200729 PLA DE NEQUA. PUI DE LA PORTELLA. PUI DE CASSIBRÓS. RUTA DE LA MALLANERA. ESTERRI DE CARDÓS

Era el 2018 quan vaig pujar al Pla de Nequa per primer cop. Hi va haver-hi quelcom que em va encisar. Des de aleshores hi he pujat cada any, a voltes caminant, a voltes a l’alba amb la energia que dona viure el pas de la foscor a la claror tot escoltant el vent, el silenci i el despertar dels ocells i els seus cants matiners; i altres vegades a passar-hi la tarda tot esperant la fi del dia, content d’haver-lo gaudit i amb l’esperança d’un demà millor. Aquest any 2020 vaig tenir el goig d’escoltar “Nequa. Camí a l’eternitat” amb lletra d’en Cinto Gabriel. Una de les estrofes diu: “Pugem a Nequa a la recerca de pau/ Pugem a Nequa, camí de l’eternitat/ La imatge més increïble que et pugues emportar./ Caminar endavant sense perdre la identitat. S`hi sent una remor que puja de les valls/El silenci es trenca./La musica pren força entonant una cançó: Nequa des de la nit dels temps/Nequa lloc màgic i emblemàtic/ Nequa extraordinàriament bell, grandiós paisatge”. Es una bella descripció del sentiment que alguns tenim en arribar a aquest bonic indret pallarès.
Aquesta vegada la pujada a Nequa l’he fet seguint el Itinerari Forestal de la Mallanera, una ruta publicada per Pirineu viu. I com no podia ser d’una altra manera hi he afegit dues variants: Pujar al Pui del Migdia i al Pui de Cassibrós. Ambdues son magnifiques talaies d’on gaudir de la visió de les valls del Alt Aran i els seus cims.

RUTA*: Esterri de Cardós (1200 m) – Torrent d’Esterri. La Serradora (1193 m) – Barranc de la Molina (1194 m) – Fonteana (1527 m) – La Portella (1861 m) – Pui del Migdia (1912 m) – La Portella (1861 m) – Pla de Nequa (1978 m) – Pui de Cassibrós (2085 m) – Pla de Nequa (1978 m) – Bosc de la Muntanyeta (1832 m) – Bordes de Mallanera (1775 m) – Borda de Bringué (Llosaus) (1661 m) – Ginestarre (1363 m) – Esterri de Cardós (1200 m)

DIFICULTAT*: Mitjana/alta. Recorregut llarg de 18 km i poc mes de 1000 m d’ascensió positiva. Cal tenir-ho en compte. La ruta esta perfectament senyalitzada amb ratlles o punts de pintura groga i el les cruïlles importants amb l’estaca amb la petjada del cabirol. Atenció que la senyalització es bona en el sentit contra horari. En sentit contrari hi ha dificultats per manca de visió dels senyals.

PUNT D’INICI*: Esterri de Cardós. Hi hem arribat per la C-13 de Lleida a Esterri d’Àneu, en arribar a Llavorsí cal prendre la L-504, entrar a la Vall de Cardós, passar Ribera i Ainet i en arribar al km 12 surt una pista asfaltada que condueix a Arròs i Esterri de Cardós.

