200730 CAP DE CAMPMAIOR DES DE BAIASCA. ITINERARI FORESTAL DE LA POLEDA. COM DELS RASOS.

Un dia va caure a les meves mans uns fulletons d’itineraris forestals “Pirineu Viu”. El Fulletó 5 proposa 3 itineraris de per la Vall de Baiasca. Com que era desconeguda vaig anar a descobrir-la. El primer itinerari escollit fou el “Itinerari Forestal de la Poleda”. I de pas pujar al Cap de Campmaior un modest cim de 2045 m, i amb molt bones vistes.
Ruta força interesant i el recorregut mostrat en aquesta ressenya es assequible. No es circular i acaba al Refugi, perquè la baixada no la aconsello (i per tant l’he esborrat). Recomano baixar per el mateix camí que s’ha pujat.
PERO ATENCIO: ES TRACTA D’UN CAMI QUE FOU SENYALITZAT FA TEMPS. LA PUJADA ES FACTIBLE AMB TRAMS MILLOR SENYALITATS QUE D’ALTRES. LA BAIXADA (QUE HA ESTAT SUPRIMIDA DE LA RESENYA) TE UN PRIMER TRAM FORÇA DRET PER DINS EL BOSC, ASSUMIBLE FINS A LA PLETA D’ENCASI. EL SEGON TRAM, A PARTIR DE LA PLETA I FINS A BAIASCA, ES TRACTA D’UN VELL I BONIC CAMI TOTALMENT PERDUT I ENVAIT PER AVELLANERS I BARDISES, FET QUE EL FA TOTALMENT IMPRACTICABLE.

RUTA*: Aparcament de Baiasca (1205 m) – La Cultia (1329 m) – Pla de les Vaques (1581 m) – Prat dels Rasos (1824 m) – Refugi del Rasos (1870 m) – Bosc de la Poleda (1965 m) – Avets centenaris (1998 m) - Cap de Campmaior (2045 m) – Coll del Rat (2004 m) – Refugi dels Rasos (1870). Millor retornar a Baiasca per el mateix camí de pujada.


DIFICULTAT*: Mitjana. Desnivell important. Camí senyalitzat amb estaques grogues amb petjada de cabirol i senyals de pintura grocs.

PUNT D’INICI*: Baiasca pertany a Llavorsí des d’on s’hi arriba en vehicle després de fer 8,6 km per una estreta i ondulada carretera que comença al km 146,8 de la Carretera C-13 al Nord de Llavorsí.

CAMINADA**:
Aparcament de Baiasca (1205 m). De l’aparcament sortim vers el S, desfent uns metres de carretera i a la dreta trobarem un indicador de la ruta. El camí comença a enfilar-se entremig d’avellaners i trobem la primera dificultat en forma de múltiples camins de bestiar i uns senyals vermell (els esperàvem grocs) que ens acaben de confondre. Tot hi així trobem uns passos acceptables i anem guanyant altura. Apareixem en un prat: La Cultia.
La Cultia (1329 m). Seguim amunt, rumb al SW. Ens hem acostat massa al barranc i corregim anant a l’esquerra, prop dels avellaners, i seguim pujant tot cercant un bon pas del barranc. Un cop superat cometem el mateix error d’anar a la dreta, quan el que hem de fer es pujar vers el SW. Corregim de nou i entrem en bosc de pins. Comencem a trobar senyals de pintura grocs als arbres i els seguim. Un altre barranc, ara amb aigua, i al cap de poc arribem a una pista. Bifurcació de camins. Seguim la pista i arribem al Pla de las Vaques, un bonic prat (mes aviat mollera, per la gran quantitat d’aigua) envoltat de bosc de pins. Bon lloc per fer un descans i esmorzar.
Pla de les Vaques (1581 m). Tornem enrere per la pista fins a la bifurcació de camins. Una estaca ens marca el camí i a partir d’aquí els senyals grocs en els arbres ja son mes freqüents. Seguim pujant per un clar camí per dins el bosc de pins. Inicialment vers el SW però aviat fa un gir al NW. Arribem a un bonic i ampli prat que travessem en diagonal, pujant i rumb al NE (els senyals grocs hi son, però cal fer atenció per trobar-los). Trobada la bona sortida del prat i de nou dins el bosc seguim pujant i després de caminar 300 m i arribar a la cota 1825 entrem al Prat dels Rasos.
Prat dels Rasos (1824 m). Ampli prat. Ja veiem el refugi. Seguim estaques grogues i hi anem directes. En el mapa hem vist que en aquest prat hi ha un dolmen i un menhir. No els hem sabut veure. (Retornats a casa hem buscat informació, i efectivament hi son, La descripció de la seva ubicació es confusa i no hem sabut trobar coordenades)
Refugi del Rasos (1870 m). Abric de pastors condicionat en dues estances, una lliure i un altre tancada. Prop del refugi passa la pista d’Espot i a peu de pista hi ha la font del Clos dels Rasos amb abundant i fresca aigua. Refrescats seguim pista amunt en direcció N. En arribar a un fort revolt deixem la pista i ens endinsem al bosc de Poleda.
Bosc de la Poleda (1965 m). El camí continua vers el N, s’endinsa al bosc i va guanyant alçada poc a poc. Poc abans d’arribar a la carena de la Muntanya d’Escart, veiem a ma dreta una avets d’una certa dimensió. Son els avets centenaris?. Si mes no els hem buscat. Seguim vers el N, ara ja pel laberint de traces de bestiar, el bosc s’esclarissa i arribem a la carena. Girem al SW i en tres i no res som al Cap de Campmaior.
Cap de Campmaior (2045 m). Modest i obert cim, amb un vèrtex geodèsic. Molt bones vistes. Des del Montsent de Pallars, al SW, el Mont Valier al N, i el Mont-roig, Ventolau, Sotllo, la Pica d’Estats i Monteixo en l’eix N-E. Emprem la baixada pel mig dels prats -evitem la pista- rumb al S fins arribar al Coll de Rat.
Coll del Rat (2004 m). Separació de les Valls d’Assua i la de Baiasca. Baixem cap a la banda de Baiasca per un camí entre trams herbats i pins que vers el SE baixa a buscar la pista prop de la Font del Clos dels Rasos i tot seguit el refugi.
Refugi dels Rasos (1870). Donem per acabada la ressenya i proposem que el millor sistema de tornar a Baiasca es desfent el camí per el que hem pujat.
Nosaltres vàrem fer la circular intentant seguir les poques indicacions del fulletó i sense cap track. Havíem preparat la ruta i ens havíem marcat alguns waipoints en el GPS, entre d’altres les Bordes d’Escasi. Navegant dins el bosc, en forta pendent de baixada hi vàrem anar directes. Baixar des de la Borda a Baiasca fou una dolorosa (per les esgarrinxades), lenta (buscant pas entre els avellanes i les bardisses), i fatigosa aventura en que per fer els escassos 500 m fins al poble vàrem fer gairebé 2 km invertint gairebé 75 minuts.

CARTOGRAFIA**:
Sort. Parc Natural de l’Alt Pirineu sud. Escala 1:25.000. ICGC (Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya)