2023-12-29 Beget - La Solana - Castell de Rocabruna - Església de Rocabruna

Divendres, 29 Beget -Rocabruna ( pel Molí d'en Sorolla i el Castell).
Últim dia de sortida. Havent esmorzat, amb l'eficiència de sempre, aquella que no es nota, en Lluís passa comptes amb els hostalers d'El Forn. Com és d'habitud, hem estat tractats com si ja gairebé fóssim de família. Tot ha anat com una seda, tot ha estat fàcil. Ens hem sentit francament bé. Com sempre!
Carreguem els quatre cotxes, que pugen cap a Rocabruna. Un acabarà d'arribar a Camprodon a deixar a la TEISA un de la colla que no es troba bé i retorna a casa; la resta pugem a peu pel bell i vell camí gros del Molí d'en Sorolla i del Castell de Rocabruna. Una delícia.
Quan arribem al castell ja hi ha els companys que han pujat els cotxes. Quedem sorpresos de l'acurada restauració que s'hi ha fet. Fa un goig que enamora. Val la pena de fer-hi una visita, oimés tenint present que es troba a una mitja hora petita de Rocabruna. És una edificació amb molta història:
"El Castell de Rocabruna és una fortificació del veïnat de Rocabruna, dins el terme municipal de Camprodon. És un notable conjunt, torre i murs, amb opus spicatum en alguns sectors, declarat bé cultural d'interès nacional. En concret, el castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud (995 m.) ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l'Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle x (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l'entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. L'accés al castell... passa per les cases de la Vila i Ca l'Arneta. Per sota del puig hi transcorre el sender GR-11, en el seu tram.
...
És un castell termenat documentat el 1087. El que havia estat el gran castell de Rocabruna és avui un pilot de pedres. A principis de segle xx, Francesc Montsalvatge escrivia: "es hoy día un montón de ruinas, no quedando en pie ningún vestigio d'importància". L'estudi més important que s'ha realitzat sobre aquest castell va ser fet per Manuel Bassa l'any 1932. A ell es deu l'únic planell aixecat i que ha estat abastament copiat i reproduït (caldria fer-ne una revisió).
En una data posterior a 1070 i anterior a 1100 compareix Arnau de Llers prestant jurament al comte Bernat II de Besalú, pel "castrum de Rochabruna". També a final del segle xii i principis del XIII, l'ombra del casal de Llers es projectava sobre aquest castell. De l'església de "Sancti Laurentii de Rochabruna" hi ha esment el 1209.
Arnau de Llers, senyor de Rocabruna, deixà heureu del castell al seu fill Guillem de Cervià. Ermengald de Cervià va vendre el castell de Rocabruna el 1258 a Ramon de Milany, qui fou pare de Marquesa de Milany, que dugué en dot el castell de Rocabruna al seu marit Jaume de Besora, senyor de Besora. El seu fill va vendre el castell a Ramon Desbac: "castell e parròquia de Rochabruna, desgleya e de Cavallers... XVII fochs" i dins la vegueria de Camprodon assenta el fogatjament de 1365-70. Pere Desbac va ser partidari de Joan II i arribà a ser capità general de la Muntanya, títol expedit pel rei. L'any 1698 Rocabruna era lloc reial.
Entre 2006 i 2013 s'hi ha fet recerca arqueològica i tasques de restauració i consolidació." Viquipèdia

Nosaltres, que l'havíem visitat fa una trentena d 'anys i que no era gaire res més que un munt de rocs envoltats de bardisses, podem certificar que s'hi ha fet una restauració excel·lent, respectuosa, encertada, sòlida... L'ha dirigida l'arquitecte de la Diputació de Girona, l'olotí Lluís Bayona, i tant ell com el seu equip hi han fet una feina extraordinària, que et fa estar content del treball ben fet, amb un gust exquisit. Avui el castell és molt visitat per excursionistes i passavolants , que hi fan aturada i fonda.

I tot el que és bo ( i el que no, també) s'acaba. I, si s'ha d'acabar, fem-ho bé, amb un bon dinar, al qual s'afegeix el bon amic Kiku Berga, a can Plujà de Rocabruna, tal com havia proposat en Xevi. Per repetir! Bon menjar, a un preu enraonat, i servit amb simpatia i calidesa.

Qui té una colla d'amics com la Colla del Dissabte té una mina d'or. Hem passat tres dies meravellosos caminant per l'Alt Garrotxa, compartint el pa i la sal... i els Reis ens han portat a l'avançada allò que verdaderament val la pena: pau, germanor, solidaritat, rialles, cooperació, precioses caminades, esbargiment mental, alegria, relaxament corporal... salut i bons aliments. Que pugui ser per molts anys!

