201216 PUIGGRACIÓS (100 Cims). EL CASCLAR. SANT PERE DE BERTÍ. CINGLES DE BERTÍ.

Separant l’altiplà del Moianès de la depressió del Vallès hi trobem els Cingles de Bertí, un conjunt de cingleres que reben el seu nom de la parròquia rural de Sant Pere de Bertí, situada al centre del seu recorregut. Per damunt dels cingles i en el costat de ponent hi ha el poble de Bertí amb l’església d’origen romànic, força reformada, i la rectoria. Pels vols hi trobem un bon nombre de masies, la major part deshabitades i abandonades. Al sud de l’església hi trobem una d’aquestes masies: El Clascar, conegut també com el Castell de Bertí. Al extrem sud de la cinglera hi trobem el Puiggraciós, un 100 cims de la FEEC, cim des del que gaudim de bones vistes, a mes de trobar-hi les restes d’un poblat ibèric. I al peu del cim, el santuari de Puiggraciós. I una torre de senyals.

RUTA*: Santuari de Puiggraciós (690 m) – Puiggraciós (808 m) – Collet d’en Tripeta (700 m) – Cal Mestret (755 m) – El Clascar (803 m) – Sant Pere de Bertí (803 m) – Collet de les Pereres (865 m) – Coll de Nou (910 m) – Bellavista Vella (855 m) – Cinglera. GR-5 (815 m) – Escletxot de Cant Volant (860 m) – Taula de Pedra (857 m) – Grau de Montmany (802 m) – Torrent de la Rovira (657 m) – Santuari de Puiggraciós (690 m)

DIFICULTAT*: Fàcil. Camins i pistes ben senyalitzats, sense cap dificultat tècnica ni d’orientació. Cal fer atenció amb algun camí tallat tot baixant del Puiggraciós. (Hi ha alternatives)

PUNT D’INICI*: Santuari de Puiggraciós. S’hi arriba en cotxe per una pista asfaltada que puja des de l’Ametlla del Vallès. Els darrers metres estàs sense asfaltar.

