un diàmetre de 2,5 metres, buit de l'interior i on als anys de la postguerra, hi va arribar a viure un carboner.

20 Vista

Vista panoramica

21 Intersecció

Deixar pista agafar PR-C 139 senyalització a la dreta

22 Informació

Fita Cimera de grans dimensions pujant a l'esquerra

23 TURÓ DEL SAMONT

El Turó del Samont o del Samon, és una muntanya del massís del Montseny que té una altura sobre el nivell del mar de 1.272 m. Té un doble cim, molt propers entre si. Al cim més alt (1.272m), podem trobar-hi un vèrtex geodèsic. El cim més baix es coneix com a la Pleta del Samon. Està inclòs al Repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. El nom prové del nom del Mas proper, el Samon, documentat almenys des del segle XIV. És el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, erròniament atribuït al turó del Pi Novell. Està situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una graonada sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També hi trobem afloraments de calcosquists i calcàries del Devonià, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim aflorament, però, tan sols apareix a l'oest, sota el Turó del Samon.

24 PLA DEL SUI

Vistes del Pla del Sui

25 Intersecció

Arribant a pista seguim cap a la dreta

26 Vista

Vista del cim del Sui deixant-lo enrera

27 BARRACA D'EN RAMON

La Barraca d'en Ramon es tracta d'una estructura construïda amb paret de pedra seca i una coberta de lloses planes a dues vessants. Les mesures d'aquesta barraca són força estàndards fent uns 3'20 metres d'ample per 2'75 de profunditat, presentant una planta gairebé quadrada. La pedra utilitzada és de petites dimensions i prové de la zona, segurament molta ha estat reutilitzada, tenint el cas més evident amb la pedra gravada ubicada com a sòcol de la barraca i coneguda com l'Estela de la Calma. La disposició arquitectònica de les pedres en filades planes i falcades amb pedres més petites es complementa amb la solució de la teulada: de lloses planes falcades amb pedres de dimensions variables. L'alçada conservada podríem dir que és l'original, de 1'65 metres, tot i les possibles reformes i manteniments que hagi pogut tenir. L'accés es fa per una porta oberta a nord i situada en una cantonada de l'estructura. Aquesta entrada fa uns 75 centímetres d'amplada i dóna pas a un espai buit de terra batuda.

28 Intersecció

Agafar pista cap a l'esquerra direcció La Calma

29 Intersecció

Agafar pista direcció a l'esquerra

30 ARRIBADA

Finalització de la ruta