20230520 Ex La Conreria-Turó Fra Rafael- La Coscollada- Pi Candeler-Les Maleses-Font Amigo-Font Goig

APARCAMENT INICI-FINAL

Volíem aparcar en el aparcament de la oficina de turisme però estava tancada i l'hem deixat a la entrada del alberg de la Conreria

PRECAUCIÓ AL TRAVESSAR LA CARRETERA

CEMENTIRI DELS EMPESTATS O CEMENTIRI DEL CÒLERA

L’any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l’illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l’epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d’exemple, us indicarem que la Junta de Sanidad Provincial decretà allunyà tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic s’apoderà del barri i n’emigraren onze mil veïns, que es dirigiren cap a pobles del Vallès, de la costa o a la vil·la de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l’Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta. Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Corrección (pdf), desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l’edifici de l’antic seminari i el convent. El metge responsable n’era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l’assistència d’infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts pel còlera però també hi va haver 16 morts per verola i d’altres morts per malalties comunes. L’epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones. El recinte funerari del qual us parlem és la fossa comuna d’aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d’una parcel·la d’un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d’un metre d’alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d’entrada però sembla que n’hi podia haver existit una de petita. Un cop dins, l’únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d’entre 1,70m i 2 m i un pes d’uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s’alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l’escut de l’Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871. http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-maresme/cementiri-del-colera-tiana-maresme/

OFICINA DEL PARC DE LA SERRALADA DE MARINA

Estava tancada

LA CONRERIA

Casa de camp agregada als convents, destinada al conreu de les terres i on hom donava estatge als transeünts ( Enciclopèdia Catalana ) La Conreria és un lloc del Coll de Montalegre, a la Serralada de Marina. Era un lloc religiós de gran fama en temps passats; i la serralada en què es troba es coneixia, també, amb el nom de serra de la Conreria. La Conreria està situada en el límit del municipi de Tiana amb el de Sant Fost de Campsentelles.[1] Es troba al punt més alt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet del Vallès, coneguda com la "carretera de la Conreria". El topònim també comprèn una sèrie de boscos, més frondosos a la banda de Sant Fost, on està situada la urbanització de la Conreria, fundada cap al 1910 com a Colònia-Bosc de la Conreria de Montalegre. La Conreria comprèn un conjunt d'edificis i terrenys amb orígens al segle xiii, quan es fundà com un convent de monges agustines, aleshores considerat al terme parroquial de Sant Fost. Al segle XV fou adquirit per la cartoixa de Vallparadis de Terrassa, on s'instal·là la comunitat, alhora que començava la construcció del nou monestir (i actual Cartoixa de Montalegre) on baixaren a mitjans del XV. Aleshores el vell convent fou destinat a granja o conreria del monestir, dirigida per un cartoixà, el Pare Conrer. Això durà fins al 1835, quan tant la Cartoixa com la Conreria foren desamortitzades. Poc temps després, l'edifici es convertí en hotel i restaurant, funció que tingué fins al 1932, quan fou destinat a Sanatori de Tuberculosos. El 1940 s'hi instal·là el Seminari Menor de Barcelona, fins que el 1998 tancà les portes. Des d'aleshores, i fins al moment, funciona com a casa de colònies La Conreria, gestionada per la Fundació Pere Tarrés. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Conreria

CARTOIXA DE MONTALEGRE

Conjunt d’edificis religiosos construïts al llarg de trenta anys, entre 1429 i 1454. Constituït, entre d’altres, per església, capelles, sala capitular, claustres, cel·les i arxiu. Actualment és l’única cartoixa catalana que conserva una petita comunitat de monjos. https://www.gooltracking.com/users_files/DOCUS/f1df52f8f58f47b181002bc37d2004b6_c20ad4d76fe97759aa27a0c99bff6710.pdf Cartoixa del segle XV que acull una comunitat de monjos de l'orde de la Cartoixa, també coneguda com a orde de Sant Bru. Destaquen en el seu conjunt els seus claustres, la sala capitular i l'església. Monestir dedicat a la contemplació i la pregària que data del 1415 i que pertany a l'orde de la Cartoixa, coneguda també com a ordre de Sant Bru. Per la seva vida monàstica eremítica, no realitza visites turístiques, encara que sí que rep visites per qüestions d'estudis o de recerca. A la capella exterior se celebra la missa oberta els diumenges i al claustre, la processó del Corpus i les celebracions de Sant Bru. Es tracta de l'única cartoixa catalana que encara conserva la seva comunitat de monjos. El camí d'accés està flanquejat per xiprers, un símbol de l'alegria i hospitalitat dels seus habitants. https://www.catalunya.com/cartoixa-de-santa-maria-de-montalegre-17-16003-573457?language=ca

