200727 ESTANYS DE PORT I MARIOLA. PORT DE TAVASCAN. ESTANYOL DE MONTARENYO

L’estany de Mariola, un dels mes grans dels Pirineus, i un dels pocs que s’ha salvat de les obres hidràuliques, tan presents en la Vall de Cardós i a Tavascan especialment. Es un estany d’origen glacial al peu de la Roca Espana (2522 m), al W, Pic de Mariola (2663 m) al NW, del Pic de Montarenyo (2618 m) al N i Roc de l’Estany Xic (2491 m) a l’E. Te una superfície de 18 h i una profunditat de 48 m, i a la seva conca s’hi troben una colla d’estanyets i petites bassetes. Un dels millors punt per contemplar la totalitat del llac es el Coll de Montarenyo, entre el Pic de Montarenyo i el Roc de l’Estany Xic. I a l’altre vessant del Coll hi trobem l’estanyet de Montarenyo i a baix l’Estany de Port de Tavascan i l’Estany Xic. A mes el port de Tavascan, escenari constant del pas de persones entre el Pallars i l’Arieja, tant per ramaders i pagesos, comerciants i contrabandistes, excursionistes i viatgers, invasors i els que fugien de les barbaries de les guerres.

RUTA*: Font de la Costa (1811 m) – Estany Xic (2034 m) – Estany de Port (2035 m) – Port de Tavascan (2217 m) – Estany de Port. Clot de la Roia (2036 m) – Estanyet de Montarenyo (2279 m) – Coll de Montarenyo (2351 m) – Estany de Mariola (2274 m) – Estany Xic (2034 m) – Font de la Costa (1811 m)

DIFICULTAT*: Mitjana. Orientació fàcil. Camins senyalitzats. Pujada a Coll de Montarenyo, dreta però sense dificultats tècniques.

PUNT D’INICI*: Aparcament de Font de la Costa. Petit espai on s’hi arriba després de circular per 4,3 km de pista malmesa, tot i que te algun tram pavimentat. Aquesta pista comença al km 6,7 de la carretera de Tavascan a la Pleta del Prat, poc després de passar les Bordes de Quanca. Aconsellable 4x4

CAMINADA**:
Font de la Costa (1811 m). Zona d’aparcament per on passa el camí tradicional que per el port de Tavascan-Martérat unia la Vall de Cardós amb la Vall d’Uston (Ustou, en francès). Itinerari de comerç i d’exili, com recorda una cartell del Memorial Democràtic. Avui es via d’enllaç entre el GR-10 i el GR-11. El camí s’enfila per el marge esquerre del Riu del Port, que veiem, baixar fent algun salt d’aigua. Aviat trobem la Font de la Costa, a ma esquerra del camí. A partir d’aquí el camí va fent llaçades fins assolir el planell i en pocs metres arribem al Estany Xic.
Estany Xic (2034 m). Petit estany, pràcticament continuació de l’Estany de Port. A ma dreta del camí hi trobem una petita cabana, que podria servir d’aixopluc si fos necessari.
Estany de Port (2035 m). Es troba uns metres mes amunt de l’Estany Xic. El GR el voreja per la banda de llevant. Superat el llac, el camí al port -senyalitzat com a GR, blanc i vermell- s’enfila per el mig de la vall. Pujada senzilla i agradable, si no hi ha neu i gel.
Port de Tavascan (2217 m). Arribats al Port gaudim d’una amplia panoràmica de la vall per on hem pujat. La vista del costat d’Arieja es molt mes limitada. Baixem del port amb intenció d’anar a l’estanyet de Montarenyo. Veiem a la dreta una feixa per on passa un camí, que segons el mapa hi va sense perdre gaire alçada. Ho intentem, trobem fites de pedra, però s’acaben i el terreny d’herba humida i relliscosa es torna perillós. Així que desfem el camí i baixem de nou al Estany de Port. (Veureu que el track fa una cosa estranya: es la aproximació al camí de la feixa. L’anada i tornada per la feixa ha estat eliminada. Per tant es millor baixar del Port per el mateix camí que hi hem pujat)
Estany de Port. Clot de la Roia (2036 m). Arribats al N del llac i direcció al NW comença un camí dret que va directe a l’estanyet de Montarenyo. Cal seguir les fites de pedra, abundants en nombre i ben visibles. La pujada alternant trams de pedra amb trams d’herba. Es puja per el marge dret del riuet que davalla del petit estany. Ja força amunt cal creuar al marge esquerra hidrogràfic i ben aviat arribem al estany.
Estanyet de Montarenyo (2279 m). Ens trobem l’estanyet de cop, en la part mes estreta del costat de llevant. Per anar al Coll de Montarenyo cal enfilar-se per unes roques a l’esquerra del extrem del llac. Cap dificultat per superar-les, tot i que per un moment hem perdut les fites de pedra. Superat el desnivell prenem rumb al SW, retrobem les fites, i per terreny pedregós assolim el Coll.
Coll de Montarenyo (2351 m). Sens dubte la millor vista de l’estany de Mariola, al peu de la Roca Espana. I per darrera treu el cap el Mont-roig. Emprenem la baixada a l’Estany de Mariola sense camí ben definit, per una zona de pedres. Fa de bon passar i com que la destinació es clara cerquem el millor pas. Arribem al vessant SE del llac, prop del lloc per on desguassa i inici del riu d’Escobes.
Estany de Mariola (2274 m). Una estona per gaudir del lloc i de la naturalesa verge, ja que es un dels pocs estanys de la zona que s’ha lliurat de les obres hidrogràfiques. També veiem algú que aprofita per refrescar-se en les fredes aigües. La baixada de l’estany es fa en direcció SE paral·lel a un desguàs secundari del llac. Camí senyalitzat amb senyals de pintura groc i en alguns cassos blau, d’una antiga senyalització. Sense pèrdua baixem rumb SE i en direcció a les Borricanyes, unes petites molleres on acostuma a haver-hi bestiar pasturant. Sense arribar a les Borricanyes, el camí mes planer gira al NE i en pocs metres ens situem damunt del Estany Xic fins on baixem per travessar el Riu de Port per un pont de fusta al costat de la Cabana.
Estany Xic (2034 m). Retrobem el camí de pujada. Tan sols ens queda desfer-lo fins a la Font de la Costa, tot gaudint de la visió de la Vall i els cims que l’envolten.
Font de la Costa (1811 m). S’ha acabat.

CARTOGRAFIA**:
Pica d’Estats. Mont-roig. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.
Parc Natural de l’Alt Pirineu NE. Escala 1:25.000. ICGC. (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)