2021-02-19 Farró-Torre Collserola-Turó Pasqual-Valldonzella-Turons Rodó i Corts-Sarrià-Farró

Distreta ruta per l’entorn de la gran ciutat i, pràcticament, sense sortir del seu terme. No te cap dificultat i la majoria del recorregut es ombrívol, tret de la part orientada a mar, amb poca ombra.
Començem al barri del Farró, pujant per el carrer de Sant Gervasi cap al costat de la Salle Bonanova, direccció Bellesguard, i, passada la Ronda de dalt, en arrivem a un corriol fins un bonic pi maritim i aviat guanyem la carena, crestegem, creuem la carretera de les aigües i pugem cap a la serra per arribar a la Torre de Collserola. Baixem cap la zona de la font Budellera, agafan una curta drecera per evitar recorregut. Ara, a l’hivern, es prou important abrigarse dons passem de pujar per el solei a baixar per el bac, i, d’estar suats, millor cambiar roba. Arrivem ràpid per bons camins al revolt de les monges, i per cami de passejada ja som a Sta. Mª de Vallvidrera, on seguim per la pista del pantà, prou buit, passant per la vora de la gruta Grott, interessant mina que conectava el pantà amb Sarrià. Seguim direccció SE cap Espinagosa i desseguida ens desviem per drecera (perjudicada sols al inici per les bicis) cap la dreta, per anar a buscar directament el camí de la font de Llevallol,on agafem drecera just darrera un enorme arbre cap a la dreta, que, per corriol estret en porta a un bancal i a la pista que baixa del coll de Can Cuiàs. Cap aquí seguim la pista, i desseguit, a la pronunciada corba, agafem corriol a la dreta que puja per el sot de la Cua del Bacallà, solitari i preciós corriol, amb forta pujada al tram final que ens deixa dalt la carena de Can Pasqual, passant per un mirador, un clar en el espés bosc, des d’on, de tenir sort, veurem la majestuosa carena de Tramuntana de Mallorca, just sobre Sant Pere Màrtir. Arribats a la pista carenera, pugem fins el pilar geosèsic que marca el turó de Can Pasqual, on podem seure i fer un mos.
Ens apretem el calçat i allarguem pals, dons be una llarga baixada. Seguim la pista fins corriol que ens portaria a Can Cuiàs, i molt aviat girem a la dreta per drecera prou pendent que ens deixa a la carretera, que creuem i, dels camins que hi han, agafem el de la dreta, que ens baixa fins a un carener,que, per corriol prou bonic ens deixa al PR C-165, que baixem fins la pista que baixa de can Malloll, on desseguit girem a l’esquerra per antiga drecera, amb algun senyal de tires roses, fins les restes del convent de monjes de Valldonzella, terme de Barcelona, per vergonya del seu ajuntament, que l'abandonat a la bona de Déu, mai millor dit. Aquí ja una gran cova encimentada per protegir la tallada font de Sta. Margarida, cova que per la seva orientació al N, es una joia al estiu i una nevera al hivern. Pugem per la ample pista, i, un cop passada una tancada corba amb un enorme pi al mig, estem atents a la propera drecera a mà esquerra que ens estalviarà molt recorregut. La drecera també està marcada amb tires roses, prou neta i que comparada amb la pista puja fort, però, quan retornem a ella, ens sembla que estem planejant però pugem mica en mica, fins l’altre propera drecera, corriol antic, just sota linia eléctrica, que aviat ens deixa al collet de la Coscollera, cota 332. Des d’aquí, val molt la pena anar per ombrivol, mig planer i preciós camí fins el Turó Rodó, que despullat de vegetació dalt de tot, ens ofereix una visió de tot el Baix Llobregat, de Montserrat a mar, explèndida si el dia es clar. Tornem per un altre corriolet fins el cami anterior, del que tornem a gaudir-ne, dons es maco i poc transitat. Tornats a la cota 332, ens posem la gorra dons si fa sol ens tocarà sovint, i baixem per ample pista fins corriol del PR C-164 que sense gaire desnivells i mes concorregut, ens porta fins sota el Turó de Espinagosa, on per corriol marcat a l’esquerra arribem amb curta pujada fins el mirador del Turó d’en Corts. Aquí seguim per ample camí, el PR C-171, direcció SE, per curta i suau pujada fins dalt la carena, on creuant amples espais amb bancs de fusta, ens decantem cap a la esquerra per seguir trillat corriol que segueix el llom de la carena, fins arribar a la drecera, fàcil, a la dreta, que ens deixa a la carretera de les Aigües, que seguim cap a la dreta, i desseguit encarem una molt forta baixada que, per iaios com jo, requereix allargar els pals fins el màxim, per no cascar tan els genolls. Desseguit entrem al bosc de grans pins, deixant a la dreta Can Caralleu i entran als jardins (sense flors) de Sentmenat, bonica i ombrívola baixada fins la Ronda de dalt, que creuem per agafar lateralment els jardins de Can Reventós, que, encara que encimentat, no hi han cotxes. Arribem al mercat de Sarrià, i enfilem la via Augusta fins Pl Molina i Pl Mañé i Flaquer, abans dita del Farrò.
Aquesta ruta te un desnivell prou digne, i el recorregut es un pel llarg per culpa de la trama urbana, que, de portar pals, millor posar-lis en aquest tram goma a les puntes. Ideal per el confinament comarcal del Barcelonès, i per dinar a casa.