200819 ESTANY DE FLAMISELLA I ESTANY DE PORT, BORDES DE NOARRE. SALT DE FLAMISELLA.. ESTANYOL DE FLAMISELLA.. ESTANY XIC. FON

L’Estany de Flamisella és un estany d’origen glacial a la capçalera de la Noguera de Cardós. És un estany relativament petit (2,4 ha) i somer situat a 2208 m d’altitud. La seva conca està orientada de nord a sud, amb el Tuc de Marterat (2666 m) al N, el Pic de Flamisella (2785 m) al NE i com a punts més alts. Un xic mes allunyat hi destaca el majestuós Certascan (2853 m). Es troba al límit del bosc, tot i que la presència de pi negre a la conca es redueix a uns quants arbres dispersos, aquests són suficients per donar-li un atractiu especial al paisatge. La major part de la conca està coberta per gespets, amb només una part de roca nua i unes quantes tarteres. Per fer una ruta circular, tornarem per l’Estany de Port baixarem per la Font de la Costa


RUTA*: Aparcament de Noarre (1613 m) – Camí de la Roia de Mollàs (1608 m) – Bordes de Noarre (1590 m) – Selva de Noarre (1680 m) – Salt de Flamisella (2005 m) – Coll. Pleta de Guerosso (2045 m) – Estany de Flamisella (2208 m) – Coll. (damunt Flamisella) (2261 m) – Estanyol de Flamisella (2269 m) – Estany de Port (2035 m) – Estany Xic (2034 m) – Font de la Costa (1811 m) – Aparcament de Noarre (1613 m)

DIFICULTAT*: Mitjana. Orientació: Camí de Pujada a Estany de Flamisella clar i amb trams de forta pendent. De Flamisella a Estany de Port cal seguir fites de pedra per el vessant de la muntanya.

PUNT D’INICI*: Aparcament de Noarre. Petit espai a 2,2 km de la pista que puja al Pla de la Font. Aquesta pista comença al km 6,7 de la carretera de Tavascan a la Pleta del Prat, poc després de passar les Bordes de Quanca. Aconsellable 4x4.

CAMINADA**:
Aparcament de Noarre (1613 m). Iniciem el recorregut baixant vers el SE per un curt tram de pista que deixem ràpidament per transitar pel el Camí de la Roia de Mollàs i en pocs minuts estem a les Bordes de Noarre.
Bordes de Noarre (1590 m). Un grapat de bordes, algunes d’elles habitades durant el mig any de bon temps. I al costat els prats d’herba per el bestiar. Travessem aquest nucli i en sortim per el costat E en direcció al Pic i Refugi de Certascan. Camí senyalitzat com a GR, forma part de l’anomenada Alta Ruta Pirinenca, així com una etapa de la Ruta Porta del Cel. El camí comença amb pujada lleugerament suau, primer per prats i aviat entre avellaners. El bedoll també hi fa acte de presència. La vegetació va canviant, estem en l’anomenada Selva de Noarre. Efectivament aviat els avellaners deixen pas al pi roig i mes endavant hi trobem el pi negre. Tal com canvia el tipus d’arbre s’incrementa la pendent. Pugem escoltant el soroll de l’aigua que baixa per el Riu Noarre a la nostra dreta en el sentit de la marxa. En arribar a la cota 1835, el camí fa un gir al E. Estem a pocs metres del torrent de Flamisella, on val la pena arribar-se per contemplar un petit i bonic salt d’aigua, bon punt per fer un petit descans. Retornem al camí i fem la darrera i mes forta pujada fins arribar al Salt de Flamisella. Creuem el torrent per el peu del salt i remuntant poc mes de 30 m assolim un Coll.
Coll. Pleta de Guerosso/Cabana/Bifurcació (2045 m). Estem a la Pleta de Guerosso. El dia que hi vàrem passar hi estaven construint una moderna cabana de pastors. En aquest punt deixem el GR i prenem el camí rumb al N, ara senyalitzat amb franges de pintura grogues. Poc a poc anem guanyant altura, girem a l’esquerra i assolim uns prats on trobem una bona quantitat de cavalls pasturant. Nou gir al N, anem a travessar el barranc de Flamisella, i per el marge hidrogràfic dret acabem de pujar fins l’Estany.
Estany de Flamisella (2208 m). Estany natural, sense actuació hidroelèctrica, reflexa en les seves aigües el Tuc de Marterat que es troba al N; i tancant el petit circ glacial al NE hi ha el Pic de la Lleia, el Pic de Flamisella amb la Torre dels Guerossos tancant per l’E. Gaudim de la pau i el silenci d’aquest magnífic recó del Pirineu Pallares. Ara continuem la ruta amb la intenció d’anar al Estany de Port. Reprenem el camí, rumb al N tot vorejant el llac per el seu costat de ponent. En arribar a l’altra costat una traça de camí segueix enfilant-se suaument al N. Trobem unes fites de pedra que anem seguint, i aviat ens marquen un brusc gir al SW que ens porta a assolir un petit collet damunt mateix de l’estany. Ara el camí pren rumb al NW tot planejant lleugerament. Nosaltres sortim momentaniament de la ruta per arribar-nos fins al petit estanyol de Flamisella.
Estanyol de Flamisella (2269 m). Tot i que hem fet una petita marrada per trobar l’estanyol, ha valgut la pena. Des d’aquí inspeccionem el terreny del que ha de ser el nostre camí a l’Estany de Port i veiem de nou les fites de pedra. Baixem a buscar la primera i reprenem la traça al NW. El camí esta molt fressat i es força evident, amb escasses però molt ben posades fites de pedra. En lleugera baixada per terreny pedregós i herbós ens anem apropant al estany de Port. Al final entrem a un bosc de pi negre on el camí gira al N i ja albirem el llac. Sortim del bosc i el terreny es cada vegada mes pedregós. Com que volem fer el tomb complert a l’estany, nosaltres seguim la nostra progressió al N, però una bona opció es baixar directes a la Cabana que hi ha al costat de l’estany Xic. Assolim l’Estany de Port.
Estany de Port (2035 m). Arribats a la vora de l’Estany per la seva vessant de llevant iniciem la volta en sentit contra horari i tranquil·lament, gaudint del paisatge fem la volta sencera, per acabar travessant el curs de l’aigua en el petit estret que hi ha entre l’Estany de Port i l’Estany Xic. Ja tornem a estar en camí senyalitzat -marques de GR blanques i vermelles- que seguim vers el S, passem el petit Estany Xic -fa honor a la seva dimensió- deixem la cabana (pot servir d’aixopluc en cas de mal temps) a l’esquerra i ens dirigim a baixar cap a la Font de la Costa i uns metres mes avall l’espai habilitat com a aparcament.

Font de la Costa (1811 m). Des de l’aparcament surt un camí que paral·lel a la pista i un metres per sobre d’aquesta, es dirigeix a Noarre. Nosaltres entre el merder de cotxes que hi havia a l’aparcament i la quantitat de gent i canalla mig barrant el pas, acabem per la opció fàcil, però avorrida de retornar a l’aparcament de Noarre per la pista.
Aparcament de Noarre (1613 m)

CARTOGRAFIA**:
Pica d’Estats i Mont-roig. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.