20190908 Mas de Genessies-Mola de Genessies (CE Cambrils)(100cims)

APROXIMACIÓ
Carretera C-44. al quilòmetre 13,5 (entre Vandellós i Coll de Fatxes) hi ha, a l’oest, l’inici de la pista a Gavadà. Cal seguir-la durant 2,5 km fins el Mas de Genessies

ITINERARI
Ruta circular des del Mas de Genessies.

Del Mas de Genessies seguirem el PR fins el Coll del Rourar. Girem a la dreta , flanquejant la muntanya fins on s'acaba el camí pla. Pugem cap a l'Est, grimpant una mica, fins arribar al altiplà de la Mola de Genessies en una mena de coll. A l'esquerra tenim el poblet ibèric que visitem, a la dreta el cim que assolim fàcilment.
Per baixar seguim un corriol que surt del mig de l'altiplà cap a l'est. Hi ha una gran fita que marca l'inici d'aquest corriol. Cal seguir les fites de pedres i les marques de pintura verda-fosforescent. Haurem de desgrimpar una mica i dirigir-nos poc a poc cap al Nord fins arribar al camí que ve de la Portella del Gardell. Girem a la dreta, de baixada, fins arribar a la pista que ens retorna al Mas de Genessies.

FITXA TÈCNICA:
Distància total 5 km Temps caminant 2h 30 min (és un camí molt entretingut)
Ascens: 260 m Descens : 260 m
Alçada mínima: 480 m Alçada màxima: 711 m


RESSENYA HISTÒRICA
No he trobat informació concreta sobre el poblat ibèric de la Mola de Genessies. És veritablement un poblat ibèric?.
Buscant informació a la web del “Museu d’arqueologia de Catalunya” he trobat informació sobre la “Ruta dels Ibers” (http://www.rutadelsibers.cat/ca/). Segons aquesta web la zona on estem estaria poblada pels “ILERCAVONS” (http://www.rutadelsibers.cat/ca/Pobles-ibers/Els-ilercavons) que poblarien la part baixa de la Vall de l’Ebre. Transcric el text d’aquesta pàgina:
- “ Els ilercavons eren el grup tribal que controlava el tram final del riu Ebre.
- Sembla que l'origen d'aquesta tribu cal cercar-lo en un altre poble -els ilaraugats- citat pel geògraf grec Hecateu de Milet, a finals del segle VI aC. Se suposa que més endavant, els ilaraugats es dividiren en dos pobles ben diferenciats: els ilercavons -més costaners- i els ilergets, més cap a les terres interiors.
- El país dels ilercavons ocuparia les actuals comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera de l'Ebre, el Montsià i la franja d'Aragó i País Valencià limítrofa amb aquestes comarques. En concret s'estenia -de sud a nord- des de la Serra d'Almenara, al País Valencià, fins al coll de Balaguer, ja en terres tarragonines. Cap a ponent penetrava Ebre amunt, fins a l'aiguabarreig del Segre-Cinca amb el riu Ebre. Els ilercavons detentaren, dins del conglomerat ibèric, una de les cultures més dinàmiques, gràcies a la seva privilegiada situació geogràfica a prop de l’Ebre. El interès econòmic i estratègic d’aquest riu en l’antiguitat no és gens discutible; és l’únic gran riu amb condicions de ser navegat amb vertaderes naus. En una època en la que els transports importants es feien amb vaixells, aquesta era la millor ruta per anar a l’interior.”
Hi ha restes importants al poblat ibèric del “Castellet de Banyoles” a Tivissa.