200614 VALLIRANA. MONTMANY I SANT PONÇ DE CORBERA. Camins i corriols

La Serra de l’Ordal, límit entre l’Alt Penedès i el Baix Llobregat es troba situada molt propera a importants àrees urbanes que dona a aquest espai natural un important grau de fragilitat i que fa augmentar l’interès per conservar-lo. Un dels punts mes crítics es la zona de Vallirana, vila descentralitzada en urbanitzacions, i la zona de Corbera amb 31 urbanitzacions dins el seu terme. Corbera es troba a 342 m sobre el nivell del mar i compren tota la vall de la riera de Corbera i la capçalera de la de Rafamans. En aquest espai es troben el Cinc Cims de Corbera: Creu de l’Aragall, Roca Foradada, El Forrellac, Puig d’Agulles i Puig Montmany. Avui pujarem al mes modest el Montmany, partint des de Vallirana i caminarem tot cercant camins i corriols que ens permetin evitar al màxim la teranyina d’urbanitzacions i gaudir de la biodiversitat d’aquest espai. Una sortida on ens hem deixant portar per la intuïció i el mapa, per corriols evidents i evitant també les pistes, amb dues destinacions a assolir: Puig Montmany i Sant Ponç de Corbera. Sant Ponç es una església romànica del segle XI que es troba dins el terme de Cervelló, però la seva proximitat amb Corbera ha propiciat que des del segles XIV se la conegui amb l’afegitó “de Corbera”,

RUTA*: Vallirana. Can Rovira (214 m) – Solell de Can Rovira (234 m) – Penya d’en Rovira (391 m) – Pista a Coll Verdaguer (375 m) – Can Cases de Sant Ponç (406 m) – Camí al Fondo del Cau de la Guineu (389 m) – Camí a Can Casildo S (355 m) – Camí a Can Peret (325 m) – Montmany (498 m) – Avenc Nostre (468 m) – Vinyes de Can Rafel (398 m) – Camí a Can Casildo NW (255 m) – Pista a Corbera (248 m) – Fondo del Cau de la Guineu (231 m) – Sant Ponç de Corbera (327 m) – Fondo de Sant Ponç (273 m) – Font de la Bassa de Sant Ponç (356 m) – Coll Verdaguer (379 m) – Cal Beco (383 m) – Solell de Can Rovira. Torrent (246 m) – Vallirana. Can Rovira (214 m)

DIFICULTAT*: Fàcil

PUNT D’INICI*: Vallirana. Can Rovira/N340. Pk 1.235. Hi ha bon lloc per aparcar vehicles.

CAMINADA**: Sortim del peu de la masia de Can Rovira rumb al N, passem per davant la Masia i seguim uns metres per el PR-C 70 que abandonem en arribar al Solell de Can Rovira. Per un camí ample ens dirigim a la Penya d’en Rovira. En trobar una barraca de pedra seca, a l’esquerra del camí veiem un corriol (no senyalitzat en el mapa) que s’enfila. Ens hi posem i ens porta al cim de la Penya (curiosament sembla un crater ple de vegetació). Sortim de la Penya rumb al W i arribem al camí de Vallirana, travessem i seguim recta per un nou corriol (algun tram inexistent en el mapa) que ens menarà a la Pista al Coll Verdaguer. En aquest punt veiem un altre camí que baixa en direcció al Fondo del Cau de la Guineu i que passa per sota de Can Cases de Sant Ponç. Seguim per aquest camí que tot i que ens porta a fer una important marrada, ens permet caminar per corriols i evitar pistes, un dels objectius d’aquesta sortida. El camí va sempre per dins el bosc el primer tram en baixada i després gir al E i pujada fins a Can Cases. Nova cruïlla de camins i nova decisió: prenem el camí al NE que després d’una lleu pujada i una suau baixada ens situarà al camí al Fondo del Cau de la Guineu. Ja estem gairebé sota del Montmany i al seu peu hi veiem Can Casildo. Un curt tram de camí ample vers el SE i aviat hi ha un corriol d’entrada poc evident que rumb al NNE ens baixarà a l’entrada S de Can Casildo. Sense arribar a la masia, just en un torrent trobem un corriol que inicialment segueix llera amunt per deixar-lo i girar a l’esquerra i acabar a una pista damunt de Can Casildo. Un tram de pista, cruïlla amb una altre pista que va a Can Peret, on girem al S passem prop d’una barraca de pedra seca i uns metres mes endavant prenem en camí ample que vers NE ens acabarà situant al cim del Montmany, amb un vèrtex geodèsic. La vegetació no permet gaire visibilitat, llevat del S per on hem entrat que ens perver veure el Puig Vicenç.
Sortim del Montmany per corriol al NE i als pocs metres una fita marca un corriol poc transitat a l’esquerra. Ens hi endinsem, no es tan net com els altres però fa de bon passar, i ens mena a la boca de l’avenc Nostre. En aquest punt un corriol molt perdut pren rumb E i arriba fins la boca de l’avenc Lidia (atenció que es troba molt a tocar del corriol i no es veu gaire la entrada). Tornem al avenc Nostre i reprenem el corriol de baixada que ens ha de portar fins a les Vinyes de Can Rafel i el seu camp de Golf. En aquest punt fem un gir al W i seguim per fora del camp de golf fins sota de Can Peret. A partir d’aquest punt hi ha un laberint de camins i corriols no tots ells reflectits en el mapa. Ens deixem portar per la intuïció tenint clar que volem anar al Fondo del Cau de la Guineu, just sota de Can Planes. Hi el resultat es bo. Arribem primer a la pista que puja a Corbera i uns metres mes endavant al Fondo del Cau de la Guineu d’on surt un camí que després de travessar el Fondo s’enfila rumb al S fins a Sant Ponç. Gaudim d’aquesta bonica església romànica i del seu entorn de bosc i de camps d’oliveres abandonats. El retorn a Vallirana el fem anant a buscar el PR C-70, que trobem al S del monestir, al indret de la Font de Sant Ponç. Baixem seguint senyal blanc i grocs fins al Fondo de Sant Ponç, travessem la pista i seguim per el PR que ara s’enfila per anar a buscar la Font de la Bassa de Sant Ponç i el Coll Verdaguer, important cruïlla de camins. La nostra ruta es vers el SSE fins arribar a les ruïnes de Cal Beco. Mes avall l’alzina de Cal Beco, on deixem la pista i baixem drets, seguint sempre el PR fins al Solell de Can Rovira, i retorn al inici.

CARTOGRAFIA**: Vallirana. Escala 1:15.000. Editorial Piolet

ENREGISTRAMENT RUTA**: GPS Twonav. Aventura