200119 Tranvia de sang: De Sant Jordi (Crecs) a Berga

Presentació:

Curta, senzilla, però també agradable i còmode travessa, pel que s'anomena el tranvia de sang, catalogat com a GR-270. Nosaltre sfarem el tram ebtre Sant Jordi a Cercs i Berga, un antic camí recuperat recentment que a mñes presenta bones vistes sobre l'embasament de la Baells i el Sobrepuny, entrte d'altres.

D'on ve el nom?
A finals del segle XIX un tramvia de tracció animal portava el carbó des de les mines de Fígols fins a Berga. Recentment s'ha recuperat el tram de l'antiga ruta entre Cercs i Berga pensant en un ús turístic. Sortim de Berga i pugem primer al castell de Sant Ferran, on fem una ràpida visita. Al coll de Santa Magdalena prenem el camí de les Fonts, i passat l'Estany Clar trobem ja el camí arranjat. Planegem per la plataforma de l'antic carrilet durant quilòmetres, amb algunes pujades i baixades quan el traçat original no és viable. Hi ha trams arranjats amb baranes i escales. Arribem a Sant Jordi i tornem pel mateix camí, fixant-nos en les restes arquitectòniques de l'antic ferrocarril.

Introducció i hisòria (Extret de Bergueda, terra de futurs)
La recuperació d’un tram del tramvia de sang permet realitzar un agradable passeig entre Sant Jordi de Cercs i Berga. El traçat ens endinsa en zones boscoses, amb túnels i passarel·les de diferents tipus (inclosa una de cable de 35m).

La proximitat a l’embassament de la Baells ofereix molt bones vistes d’aquest espai.

Una mica d’història...
El tramvia de sang de les mines de Fígols va ser el primer ferrocarril miner del Berguedà. Fou construït per iniciativa del propietari de l’empresa La Carbonera Española, Ramon Salvadó i Serra, un comerciant de Calaf. El ferrocarril servia per transportar el carbó de les mines de Fígols a Berga, des d’on es distribuïa per la vall del Llobregat gràcies al tren de vapor.

Va començar a circular cap a l’any 1871 i la línia es va clausurar l’any 1904 amb l’arribada del tren de vapor a Guardiola, el qual en va assumir les funcions.

Aquest primitiu ferrocarril tenia una longitud de 14,5 km. Es tractava d’un ferrocarril de tracció animal construït a imatge dels tramvies miners anglesos del segle XVIII. L’ample de via era de 840 mm. Aquestes característiques el converteixen en una valuosa mostra cultural de la història de l’enginyeria industrial.

El carbó hi era transportat amb vagonetes, però també comptava amb un vagó de dimensions reduïdes per a passatgers, Els combois circulaven sobre carrils de fusta dotats d’un passamà de ferro. La plataforma tenia una amplada de 2 metres.

El recorregut del ferrocarril començava al collet de Santa Magdalena als afores de la ciutat de Berga, on hi havia una senzilla estació. Des d’aquest punt davallava suaument en direcció a Cercs, passant pel Pla de Sant Jordi. Des de Cercs el ferrocarril prosseguia en direcció a la mina de la Consolació, on hi havia una altra estació.

L’obra de fàbrica comprenia murs de paret seca i només els caps de pont estaven lligats amb ciment. Els ponts eren de volta de pedra o palanques de fusta. En tot el recorregut hi havia una vintena de ponts i un únic túnel (avui desaparegut), el túnel del Gall, anomenat també dels Deu metres, doncs aquesta era la seva longitud.

En no disposar de túnels o trinxeres importants, ni de grans viaductes, el traçat era marcadament sinuós. La línia del tramvia de sang segueix el camí que marquen les corbes de nivell, de manera que tots els ponts són curvilinis a fi i efecte de mantenir la cota. El pendent era molt baix, del 5 per mil, excepcionalment planer en una zona de muntanya.

Accés: Sortirem del barri de Sant Jordi de Cercs, concretament entre l'escola Sant Salvador i la Zona esportiva municipal.
Acabarem la ruta a l'entrada nord de Berga, concretament a l'aparcament del restaurant La Cabana, pero si la volem allargar una mica més podríem acabar al centre de Berga.

Haurem de tenir en compte fer combinació de vehicles o be que ens portin o recullin,

Recorregut ideal per fer per grups excursionistes que es mouen en autocar.

Travessa feta en sentit sud, pero es pot fer igualment en sentit invers.

Ruta feta amb els amics de la UEC de Bagà, amb la sortida que obria la temporada de rutes de 2019, a qui agraïm i felicitem la magnífica organització.

Època:
Recorregut que es pot fer tot l'any, si be millor defugir els dies més calorosos de l'estiu, tot i que part del recorregut va per corriol i per bosc, hi ha trams més oberts que a l'estiu poden ser massa calorosos. Recorregut ideal per fer a l'hivern, primavera o tardor.

Dificultat: Fàcil. Recoregut majoritàriament de baixada, amb poc desnivell i sense cap mena de dificultat. Ideal per fer amb nens o d'iniciació al senderisme.

Altre informació:

Senyalització: Senyalitzat íntegrament amb marques blanques i vermeslles del GR-270.

Hi ha també senyalització vertical.

Es considera que els recorregut penjats a Wikiloc són per seguir-los amb GPS, cosa que es recomana portar, ja que no es es pot garantir el seguiment del recorregut sense aquest aparell i passar-nos de llarg algun trencall. L'autor no es fa responsable del seguiment del recorregut només amb la descripció, que en cap cas és una guia de la ruta.

Descripció:
Sortim de Sant Jordi, al costat d'un gran rètol indicador de la ruta,Quan la pista es bifurca, agafem el ramal de l'esquerra i just on el camí gira a la dreta cap a la Casavella, agafem el bonic corriol que ens porta al Pont de fusta. Just a l'altre cantó observem les columnes d'una antiga construcció, que semblen les bases d'un gran pont de pedra. Aviat sortim al camí de la Casanova de les Garrigues que seguirem fos despres de cruar el torrent de la Font del Mateu que agafem el corriol que s'acosta a la C-16 on trobarem algunes escales i baranes de fusta. En una de les baixades amb escales de fusta sortim a la carretera local de Figols , la C-1411z que seguirem un bon torç. Ens desviem, ben senyalitzat per un corriol que creua el Clot de les Tres Creus per un pont de pedra. Aquest tram és molt bonic i planer, un parell de torrents més el primer el de l'estudiant amb un pont de pedra i el segon per un bonic pont de fusta. Després d'un bon tram de corriol sortim a un camí més ample que deixa a l'esquerra la Caseta dels Golerans, per acabar tornant a la carretera, per la que immediatament arribem a l'aparcament de davant dels restaurant la Cabana, on finalitzem aquesta plàcida i agradable travessa.