203. Senderisme en tren: ruta megalítica per la Serra de Rodes des de Vilajuïga i els dòlmens de la Fontasia

LA TRAVESSA

Completa ruta circular que des de l'estació de Vilajuïga (Alt Empordà) ens portarà a caminar a través del parc natural del Cap de Creus a fi de visitar un patrimoni arqueològic excepcional farcit de dòlmens,  inscultures, paradòlmens i fins i tot un menhir. A l'extens patrimoni megalític cal sumar-hi elements d'interès com les ermites romàniques de Vilajuïga, Palau-saverdera i Pau, així com els seus nuclis antics.

No tant coneguts, però també interessants i pels que paga la pena l'esforç d'arribar-hi són el poblat medieval de Canyelles, apartat de la ruta normal però interessant, l'Amagatall dels Bandolers, una balma amb vistes sobre la badia de Roses i que demanarà a les nostres cames un esforç extra o la Gorga de la Timba, amagada prop de Palau-saverdera. L'ermita de Sant Onofre, el mirador del Golf de Roses de Mas Ventós i fins i tot el Celler l'Espelt acabaran d'arrodonir una ruta única per l'Alt Empordà.


MEGALITISME

La zona del Cap de Creus i especialment a la Serra de Roses es concentren una enorme quantitat de construccions megalítiques. Durant la travessa en visitarem un bon grapat. Prop de la ruta encara n'hi alguns que no trepitjarem, com el dolmen de Puig Margall, el dolmen Caigut I o el dolmen de la Creu blanca.

- Inscultures de Canyelles: es tracta de dues pedres amb representacions gràfiques. Les va descobrir E. Carreras i M. Piñero, membres del GESEART, l'any 1983.

- Poblat medieval de Canyelles: poblat d'època medieval situat prop de Cal Júlio. Hi trobarem bàsicament els basaments.

- Cista de Canyelles (final del V o principi del IV mil·lenni aC). Possible cista amb túmul, d'esquist i bastida en terreny pla, situada enmig del poblat medieval de Canyelles.

- Dolmen de la Vinya del Rei (segona meitat del IV mil·lenni aC.). Sepulcre megalític de corredor amb cambra trapezoidal llarga i passadís estret.

- Dolmen de Garrollar (segona meitat del IV mil·lenni aC). Es conserva la totalitat del túmul al voltant del dolmen, encara que fou aprofitat com a pedregar.

- Dolmen de la Talaia (principis del III mil·lenni aC). Sepulcre de corredor del neolític mig-recent.

- Dolmen de les Ruïnes (principi del III mil·lenni aC.). Corredor amb cambra rectangular llarga i passadís estret cavalcat.

- Dolmen de la Carena (primera meitat del III mil·lenni aC). Sepulcre de corredor, amb cambra rectangular curta i passadís ample. La cambra esta­va formada per quatre lloses i la coberta.

- Inscultures Creus de la Carena (època contemporània dels que apareixen en els men­hirs i dòlmens de l'Albera, serra de Rodes i Cap de Creus, entre el neolític mitjà i el calcolític.).  Es tracta de sis lloses d'es­quist amb representacions gràfiques, quatre d'elles encara unides a l'aflorament local, força vertical.

- Dolmen Caigut II (finals del IV a mitjan III mil·lenni aC). Possible sepulcre de corre­dor de cambra rectangular, amb passadís estret o ample segons es desprèn de la posició externa de la capçalera.

- Dolmen de Vinyes Mortes I (primera meitat del III mil·lenni aC.). Sepulcre de corredor del neolític mig amb cambra rectangular llarga i passadís ample de parets paral·leles convergents o gran galeria catalana en V. La cambra és de parets paral·leles, i esta­va formada per sis lloses i la coberta.

- Inscultures Creus del Puig de l'Home Mort

- Dolmen de Vinyes Mortes II (segona meitat del IV mil·lenni aC). Corredor amb cambra trapezoidal llarga de cinc lloses i passadís estret. El túmul devia ser circular d'uns 10 m de diàmetre, en contrafort frontal, reomplert de pedregar.

- Dolmen del Bosc de la Margalla (segona meitat del IV mil·lenni aC). Sepulcre de corredor construït amb roca de gneis i bastit en terreny pla; amb cambra trapezoidal curta i passadís estret amb cinc lloses i una coberta, que no s'ha conservat.

- Inscultures Creus de Mas Ventós. Al paratge de Mas Ventós, situat prop de l'actual carretera que va de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes hi ha una gran llosa d'esquist d'uns 3x9 metres que té gravades 7 creus i una gran quantitat de cassoletes de petita mida.

- Dolmen de la Fontasia I:(mitjans fins a finals del IV mil·lenni aC.). La seva tipologia deuria correspondre a un sepulcre de corredor de cambra trapezoidal o rectangular curta i passadís estret. No es pot definir millor la planta perquè només en queden tres suports drets.

- Paradolmen d'en Pouet II. (cronologia indeterminada). construït amb grans blocs de pedra de granit, sense tractar, que s'han falcat entre ells utilitzant pedruscall més petit.

- Menhir d'en Pouet. Menhir d'època indeterminada del qual no es tenia notícia. Aquest monument megalític amida 2,50 metres d'alçada per 80 cm d'amplada i una profunditat màxima de 40 cm i està fet aprofitant un bloc de granit.

- Dolmen dels Escalons/Fontasia II (segona meitat del IV mil·lenni aC.). La cambra és de planta trapezoidal curta, amb cinc suports conservats i una coberta. Els suports de cada banda es devien cavalcar entre si (els del davant sobre els del darrere).


ELS TRENS

- ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA: Vilajuïga (Rodalies). Baixador situat uns 600 m als afores del municipi sense cap servei.

Podeu consultar tots els horaris a:

- Rodalies de Catalunya