20200927 Riera de Talamanca (SL-C58) Curs monitors d'Excursionisme FEEC
near Talamanca, Catalunya (España)
Viewed 846 times, downloaded 65 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta molt senzilla, apta per sortides familiars, on treballem els continguts d'Orientació i Medi.
1. A nivell de vegetació, podem diferenciar diferents sectors:
- Sector 1: De Talamanca a la bifurcació (fita amagada) dreta per pista ampla. Alzinar amb marfull.
- Sector 2: de la Bifurcació al Mas del Molí del Menut. A mesura que baixem hi ha més humitat, ambient més ombrívol. Gradient de vegetació invers. De l’alzinar amb marfull a la pineda de pi roig!
- Sector 3: Riera de Talamanca. Des Molí del Mas del Menut a la pressa. Brolla calcícola.
- Sector 4: de la Presa a la Sínia de Can Valls. Brolla amb pineda de pi blanc
- Sector 5. Sínia de Can Valls – El Fornot. Alzinar i roureda
- Sector 6: El Fornot – Font -Talamanca. Alzinar amb marfull
Entre els dos dies, vaig observar les següents espècies:
- Abies pinsapo (Pinsap)
- Acer negundo (Negundo)
- Arbutus unedo (Arboç)
- Arundo donax (Canya)
- Asparagus acutifolius (Esparreguera borda)
- Buxus sempervirens (Boix)
- Celtis australis (Lledoner)
- Clematis vitalba (Vidalba)
- Coriaria myrtifolia (Roldor)
- Cornus sanguinea (Sanguinyol)
- Crataegus monogina (Arç blanc, cirerer de pastor)
- Daphne gnidium (Matapoll)
- Daphne laureola (Lloreret)
- Erica multiflora (Bruc d’hivern)
- Euphorbia cf characias (Lleteresa vera)
- Ficus carica (Figuera)
- Genista scorpius (Argelaga)
- Hedera helix (Heura)
- Juniperus comunnis (Ginebre)
- Juniperus oxycedrus (Càdec)
- Laurus nobilis (Llorer)
- Lonicera implexa (Lligabosc mediterrani)
- Phillyrea latifolia ssp media (Aladern fals)
- Phragmites australis (Canyís)
- Pinus halepensis (Pi blanc)
- Pinus nigra ssp salzmannii (Pinassa)
- Pinus pinea (Pi pinyer)
- Pinus sylvestris (Pi roig)
- Pistacia lentiscus (Llentiscle)
- Platanus hybrida (Plataner)
- Polypodium vulgare (Herba pigotera)
- Populus nigra (Pollancre)
- Quercus cerrioides (Roure cerrioide)
- Quercus coccifera (Coscoll o garric)
- Quercus faginea (Roure valencià)
- Quercus ilex ssp ilex (Alzina)
- Quercus lilex ssp bellota=rotundifolia (Carrasca)
- Quercus pubescents=Q. humilis (Roure martinenc)
- Rosa sp (Roser silvestre)
- Rosmarinus officinalis (Romaní)
- Rubia peregrina (Rogeta)
- Rubus ulmifolius (Esbarzer)
- Salix sp (Salze, gatell)
- Satureja montana (Sajolida)
- Smilax aspera (Arítjol)
- Sorbus domestica (Server)
- Thymus vulgaris (Farigola)
- Ulmus minor (Om )
- Viburnum tinus (Marfull)
2. En quan a fauna, segons la informació del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, podem trobar les següents aus:
- Buteo buteo (Aligot)
- Lullula arborea (Cotoliu)
- Luscinia megarhynchos (Rossinyol)
- Parus caeruleus (Mallerenga blava)
- Parus major (Mallerenga carbonera)
- Phylloscopus collybita (Mosquiter comú)
- Picus viridis (Picot verd)
- Sylvia atricapilla (Tallarol de casquet)
- Turdus merula (Merla)
- Turdus viscivorus (Griva)
A part d'aquest espècies , hem pogut observar:
• Còrvids prop del castell.
• Bombus terrestris (borinot) al Fornot
• Rastres de senglar(Sus scrofa) prop del Fornot i de Marta (Martes martes)
• Visó americà (Neovison vison ), filmat per Francisco de Tierra et al.
3. A nivell de geologia, podem dir que tots els materials, segons el mapa geològic del ICGC són sedimentaris amb la següent datació:
- Era: Cenozoica // Període: Paleogen // Època: Eocè mitjà
Distingint quatre tipus d'estrats:
• PEg: Gresos i calcàries amb ciment esparític. Bartonià
• PEm: Margues blaves fossilíferes amb limolites vermelles. Bartonià. Cal dir que en el punt 3 del recorregut podem OBSERVAR FÒSSILS (equinoderms i mol·luscs , entre d'altres)
• PEcg: Conglomerats heteromètrics.
