20210823 jm Belltall - Forès - Sant Pere Savella - El Fonoll - La Sala per camins perduts

Aquesta ruta té tres parts
La primera d'elles ens porta per els millors escenaris d'aquestes terres. Tot fent un cercle sortim de Belltall i ens arribem a fins a Forès seguin el camí de Forès, que a la vegada coincideix amb el GR 175 (la Ruta del Cister) i desde el Mirador de la Conca, també coincideix amb el GR 171 (De Prat de Comte a Paüls), a Forès hi baixarem per el sender i no per el camí. Allí a la creu de terme de Rocafort deixem el GR 175 , que marxa en direcció a Rocafort de Queralt, però continuem seguint el GR 171.1, coincidint primer amb al camí de Conesa a Forès i després ja fent la seva via ens porta el propi GR fins a Savella (només queda una casa del que devia ser un antic nucli de masies i cases), la seva església de Sant Pere i el cap damunt de tot les runes del castell i possiblement de cases annexes, ja que hi ha molta extension de runes ( que no som capaços de distinguir clarament). El mateix GR ens porta al fons de la vall, al Fonoll, (poble naturista http://elfonoll.cat/) on als anys 90 no quedava cap casa habitada ni amb teulades. Ara en canvi ens trobem amb un poble que han reconstruït i a la vegada fent noves estances i edificis per el us i allotjament de la gent que vol viure uns dies de manera naturista. No podem deixar de veure la font del poble, situada un lloc ombrívol i poques indicacions per arribar-hi, té la seva fonteta que sempre raja. Tampoc podem passar per alt l'Església de Sant Blai (romànica del S XII). Per sortir deixem el GR 171 i estem en una cruïlla on podríem: Retornar a Forès per la Rase de Forès, seguir en direcció a Vallfogona o Segura o marxar en direcció a la Sala o Passanant.
Aquí comença la segona part, que fa que aquesta ruta sigui diferent, volem pujar a la Sala i no volem utilitzar la carretera asfaltada que abans era un camí de terra, volem pujar directe per el que abans era el camí per fer al bast o a peu. Aquí està la "dificultat". sortim del poble i anem a buscar la carretera asfaltada que deixem just al començar per un sender a ma esquerra, durant un kilòmetre, haurem de seguir les traces de sender, guiar-nos per el track i escollir, fiant-nos de les nostres habilitat les millors opcions. Com sempre en els camins que es perden, la brolla es va fent mestressa i representa un "incomoditat" afeguida. Quan arribem a un camp de sembrat, encara falta molt per arribar a dalt, però sabem que sempre trobarem un camí ja que les màquines hi arriben per per la feina. Estem fent la ruta quan ja està tot segat i vol dir que podem creuar pel mig en una parda que trobarem mes amunt, en realitat per consolidar aquest camí s'hauria de passar sempre per els límits del sembrat. Creuem encara una zona boscosa d'uns 800 però ho fem per camí ample de tractor per finalment anar a petar al mig d'un camp de sembrat que també ens cal creuar. Fa temps que ningú utilitza els camins per anar-hi a peu i el tractors no necessiten camins per llaurar la terra. Ja som a dalt del pla i ara si que les terres dominen damunt dels boscos que tant sols formen petites alineacions al llarg del camí o s'agrupen als turonets format la imatge típica de la Segarra. Som al davant de la carretera i tenim la Sala al davant, com està segat podem fer via recta (per no donar l'immens tomb de la carretera actual d'accés) i buscan les dreceres per baixar a la Sala. No ha estat complicat, però s'hauria de millorar (la propera vegada ho comentarem amb la gent de la Sala per trobar una via apta per tot l'any).
La tercera par és el retorn, que ho fem per el Coll Blanc, per baixar després al barranc de la Teulera i enfilar-nos de nou cap al camí de Forès per acabar a Belltall.