FONT DE LES MONGES

La Font de les Monges és una de les fonts més destacades de Sant Fost de Campsentelles (la Conreria). El nom de la Font de les Monges popularment s'interpreta que vindria donat perquè les monges del convent de Montalegre (1247-1362)[2] a Tiana, vindrien a aquesta font de la Conreria. El 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagrà l'altar de Santa Maria de Montalegre,i va encarregar les germanes de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost de Campsentelles.[3] El 1869 hi van ser detinguts nou persones que van morir afusellats per ordre del coronel Casalis, acusats com a organitzadors d'una partida carlina. A principi del segle xx hi havia al costat de la font una imatge de Sant Bru (patró dels frares de la Cartoixa de Montalegre), però aquesta imatge va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola. Aquesta font està en ruïnes per culpa del vandalisme. La llegenda Diu la llegenda de la Font de les Monges que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir. Varen quedar que la primera a morir donaria un senyal de l'existència després de la mort. Al cap d'uns anys, va haver-hi un fatal incendi al convent i el resultat va ser que una d'aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada. Al cap de poc d'aquest incident, unes quantes monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, i sempre es va trobar el seu cos en mig del claustre del convent. Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, d'altres un assassinat. Arrel d'aquella mort, els assassinats van acabar, però són freqüents les persones que expliquen les aparicions d'un esser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, als voltants del convent. Diu la llegenda que la monja apareix quan hi ha incrèduls que dubten de la seva existència, ganivet en mà buscant a la seva amiga monja. Diuen també que una vegada va deixar un escrit després de desaparèixer. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_les_Monges

TURO DE FRA RAFAEL 413m

El turó de Fra Rafel és una muntanya situada al límit dels termes municipals de Badalona i Sant Fost de Campsentelles. Té 413,2 metres d'alçada. Està situat al sud-oest de la Conreria de Montalegre, l'antic seminari menor de Barcelona. Forma part de la serralada Litoral, i específicament de la serra de Marina, dins el conjunt anomenat muntanya de l'Amigó, que separada ambdós municipis. Hi ha dues teories sobre el seu nom: que provingui d'un frare de la cartoixa de Montalegre, o bé que sigui una deformació del mot perafel o perafita, que significa «pedra de terme» Excel·lents vistes 360º sense les línies elèctriques que te la Coscollada.

COLLET DE FRA RAFAEL 377 m

Deixem corriol i entrem a pista

COLL DE LA JEIA D'EN PUJOL 391 m

Hi ha un dipòsit d'aigua. Iniciem la pujada a la Coscollada per pista però gaudint de les vistes doncs anem per la carena. Si fa calor aquest tram serà emprenyador.

LA COSCOLLADA 466m

La Coscollada o Coscollada de l'Amigó és el cim més alt de la serra de la muntanya de l'Amigó, a la Serralada de Marina, part de la Serralada Litoral Catalana. Es troba a 466 msnm. La Coscollada és el turó més alt de la ciutat de Badalona. Situada a 466,3 metres sobre el nivell del mar, la Coscollada se situa entre el Turó del Pi Candeler (462,2 m) i el coll de la Jeia d'en Pujol (393,8 m). El turó fa de límit municipal entre Badalona i Sant Fost de Campsentelles, amb la serra de les muntanyes de l'Amigó.[1] Al seu peu hi ha la Font de l'Amigó on neix la riera de Canyet, que amb una llargada de 6 km és la més llarga de Badalona. A dalt hi ha una torre de vigilància forestal, i del mateix peu d'aquesta torre es poden veure els Pirineus, el Montseny, la serra litoral i prelitoral (amb Montserrat), la mar, el pla de Barcelona] i alguns dies fins i tot es pot veure l'illa de Mallorca. A la muntanya hi trobem la mina abandonada La Pilarica, en la que s'hi extreia bàsicament coure. Va estar en explotació des de l'any 1942 fins al mes de maig de 1957, data en què es va decidir finalitzar l'activitat de la mina atesa l'escassa potència dels filons. S'hi troben també mineralitzacions cupro-ferríferes en filons encaixonats en granit. Els minerals presents són calcopirita, goethita, hematites, magnetita, atzurita, calcita, malaquita, siderita i quars. S'hi ha trobat també indicis de pirita, cuprita, tenorita i ortosa. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Coscollada També hi ha un punt geodèsic que no vaig localitzar

