200815 Llobera (Alinyà)- Terrers- Roca de la Pena- l'Aiguaneix

La Roca de la Pena és un bonic anticlinal, molt simètric, de calcàries del Cretaci superior. Durant l'excursió es poden trobat nombrosos fòssils, com Microcodium, Vidaliella gerundensis, Nummulites, etc. Si us agrada la geologia és un paradís, ja que es troba en una zona molt complexa, i per internet es poden trobar nombrosos estudis.
Sortim de Llobera, un dels nuclis que pertanyen al municipi de Fígols i Alinyà, molt a prop d'aquest últim. Alinyà va ser municipi independent fins el 1972, quan va ser agregat a Fígols, i el seu terme pràcticament coincideix amb la finca anomenada "Muntanya d'Alinyà", d'unes 5.000 ha, una de les poques i mes grans de Catalunya que s'ha mantingut indivisa des de l'època medieval, quan pertanyia al ducat de Cardona. Al 1690 va passar als ducs de Medinaceli (Sevilla) i actualment és propietat de la Fundació Catalunya- La Pedrera (antiga Caixa Catalunya). Els nuclis de població, no inclosos a la finca, tenen certs drets sobre la Muntanya: dret a transitar, pasturar, llenyar, abeurar, fins i tot a cultivar. Existeix una còpia de tota la documentació de les propietats dels ducs de Medinaceli a Catalunya dipositada al monestir de Poblet, a l'espera de la seva ordenació i catalogació, que pot aportar molta informació d'aquesta Muntanya. Esperem que, quan abans millor, pugui estar disponible.
El corriol està força trepitjat i no és perdedor, excepte en algun punt on hi ha bifurcacions que poden confondre. En el recorregut hem trobat una trumfera, on es guardaven els famosos trumfos (patates) que es cultivaven en els camps pròxims.
Des del cim gaudim d'una vista excepcional de la vall d'Alinyà, Roc de Galliner, Turp, serra de Boumort, etc.
Veiem o intuïm els antics camins que, per dalt de les muntanyes, comunicaven els nombrosos nuclis de població (L'Alzina, La Vall del Mig, Llobera, Alinyà, Les Sorts, Perles, Canelles, Llinars, Forn i Caferna, ...). L'actual carretera de Perles a Alinyà no existia, la van obrir a la dècada de 1940 els presoners republicans condemnats a treballs forçats per la dictadura feixista. Els túnels es van obrir a pic i pala en condicions molt dures, i molts soldats van morir per esllavissades, malaltia o inanició.
A la baixada passem per l'Aiguaneix, una important surgència, sobre marges del Paleocè continental, per on surten les aigües pluvials i nivals de la Muntanya d'Alinyà, que recull subterràniament la rasa de Vall-llonga. Part d'aquestes es destinen a l'abastament d'aigua potable de la població.