CAMINADA**:
Santuari de Puiggraciós (690 m). El primer que fem es atansar-nos a la veïna Torre de Senyals, on podem gaudir de bones vistes, des del mar fins al Pirineu nevat. Tot seguit ens dirigim al cim del Puiggraciós caminant uns pocs metres per la plana pista forestal rumb al N. Aviat deixem la pista, ens endinsem al bosc tot fent drecera per agafar un camí ample, rumb al SW que s’enfila fins al cim. Uns metres abans d’arribar, coincidint amb un pal de línia elèctrica, hi ha una fita que marca un corriol de baixada del cim. Es millor opció que la que fem en el track.
Puiggraciós (808 m). Cim amb bones vistes dels Cingles, del Vallès Sant Llorenç de Munt i el Montseny. Coronat amb una torre de guaita, també hi trobem les restes d’un poblat ibèric. Sortim del cim vers el SW, per una pista. No es una bona opció ja que el pas es troba tancat per la finca El Pollancre. De fet tot baixant aviat trobem un rètol que avisa i senyala la sortida cap a la dreta, per on aniríem a parar al tallafocs de la línia elèctrica que passa prop del cim. Una altra opció seria, a partir del cim, recular uns metres i baixar un primer tram per el tallafoc de la línia elèctrica, i des d’un petit replà acabar d’arribar al Collet d’en Tripeta per un dret corriol a l’esquerra del tallafoc. Nosaltres tossuts vàrem arribar a la tanca del Pollancre, la voregem per la part de dalt, i acabem baixant per dins el bosc, prop de la vessant Nord de la tanca, fins acabar saltant a la pista que mena al Collet d’en Tripeta. (insistim en que val mes estalviar-se aquest desagradable tram)
Collet d’en Tripeta (700 m). Important cruïlla de camins, nosaltres agafem la pista -senyalitzada com a PR C-33- anomenada camí del Grau Mercader- que s’enfila per sota el Puiggiró. Poc a poc s’allunya de la cinglera, passa per Cal Mestret i uns metres mes endavant hi ha una bifurcació. El PR segueix per l’esquerra i continua planer fins a travessar el torrent del Traver, on just passar-lo comença un bonic camí empedrat que s’enfila fins a El Clascar.
El Clascar (803 m). Arribem a les ruïnes del anomenat Castell de Bertí, que contemplem tot donant-li la volta i ens arribem fins a una estranya construcció circular, dins el bosc i uns metres al Nord de la masia: es la capella del Sant Crist. Deixem el PR, anem a l’esquerra on trobem un bonic i pla corriol que per dins el bosc, va directe a Sant Pere de Bertí.
Sant Pere de Bertí (803 m). Església i antiga rectoria, amb un modern rellotge de sol en una de les parets. Seguim, ara per pista, per anar a la propera masia de Cal Magre, girem al N, encara per pista, fins que a uns 70 metres trobem de nou el PR C-33. Aquest pren rumb al N, deixa la pista i es converteix en corriol, supera un petit grau del Serrat de Querós, passa pel costat del que fou la masia de Bernils i segueix fins assolir el Collet de les Pereres.
Collet de les Pereres (865 m). Uns metres abans d’arribar-hi el camí ja es una pista que va cap el NE, sempre seguint els senyals blancs i grocs de PR. Ben aviat deixa la pista, i un camí comença a enfilar-se a la dreta. Al pocs metres, a sota el camí, i entremig d’aquest i una bassa, hi trobem la Font del Pollancre. El camí segueix enfilant-se fins arribar al Coll de Nou, punt més alt de la sortida.
Coll de Nou (910 m). El PR segueix vers el N per un tram de pista fins arribar a Pla de Bellavista, on gira al Est i per camí baixa a trobar el mas de Bellavista Vella, passa pel costat, el camí continua pel mig de camps de conreu i arriba al peu de la Cinglera.
Cinglera. GR-5 (815 m). Cruïlla de camins. Una bona opció en seguir encara un tram de PR i arribar-se fins a La Trona, i després retornar de nou a aquest punt. Malauradament, per una qüestió de temps, no ho hem fet i hem optat per deixar definitivament el PR i substituir-lo per el GR-5, que es dirigeix al SW en forma de corriol molt proper a l´estimball. Tot gaudint de les magnifiques vistes d’aquest atalaiat camí, l’anem seguint, passem per costat de les ruïnes del que foren els masos de Rumbeia i Can Volant, amb els seus corresponents plans conreats, i fins arribar a l’Escletxot.
Escletxot de Cant Volant (860 m). Abandonem el GR i prenem la pista a l’esquerra que transita no gaire lluny del cingle, fins que arriba a la Taula de Pedra.
Taula de Pedra (857 m). Bonic mirador damunt de la cinglera, amb la vall del Congost als peus, i el Tagamanent i el Montseny davant. Al N podem distingir el Pirineu nevat. Seguim vers el S per una pista que ràpidament deixem per continuar per un el camí envoltat de Bruc -florit en aquesta època- que baixa a trobar el cap del que es el grau de Montmany.
Grau de Montmany (802 m). Cruïlla de 4 camins, el grau es troba a l’Est i baixa 60 metres de desnivell fent ziga-zagues entre les roques, sense cap dificultat. Superat el pas de la cinglera, el camí torna a girar al S, per seguir, ara força pla, fins arribar al Torrent de la Rovira.
Torrent de la Rovira (657 m). Travessat el torrent, baixem uns 20 metres per un camí ample que deixem per enfilar-nos a la dreta per un corriol molt malmès per la pluja. En arribar a un camí planer, girem a l’esquerra tot caminant per la Baga de la Rovira. Un nou corriol, també a la dreta, i amb molt millor estat i de pendent mes suau, ens porta directes al Camí dels Mercaders, ja molt a prop del Santuari. Els darrers metres de la ruta son per desfer un curt tram de pista que ja hem fet al inici.
Santuari de Puiggraciós (690 m). Fi del recorregut. Hi ha l’opció de visitar el Santuari.

CARTOGRAFIA**: Cingles de Bertí. Escala 1:25.000 Editorial Alpina.

ENREGISTRAMENT RUTA**: GPS Twonav. Aventura