COLL DE LLIÇÀ 432m

Agafem el corriol de la esquerra.

EL PI CANDELER 462m

El turó del Pi Candeler és una muntanya amb una alçada de 462,9 metres situada entre als municipis de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Badalona (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), i que forma part de la serra de la Malesa. El Pi Candeler és el turó més alt dels tres piquets que formen les Corones, i que tradicionalment ha estat considerat el més alt i de referència. No obstant això, el més alt de la zona és la Coscollada de l'Amigó.[4] Se li uneix el turó de les Maleses, situat a molt pocs metres de distància, amb una alçària de 420 metres, i on s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. Hom ha afirmat que l'origen del nom seria un pi que feia «candeles», és a dir, la forma de les pinyes que feia l'arbre. Tanmateix, es creu que es podria tractar d'un avet o un cedre, que sí que fan aquesta mena de pinyes. En qualsevol cas degué tenir una alçada considerable, atès que servia com a referència per a la gent del territori i els excursionistes. També es creu que podria haver estat un punt de celebracions o de romiatges amb motiu de la festa de la Candelera, però aquesta afirmació no té cap mena de fonament documental. Sí es té constància d'alguna foguera la nit de Sant Joan a començaments de segle xx https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Pi_Candeler

LES CORONES 464 m

Hi ha un punt geodèsic que no vam veure. És la entrada del Poblat Ibèric i hi ha un cartell explicatiu del jaciment

POBLAT IBÈRIC DE LES MALESES

El poblat s’estén al llarg del cim carenat d’un turó allargassat a 462 metres sobre el nivell del mar, en un indret de difícil accés, d’alta condensació vegetal i amb unes condicions estratègiques excepcionals, ja que té un amplíssim domini visual sobre el corredor del riu Besòs, les planes del Vallès i la costa del Maresme i del Barcelonès. Restes d’estructures conservades i materials arqueològics d’època ibèrica (ceràmiques, estris domèstics, monedes, instrumental agrícola i armes). El poblat de les Maleses presenta una planificació urbanística condicionada per la topografia del turó i es desenvolupa a partir d’una línia de muralla que engloba gairebé la totalitat del recinte i d’un carrer central pavimentat amb una capa de terra batuda sobre la plataforma rocosa retallada, des del qual s’accedeix a les cases. Hi ha dues bateries de casa construïdes a cada vessant del cim. El model es repeteix de manera recurrent, amb edificis de planta rectangular i trapezial, amb una, dues o més estances depenent de la complexitat estructural, i amb una llar de foc central. Els murs no sobrepassen el metre d’alçada, amb una amplada variable entre 45 cm i 65 cm, fets de pedra seca local poc treballada. Cal destacar tres espais molt significatius del poblat: la casa 14 (o casa del ferrer), la casa 1 i la casa 30. Pel que fa a la primera, la casa 14, es tracta d’un edifici datat entre els segles IV i III aC amb diverses fases d’ús que abasten una àmplia àrea de producció metal·lúrgica (amb forn de forja, enclusa, tuberes, escombreres), hàbitat domèstic i zona d’emmagatzematge. Entre els materials arqueològics recuperats sobresurten, a part d’abundant escòria metàl·lica i gran quantitat de fragments de ceràmica comuna i àmfora ibèriques, tres penjolls de bronze, un dracma emporità de plata i motlles que els autors vinculen a la producció ibèrica de sivelles de cinturó. Quant a la casa 1, situada al vessant nord del jaciment, val a dir que, tot i que ha estat força arrasada per l’acció antròpica i que presenta una gran complexitat estructural, s’ha interpretat com un gran edifici de caràcter simbòlic vinculat a l’elit del poblat. Conté estances destinades a habitatge, a emmagatzematge i a cuina i, sobretot, una habitació de planta circular amb pilastra central que s’ha associat a un possible lloc de reunió. Els materials recuperats també són de cert prestigi social: una llàntia de vernís negre del taller de Roses, una fíbula circular hispànica, arracades i sivelles de bronze, vasos rituals i un capfoguer de tradició arcaica. Finalment, la casa 30, situada al vessant est del jaciment i que aglutina diversos espais de funcionalitat diversa associats a una gran estructura veïna d’abastiment d’aigua. Un dels elements més característics de la casa 30, que es va començar a excavar el 2013, és el potent nivell d’incendi que es localitza arreu. Es tracta d’un estrat de cendres, roques i bigues de fusta carbonitzades, tovots combustionats i fins i tot perfils sencers de peces ceràmiques (comunes ibèriques, material amfòric de la Mediterrània central), esmoladors de pedra i alguna roda de molí basàltica. https://patrimoni.montcada.cat/patrimoni-arqueologic/les-maleses/ Hi ha panells explicatius de cada zona i sorprèn el que arribem a deduir amb les troballes de cada zona i les restes que queden.

