2021.49 GARRAF - MASIAS

Indicadores

El Castellot del Garraf

El Castellot del Garraf

Pou de la Mata

Margaritas

Can Lluça

Panorámica

Futuro vino

Campdàsens

Dedicada a la Preciosíssima Sang de Jesucrist. Va ser construïda el 1853, adossada a dues cases aïllades del petit veïnat. Té un portal rectangular flanquejat per dues columnes de capitell corinti modificat, que sostenen un entaulament amb frontó semicircular, dins el timpà del qual n'hi ha un de triangular més petit. Damunt la cornisa a dos vessants hi ha un campanar d'espadanya de doble arcada. A Campdàsens no queden restes de l’antiga capella del segle XIV, dedicada al Sant Crist. L’església actual fou construïda el 1853 gràcies al propietari de la terra Francesc Robert i Batlle, pare del Dr. Bartomeu Robert, qui fou alcalde de Barcelona l’any 1899 i que encapçalà el “Tancament de Caixes” contra la hisenda del govern espanyol. Al costat hi ha una rectoria, destinada a l’allotjament del capellà. L’antiga quadra (demarcació) i llogaret de poblament disseminat de Campdàsens es troba dins l’interior del massís del Garraf. La plana de Campdàsens, al terme municipal de Sitges, és una gran dolina que ha estat habitada des del temps dels ibers. Les troballes de dues sitges amb restes de terrisseria d’aquella època en són testimoni. La toponímia de Campdàsens consta almenys des del segle XI (Campus asinorum). Tot i que alguns autors parlen del castell de Campdàsens sembla més aviat que hi havia una casa forta que formava part d’una quadra, l’emplaçament i límits exactes de la qual avui es fa difícil de determinar. La situació geogràfica d’aquesta quadra, propera al mar, feia necessària la creació d’un bon sistema de guaites per a vigilar la costa amb torres de defensa estratègicament situades. El territori era de propietat reial –Jaume II- i en va ser feudataris Bernat de Centelles i Bernat de Fonollar. L’any 1385 el rei Pere el Cerimoniós, va tornar a comprar la jurisdicció de la vila de Sitges, juntament amb la quadra de Campdàsens. I en féu donació al seu cunyat Bernat de Fortià. Però el seu successor, Joan I (1350-1395), per qüestions econòmiques, hagué de vendre, altra vegada, tots els drets sobre els castells de Sitges i Campdàsens a la Pia Almoina de Barcelona. La torre de Campdàsens està situada al costat de diverses cases i una església. Té una planta gairebé quadrada d’uns 6 metres amb teulada a dues vessants. No està adossada a cap construcció. Té una alçada de més de 10 metres. És una construcció de datació difícil, sembla construïda a partir del segle XIII. Al costat de Ca l’Amell, una casa dels segles XV-XVI, al mateix altiplà, hi ha una torre de planta circular d’uns 8 metres d’alçada i uns quatre metres de diàmetre amb murs de 80 cm de gruix. Situada a uns metres del terra hi ha la porta de l’edifici. Els experts no la consideren anterior al segle XIII. A un dels extrems de Campdàsens, al costat de Can Planes, hi ha un altre torre que formava part del sistema defensiu de la quadra. Aquesta torre té una planta gairebé rectangular. Fa 3,5 x 3,6 metres a l’interior. Els seus murs tan sols tenen un gruix de 60 cm. La seva alçada és de 11 metres. La porta està situada al nivell del primer pis, a una tres metres del terra actual. Pot ser dels segles XV o XVI.

Torre de defensa de Campdàsens

La torre de defensa de Can Planes o Campdàsens, és una torrassa del municipi de Sitges (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada al Parc Natural del Garraf. També havia rebut le denominació de Can Planes una casa benestant de la mateixa població, aterrada per les bombes de la guerra civil. Es tracta d'una construcció simple amb una torre de defensa annexa. La masia és de planta baixa amb un pis. Està oberta a una sola vessant, molt poc pronunciada. Al costat de la casa es troba una torre de planta quadrada, a la qual li queden restes de matacans i espitlleres, que han estat engrandides com finestres. La part inferior de la torre està molt malmesa, ja que ha saltat el morter. Una de les obertures de la torre té els brancals i la llinda de pedra. La porta principal de la casa està feta de dovelles de pedra. La torre és de planta quadrada, amb restes de matacans i d'espitlleres -per bé que reformades en finestres-, i s'hi accedia per una porta adovellada situada a mitjana altura. Antigament denominada Font de la Gallina, es troba citada ja en el segle xiii, per bé que l'edifici actual és del segle XV o del XVI. Se la vincula amb el sistema defensiu de Campdàsens, i la torre és un edifici protegit.

Can Fontanilles

Can Robert

Torre de defensa de Ca n'Amell

La Torre de defensa de Ca n'Amell és un edifici de Sitges (Garraf) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. A un dels costats de la masia s'alça una torre de defensa medieval, de planta circular. Té la base lleugerament atalussada i actualment la part superior està rebaixada per definir la coberta actual. També hi ha restes medievals en un trencaaigües de la finestra que hi ha sobre la porta principal de la casa. El conjunt dóna sensació de fortalesa, alhora habitatge i element defensiu.

Izquierda

Foto

Antic Forn de Calç de la Calesa

Barraca de Pedra Seca

Panorámica

Panorámica

Panorámica

Fuente

Bosque

Balsa de agua

Pou del Cisco

Torrente de la Falconera

Cantera de Iberaridos

Cantera de Iberaridos

Puig de Moles

Tunel