20210420 jm La Llacuna Font Cuitora Castell de Vilademàger Puig Castellar (100 cims) Avenc d'Ancosa Convent d'Ancosa

Sortida per la Serra de la Llacuna, la Serra d'Ancosa i el Pla d'Ancosa.

Hem començat visitant la Font Cuitora, que en rep el nom perquè era l'aigua que la gent del poble anava a buscar per coure les llegums. L'espai de la font és quasi fantasmagòric rodejats d'àlbers de grans dimensions i la soca morta d'un d'ells ocupant l'espai central aprenem d'un dels cartells que la Llacuna està rodejada de fonts. font de les canals (que hi passarem més endavant), font de les Clotes, font dels Horts, font del Teix, font del Pla Novell.

Retornem cap el poble sense entrar-hi, per arrivar-nos fins a les restes del Castell de Vilademàger del segle X i la seva Església de Sant Pere de Vilademàger també del segle X-XI.
Seguim cap a la Serra de la Llacuna - Serra d'Ancosa en direcció al Puig de Castellar 943m (100 cims), que cal no confondre amb el Puig del mateix nom al costat de Santa Coloma de Gramanet. Poc abans d'arribar-hi ens desviem uns metres del camí per visitar el Poblat ibèric fortificat de Castellar, seria dels segles III a I abans de Crist i es composa de 12 recintes (fins a la data) i el tancament perimetral.
Després del cim, passem per la font de les canals, una font d'aigua molt freda que no s'estronca mai i segons ens diuen la millor aigua de la Llacuna. Ens dirigim després a L'avenc de la Plana d'Ancosa, una obertura a la roca vertical d'uns 25 metres i passem per davant del Roure mil·lenari, que te una alçada de 20 metres.
Desfem el camí i passem per el Convent-Granja d'Ancosa. El 1155 els comtes de Barcelona Van cedir el terrenys als monjos Cistercencs per tal de que hi establissin un monestir. És ben possible que no s'arribés mai a establir un monestir en aquest indret. El lloc va quedar com a una granja propietat de Santes Creus, que amb millors condicions d'aigua i fertilitat del terreny, és on finalment es van establir el 1158.

Seguim travessant la Plana d'Ancosa i passem aprop de la font de les Clotes, encara que no hi baixem, el camí de les clotes cap a la Llacuna i finalment baixem paral·lels a la riera de la Molinada, que creuem just al arribar al poble.