CRUÏLLA DE LA PEDRERA DE LA VALLENÇANA

Anem a petar amb la reixa que delimita la Pedrera de la Vallençana.

COLL DE LA MALESA 337 m

De lluny ja anàvem veient un bosc de pins que no havia estat afectat pels últims incendis i en aquest coll l'arribem a tocar. Seguim pel corriol d'en front. Per la pista de la esquerra tornaríem a pujar a La Coscollada

FONT DE L'AMIGÓ

La font manté un cabal continu d’aigua tot l’any. Per tal de potenciar la reproducció d’amfibis, s’ha habilitat una petita bassa tapada amb una reixa on s’acumula l’aigua, fet que afavoreix el desenvolupament de la fase aquàtica d’aquests animals. http://badalona.cat/portalWeb/getfile;jsessionid=4ksfJVLdd2QbJmVVtT1XvL3DNQnhgcpFXHpVf4P1LCvlc1t1QtkJ!404891609?dID=44164&rendition=web Font molt bonica i ben conservada, i a sobre raja! Per gaudir d'un petit descans i fins hi tot fer un mos.

SAFAREIG DE VINYA

Fins ben entrat el segle XX quasi tot el vessant de solell estava ocupat per vinyes. Queden nombrosos vestigis d’aquest conreu, com ara els murs de pedra seca que conformaven les terrasses on es plantaven les vinyes i encara es veuen vinyes salvatges i parets de color verd turquesa que són de les restes de basses utilitzades pel reg i la sulfatació. L’aigua de pluja es recollia per un regueró que menava a una cisterna. Actualment aquests punts d’aigua tenen un paper important en la conservació de la fauna. http://badalona.cat/portalWeb/getfile;jsessionid=4ksfJVLdd2QbJmVVtT1XvL3DNQnhgcpFXHpVf4P1LCvlc1t1QtkJ!404891609?dID=44164&rendition=web

TURO D'EN SERIOL 290m

Gaudirem d’una magnífica panoràmica de la serralada de Marina, la plana de Badalona, el delta del Besòs i el pla de Barcelona. En primer lloc veiem la zona de can Ruti, als costats de llevant i de ponent de l’hospital, les valls de Pomar i Canyet. En direcció est i cap al nord s’estén la carena que formen el turó de l’Home, les roques de Poca-roba, el turó de Fra Rafael i tota la coscollada fins al turó del Pi Candeler on hi ha situada una torre de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals. Hi ha un punt geodèsic

A LA DRETA

Ens desviem a la dreta per visitar La Font del Goig. Despres hi ha un tram de corriol amb forta pendent. Si no el volem fer podem girar a la esquerra o tornar fins aquí.

FONT DEL GOIG O DE CAN RUTI

Avui no rajava

TRAM AMB FORTA PENDENT

El tram que ve ara es força costerut fins retrobar el corriol que va per sobre. Si no el volem fer podem tornar enrere o baixar fins Can Ruti i agafar la primera pista de la esquerra fins retrobar la ruta.

CAU / COVETA

Curiosa formació que sembla feta expressament. Només te una habitació!