Divendres, 29 Beget -Rocabruna ( pel Molí d'en Sorolla i el Castell).
Últim dia de sortida. Havent esmorzat, amb l'eficiència de sempre, aquella que no es nota, en Lluís passa comptes amb els hostalers d'El Forn. Com és d'habitud, hem estat tractats com si ja gairebé fóssim de família. Tot ha anat com una seda, tot ha estat fàcil. Ens hem sentit francament bé. Com sempre!
Carreguem els quatre cotxes, que pugen cap a Rocabruna. Un acabarà d'arribar a Camprodon a deixar a la TEISA un de la colla que no es troba bé i retorna a casa; la resta pugem a peu pel bell i vell camí gros del Molí d'en Sorolla i del Castell de Rocabruna. Una delícia.
Quan arribem al castell ja hi ha els companys que han pujat els cotxes. Quedem sorpresos de l'acurada restauració que s'hi ha fet. Fa un goig que enamora. Val la pena de fer-hi una visita, oimés tenint present que es troba a una mitja hora petita de Rocabruna. És una edificació amb molta història:
"El Castell de Rocabruna és una fortificació del veïnat de Rocabruna, dins el terme municipal de Camprodon. És un notable conjunt, torre i murs, amb opus spicatum en alguns sectors, declarat bé cultural d'interès nacional. En concret, el castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud (995 m.) ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l'Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle x (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l'entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. L'accés al castell... passa per les cases de la Vila i Ca l'Arneta. Per sota del puig hi transcorre el sender GR-11, en el seu tram.
...
És un castell termenat documentat el 1087. El que havia estat el gran castell de Rocabruna és avui un pilot de pedres. A principis de segle xx, Francesc Montsalvatge escrivia: "es hoy día un montón de ruinas, no quedando en pie ningún vestigio d'importància". L'estudi més important que s'ha realitzat sobre aquest castell va ser fet per Manuel Bassa l'any 1932. A ell es deu l'únic planell aixecat i que ha estat abastament copiat i reproduït (caldria fer-ne una revisió).
En una data posterior a 1070 i anterior a 1100 compareix Arnau de Llers prestant jurament al comte Bernat II de Besalú, pel "castrum de Rochabruna". També a final del segle xii i principis del XIII, l'ombra del casal de Llers es projectava sobre aquest castell. De l'església de "Sancti Laurentii de Rochabruna" hi ha esment el 1209.
Arnau de Llers, senyor de Rocabruna, deixà heureu del castell al seu fill Guillem de Cervià. Ermengald de Cervià va vendre el castell de Rocabruna el 1258 a Ramon de Milany, qui fou pare de Marquesa de Milany, que dugué en dot el castell de Rocabruna al seu marit Jaume de Besora, senyor de Besora. El seu fill va vendre el castell a Ramon Desbac: "castell e parròquia de Rochabruna, desgleya e de Cavallers... XVII fochs" i dins la vegueria de Camprodon assenta el fogatjament de 1365-70. Pere Desbac va ser partidari de Joan II i arribà a ser capità general de la Muntanya, títol expedit pel rei. L'any 1698 Rocabruna era lloc reial.
Entre 2006 i 2013 s'hi ha fet recerca arqueològica i tasques de restauració i consolidació." Viquipèdia

Nosaltres, que l'havíem visitat fa una trentena d 'anys i que no era gaire res més que un munt de rocs envoltats de bardisses, podem certificar que s'hi ha fet una restauració excel·lent, respectuosa, encertada, sòlida... L'ha dirigida l'arquitecte de la Diputació de Girona, l'olotí Lluís Bayona, i tant ell com el seu equip hi han fet una feina extraordinària, que et fa estar content del treball ben fet, amb un gust exquisit. Avui el castell és molt visitat per excursionistes i passavolants , que hi fan aturada i fonda.

I tot el que és bo ( i el que no, també) s'acaba. I, si s'ha d'acabar, fem-ho bé, amb un bon dinar, al qual s'afegeix el bon amic Kiku Berga, a can Plujà de Rocabruna, tal com havia proposat en Xevi. Per repetir! Bon menjar, a un preu enraonat, i servit amb simpatia i calidesa.

Qui té una colla d'amics com la Colla del Dissabte té una mina d'or. Hem passat tres dies meravellosos caminant per l'Alt Garrotxa, compartint el pa i la sal... i els Reis ens han portat a l'avançada allò que verdaderament val la pena: pau, germanor, solidaritat, rialles, cooperació, precioses caminades, esbargiment mental, alegria, relaxament corporal... salut i bons aliments. Que pugui ser per molts anys!

https://marmitonsdemuntanya2.wordpress.com/2023/12/30/beget-2023-del-27-al-29-de-desembre/