200816 Cambrils- El Salí- Sant Quintí- L'Elefant- Cal Sala- Santa Bàrbara

El Salí de Cambrils fou una important explotació de sal que va tancar l'any 1963 i que aprofitava diverses surgències en estrats triàsics del Keuper, materials sedimentats fa 225–205 milions d’anys, aproximadament, que contenen importants mineralitzacions evaporítiques procedents de l'antic mar que cobria gran part de Catalunya. Actualment es troba magníficament restaurada i ofereix als visitants la possibilitat de banyar-se en l'aigua salada que encara aflora en aquest bell indret.
Tot i que es creu que les surgències salades eren conegudes des de temps remots, no és fins a 1780 que consta la seva explotació i al 1847 Pascual Madoz comenta la seva elevada concentració. Efectivament, malgrat el seu cabal és petit (entre 600 i 1000 litres/hora), la seva concentració és superior a 300 gr/l, quatre vegades la de Gerri de la Sal (que, en canvi, té un cabal molt més gran, entre 40 i 50 m3/h). La salinitat de Cambrils és similar a la del Mar Mort, de 350 gr/l, deu vegades superior a la habitual en mars i oceans (35 gr/l), la qual cosa fa que flotem sense cap esforç a la piscina.
La sal de Cambrils està formada, en més del 98 %, per halita o sal gemma (NaCl), per la qual cosa es podia destinar a consum domèstic i també en la ramaderia. La producció que s'obtenia era molt variable, entre 20 i 150 tones/any, que es recollien entre juliol i setembre, buscant la màxima insolació i les mínimes pluges. Durant la resta de l'any la sal s'anava processant i distribuint, i es preparava el salí per la propera temporada (fabricació de rajoles, reparació de les soleres, etc.). Les eres s'omplien amb 3 cm d'aigua i, al cap de tres dies, quan l'aigua s'havia evaporat en part, s'amuntegava la sal en uns estenedors. Quan acabava de perdre quasi tota l'aigua es portava amb vagonetes fins al magatzem.
A visita al salí observarem dos circuïts hidràulics d'uns 300 m de longitud: la de les fonts salades i la del riu d'aigua dolça, que feia moure 5 molins, aprofitant el gran desnivell existent, d'uns 40 m: dos molins de sal, un molí fariner, un molí de pinso (pels animals) i un molí pelador (per pelar el gra per consum humà). En el primer molí de sal també hi havia un generador elèctric, de forma que l'explotació era pràcticament autònoma. S'ha restaurat també l'antic forn en el que es fabricaven les rajoles de les eres, amb argila de la zona i fusta com a combustible, també de boscos pròxims.
Les aigües de la riera de Cambrils s'ajunten amb les procedents de les rieres de Can Sala i Sant Quintí i formen el riu Fred, que s'anomena així perquè al estar excavat en congosts molt profunds on pràcticament no toca el sol, la seva temperatura és molt baixa. Aigües avall el riu Fred es troba amb la riera de Canalda en un lloc anomenat Aigüesjuntes, on podem constatar la diferència de temperatures posant un peu en un costat i altre. A partir d'aquest punt, el riu s'anomena Ribera Salada, fins el seu entroncament amb el Segre, a uns 40 km. El seu gust salat, però, prové exclusivament de les fonts de Cambrils.
En aquesta ruta hem passat per les importants surgències de Sant Quintí i Can Sala, la primera de les quals tenia un aprofitament hidroelèctric que proporcionava electricitat a les masies dels voltants, fins fa uns anys.
És espectacular la roca de l'Elefant i la cascada de Can Sala, aquest estiu amb molta aigua, i precioses les ermites de Sant Quintí i Santa Bàrbara.
Per creuar el riu Fred ens hem hagut de descalçar, ja que no hi ha cap passera o roques per evitar-ho, així que hem constatat la temperatura de l'aigua :-).