• PEa: Argiles, gresos i limolites
Waypoints
0 Plaça de l'Esglèsia
Hi trobem l'Església de Santa Maria i l'Ajuntament antic. L'Església, segons el plafó explicatiu, va ser consagrada l'any 1183. Era una construcció romànica de creu llatina . Al segle XVIII l'edifici va ser ampliat amb dues capelles laterals rectangulars. També del segle XVIII és la reforma del campanar. Inicialment era un campanar d'espadanya amb dues obertures d'arc de mig punt. Al segle XVIII es converteix en un campanar de torre quadrada. Per accedir a la part superior del campanar es construeix una escala de cargol també al segle XVII
1 Castell de Talamanca
Les primeres notícies del Castell de Talamanca són de l'any 967. Inicialment, era un castell amb funció defensiva i al seu voltant, va anar creixent el poble de Talamanca. A mitjans del segle XVI, els castell havia perdut la seva funció militar i s'havia convertit en el centre de una gran explotació agrícola i el principal administrador del terme. També durant aquest segle es fa una important remodelació del castell, potser a conseqüència dels terratrèmols que havien succeït en anys precedents. Des d'aquest castell també es van dirigir les tropes catalanes que el 13 d'agost de 1714 van derrotar les tropes borbòniques en la Guerra de Successió. Va ser la darrera victòria catalana. El 1717, s'ordena la demolició del castell. D'aquesta manera es castigava Talamanca per haver pres part a favor de Carles d'Àustria. Només en quedà la Torre i un Mur. Mig segle després, els marquesos de Castellbell passen a ser-ne els propietaris i n'ordenen la reconstrucció. No es va refer l'antiga construcció, sinó que es va optar per aixecar un gran casal amb una funcionalitat més agrícola. Aquesta construcció és la que ens arribat als nostres temps.
2 Bifurcació a la dreta
Després de seguir la pista una estona, girem a la dreta per un trencall. Compte!!, l'indicador està una mica amagat per la vegetació. A partir d'aquí, la vegetació comença ser més ufanosa. Observem l'alzinar amb marfull i altres espècies d'aquest tipus de bosc. Però també comencem a veure algun roure, severs, ... característics de zones més humides
3 Pla dels fòssils
Seguim la pista principal fent alguna que altra ziga-zaga, fins arribar a una zona amb molt poca vegetació a la nostra dreta amb un parell de pins. Un és un pi blanc i l'altre un pi pinyer. Després d'observar les diferències entre ambdues espècies ens adonarem que hem arribat al "Pla dels fòssils" Estem en un estrat de margues blaves fossilíferes. Hi trobem rastres d'equinoderms i de mol·luscs fòssils de l'Eocè Mitjà
4 Mas del Molí del Menut
Arribem al Mas del Molí del Menut junt a la Riera de Talamanca. El darrer tram de la baixada l'hem fet enmig d'una pineda de pinassa (Pinus salzmanii) amb algun que altre pi roig (Pinus sylvestris). En quan al Mas del Molí del Menut podem dir que és la típica edificació destinada a ser el centre econòmic d'una gran explotació agrària i ramadera. Al primer pis, hi trobem l'àrea productiva. Al segon pis, la residència. I al tercer pis, el rebost. També destaca el rellotge de Sol a la façana principal.
5 Resclosa
Després de creuar la Riera de Talamanca arribem a una resclosa, senyal de la importància de l'aprofitament de l'aigua. També podem trobar altres tipus d'organismes típics de de zones fluvials. Alguns companys han observat exemplars de visó americà. Com canviem de vessant i passem al solell, també canvia la vegetació. Ara passegem per una brolla calcícola amb alguns exemplars de pi blanc.
6 Bifurcació dreta. Bauma dels Gobians
Ens desviem per un trencall a la dreta. El camí del sender local passa per sobre de la Bauma dels Gobians. Després sabrem que l'altre grup sí ha baixat i ha entrat dins de la bauma.
7 Barraca de Vinya
Poc després de la Bauma dels Gobians ens trobem una barraca de vinya. Aquestes construccions sovintegen on la vinya era freqüent en els segles XVIII i XIX. Servien per guardar els estris de treball i aixoplugar-se. La "Barraca" està feta seguint la tècnica de construcció de la "pedra seca", sense cap mena de cimentació.
8 Sínia de Can Valls
Seguim el sender fins arribar a la Sínia de Can Valls La sínia és un giny que serveix per elevar l'aigua. En aquest cas es tractava d'elevar l'aigua d'una surgència natural a un nivell més alt per tal d'aprofitar-la per regar els horts i conreus del voltant. El mecanisme consistia en dues grans rodes engranades perpendicularment. L'horitzontal era moguda per algun animal de tir. La vertical servia per aixecar un seguit de calaixos en una cadena sense fi que s'omplien d'aigua a la part inferior del pou i es buidaven en una mena de safareig des d'on es repartia l'aigua pels conreus.
9 El Fornot
Per arribar-hi hem de desviar-nos de la pista principal i seguir un trencall a l'esquerra indicat amb una fita. Es tracta d'un forn d'obra anomenat també teuleria. En aquest lloc s'hi coïen les peces ceràmiques per a les construccions: teules, rajoles, totxos .... El forn d'obra està constituït per dos espais situats un damunt de l'altre: l'inferior era la cambra de foc, que s'omplia amb fusta per cremar, i la superior, on es dipositaven les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada. Lògicament, aprop del forn d'obra calia que hi haguessin dos elements essencials: llenya i argila
10 Font de Talamanca
Des del Fornot, tornem a la pista i, a la bifurcació, seguim a mà esquerra. En aquest punt, podem escollir entre dos camins. Si volem un recorregut més planer i ample seguim la pista. Si volem un recorregut més curt, costerut i emboscat, escollim el sender de la dreta. En els dos casos arribem a la Font de Talamanca. Situada a l'obaga del castell, aquest n'era el propietari però l'utilitzava tot el poble per recollir aigua i com a safareig. Al costat de la font hi ha un exemplar de negundo (Acer negundo) catalogat com arbre ornamental municipal. Passada la font, seguim la pista fins arribar de nou a la plaça de l'Església on finalitzem el nostre recorregut.
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Molt bon itinerari per conèixer una mica els entorns de Talamanca
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Estan molt bé totes les explicacions i tota la informació que dona sobre faune i vegetació. Llastima que a la riera no hi havia gens d'aigua. Seria un plus trobar la riera i els envasaments amb aigua.