CAMINADA**:
Esterri de Cardós (1200 m).Sortim del poble per la pista forestal que puja al Pla de Nequa. Camí de la Mata d’Esterri segons mapa del ICGC. En 100 metres arribem al Torrent d’Esterri, i l’edifici de l’antiga Serradora.
Torrent d’Esterri. La Serradora (1193 m). La pista pren rumb SWS i la seguim 600 metres mes fins arribar al barranc de la Molina.
Barranc de la Molina (1194 m). Travessem el barranc, deixem la pista i comencem la pujada per dins el bosc seguint un clar camí que va sempre per el marge esquerra hidrogràfic del Barranc de la Molina. En arribar aproximadament a la cota 1300 hi ha alguna dificultat d’orientació. Es qüestió de buscar l’estaca de la ruta amb la petjada de cabirol. La ruta segueix pujant, sempre dins el bosc, on trobem força rossinyols (o anem d’excursió o a buscar bolets?) que tan sols retratem. Així arribem al Prats de Fonteana, on hi ha una àrea recreativa.
Fonteana (1527 m). El camí segueix pujant vers el SE, tot i que nosaltres hem fer una lleugera marrada a l’esquerra per passejar-nos per el prat. Recuperem ràpidament la traça de la ruta i aviat el camí fa un gir al W i arriba a la pista. Pugem per la pista uns 30 metres i a la dreta trobem el camí, que ara s’endinsa en un laberíntic i bonic bosc de pins on els senyals grocs passen de ratlla a rotllana. El primer tram es força planer fins arribar a toca de la pista, on segueix en forta pendent fins arribar a la Portella, un petit coll.
La Portella (1861 m). Aquí fem la primera variant. Sortim de la ruta i prenem rumb al SW per anar a buscar el Pui del Migdia a escassos 300 m.
Pui del Migdia (1912 m). Ens hi enfilem (es mes fàcil per el costat SE). Gaudim d’unes magnifiques vistes de la Vall de Cardós d’on destaca el Pui Tabaca i al seu darrera la serra de Campirme, separació de les valls de Cardós i d’Àneu. I encara mes lluny en el horitzó el macís de la Maladeta, amb la gelera de l’Aneto. Continuem la ruta i retornem a La Portella, reprenem la ruta que ara va en sentit SE. Lleugera pujada dins del bosc de pins fins arribar a la Pista de Cassibrós, la travessem, trobem la pista d’Esterri, seguim corriol dins el bosc i arribem al Pla de Nequa. Ens arribem fins les pedres de les bruixes.
Pla de Nequa (1978 m). Encisador. Embruixat. Màgic. Gaudim del Pla i dels boscos a banda i banda. I de la Vista. Estem damunt de la Vall Farrera. El bosc de Virós el veiem en tota la seva extensió. La vista allarga fins a la Torreta de l’Orri, el Pic de Màniga, el Pic de Saloria fins arribar al piramidal Monteixo. Ens hi estaríem força estona, però cal seguir. Hi ho fem amb la segona variant: pujar al Pui de Cassibrós, el cim que es troba al SW, a poc menys d’un quilòmetre i tan sols 110 m mes de desnivell. Som-hi. Ens endinsem al bosc i amunt.
Pui de Cassibrós (2085 m). Es un cim i no hi ha res que ens impedeixi la visió de 270º. Des de l’E, passant pel S i fins al N. Un nou gaudi per els sentits i per a l’esperit. Assedegats de bellesa retornem a Nequa, tot entretenint-nos dins el bosc amb les boniques i estrafolàries formes de les soques i branques seques, redius d’una antiga explotació forestal.
Pla de Nequa (1978 m). De no al pla, ara anem a calmar la set. Baixem uns 25 metres de desnivell per la vessant de la Vallferrera fins a trobar el Com del Pla, una petita font on hi trobem un rajolí d’aigua. Tornem a pujar al Pla de Nequa, ens dirigim al Pi de la Murriada -un pi negre de 74 cm de diàmetre- i emprenem el camí de tornada. En lloc d’anar a buscar la pista de baixada a Esterri, sortim de Nequa pel mig del bosc rumb al NE. El primer tram es planer i a mida que ens endinsem al bosc, els rossinyols tornen a fer acte de presencia. Cal baixar fins a trobar la pista i el terreny es complica fins que trobem un pas de bestiar que ens hi porta. Un cop a la pista la seguim un bon tros fins que fa un gir de 180º. Deixem la pista i recte ens endinsem al Bosc de la Muntanyeta.
Bosc de la Muntanyeta (1832 m). El camí dins el bosc passa per el Cortal de Sarredo i uns metres mes enllà la Font de Sarredo que també raja. El camí te forma de “S” anant ara al NE, ara al NW. Mentre va al NE anem per dins el bosc en una zona obaga; quan pren rumb SW anem per solana. Passem pel costat d’algun altre cortal i també d’alguna altre surgència d’aigua. I alternant obagues i solanes anem perdent alçada fins arribar a les Bordes de Mallanera.
Bordes de Mallanera (1775 m). Ruïnes d’unes antigues bordes i els seus prats. El camí continua davallant vers el NE. Aquest dies hi ha tanta aigua que el camí sembla mes un petit rierol. Cansats de tan de fang a les botes i per evitar una relliscada, sortim del camí, prenem un pas de bestiar i per dins el bosc arribem a la Borda de Bringué.
Borda de Bringué (Llosaus) (1661 m). Una borda reconstruïda amb la coberta de palla de sèguel. Ara baixem vers el S, aviat trobem una cruïlla de camins i seguim baixant al S, fins una segona cruïlla. Estem al camí de Llosaus, senyalitzat com a GR (Blanc i vermell). El camí gira al N, travessa el torrent d’Esterri -amb força aigua- i aviat surt del bosc. Per la solana baixem fins a Ginestarre.
Ginestarre (1363 m). Anem directes a la font. I tot seguit a l’església de Santa Maria. Uns metres de carretera i fent atenció als senyals de pintura grocs, anirem sortint i entrant a la carretera tot fent dreceres per camins ben fresats. Així arribem a Esterri.
Esterri de Cardós (1200 m)

CARTOGRAFIA**:
Pica d’Estats. Mont-roig. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.
Parc Natural de l’Alt Pirineu NE. Escala 1:25.000. ICGC. (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)