202 Ermites de Crespià - castell d'Esponellà - Salt de Martís - Platja d'Espolla

Avui el grup de 26 bufets farem una ruta amb format de travessia, deixant uns vehicles a la platja d’Esponellà, per després poder tornar a recollir els altres al punt de sortida, davant el cementiri de Crespià.

Comencem la caminada per un caminoi que surt direcció a ponent i comença a la paret del cementiri,camí fresat però tapat per l’alt fanal que l’envolta,fins una pista on veiem des de l’alçada el majestuós Fluvià a la nostra esquerra.

En una clariana amb panells informatius, es continua camí per l’esquerra i a 150m. es troben les ruïnes de l’ermita de sant Bartomeu del Portell, que voregem i de seguida es baixa arran de cinglera protegits amb barana, per un corriol amb terra irregular, gaudint de bones vistes sobre la Presa de Martís, que baixa cofoia d’aigua.

En pocs minuts s’arriba a la església gòtica troglodita de Sant Miquel de la Roca, petit monestir construït en part dins d'una balma a 170 m per sobre del nivell del riu, en un congost davant la central hidroelèctrica de’Esponellà.

Tornem fins on estan els panells informatius per continuar, ara per pista cap a Crespià, entrant just on es troba la església de Santa Eulàlia, arribant de nou al cementiri on fem parada tècnica per donar feina als queixals...
Continuem ruta travessant Esponellà i enfilant el pujol coronat amb les restes del extens castell, on al seu interior també hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.

Seguim per una pista carenera amb suau però constant pujada fins el dipòsit d’aigua de Martís, on es deixa la pista i es fa baixada per una altra a la dreta cap el Pla de Martís; en trobar el rec, es segueix fins un bosc d’alzines, on en un rètol es baixa per un camí amb terra humit rodejat de molses i falgueres.

Només de començar ja es troba un pontet des d’on admirar el primer graó del salt, pròleg del que estem a punt de gaudir més avall; a la riba dreta del rec, trobem varies plataformes amb baranes, miradors preferents d’aquesta meravella de la natura, on l’aigua s’estimba pels més de 60 metres de desnivell.

Després d’aquestes vistes tant refrescants, continuem caminada per la pista que voreja el rec d’Espolla, trobant primer una creu de terme a prop del pontet de Martís amb forma triangular i més endavant el pedestal on havia uns imatge de sant Galderic, ara “desapareguda” que fa de fita amb el nom dels 4 termes que hi coincideixen.

Amb l’aigua del rec a la nostra esquerra i a la dreta els camps de blat ben ros que ja estan collint, sota un bon Sol i un airet que era d’agrair, es fa el tram monòton per pista que canvia radicalment en arribar al parc de la Platja d’Espolla, amb el seu poblat neandertal, els bulliors dels jonc, les panoràmiques dels seus miradors a l’aigua i la vista de la seva fauna, on sobresurt per singularitat els seus triops.

Bonica caminada per aquesta zona tant propera i a la vegada desconeguda ( vaja, no visitada per mi) aprofitant les darreres i persistents pluges que fan aparèixer aquests fenòmens temporals com son l’aigua a la Platja d’Espolla, amb els seu rec i el corresponent Salt de Martís.