210228 La Garriga-Roca Centella (1001 m), directe pel torrent de l'Enrabiada i retorn per Can Rupit

RUTA CIRCULAR PEL RECORREGUT A PEU MÉS CURT POSSIBLE DES DE LA GARRIGA FINS ROCA CENTELLA (5,4 km anada / 6,1 km tornada). PUJADA DURA, PENDENTS MITJANES DEL 40 %, CORRIOLS EMBOSCATS, NATURA SALVATGE, ALGUNA GRIMPADETA. BAIXADA SUAU PER COLL CARPIS I CAN RUPIT.

Després d’alguns dies de treball, avui inaugurem una nova ruta per pujar a l’emblemàtic cim de Roca Centella (1001 m), que creiem que és la més curta possible, doncs pràcticament és una línia recta. Hem ajuntat diversos camins i corriols ja coneguts amb un tram totalment inèdit que passa per la carena que separa els torrents de l’Enrabiada i Rupit i que puja fins el refugi ADF, creuant perpendicularment diversos camins forestals.

Iniciem l’excursió al parc dels Pinetons, ubicat al nord de La Garriga, on hi ha un gran aparcament, jocs infantils, taules de pícnic, un xiringuito i una escola pública de primària. Passem el riu Congost pel pont de Can Jacob (punt de ruta 2). Hi ha una escala de graons de fusta que permet baixar al riu. Per darrere de la masia de Can Jacob veiem el rec Monar, que creua el torrent de Ca l’Oliveró per un petit pont (pr-3). El rec Monar és un canal molt antic, del qual se'n té constància al menys des del segle XIII. S’inicia a la resclosa de Can Mas, abans del túnel de la C-17 direcció Figaró. El seu nom prové de «Molinar», perquè alimentava diversos molins fariners. Es va anar estenent, creuant tota La Garriga de nord a sud, regant grans extensions de conreus. Avui en dia encara alimenta els camps que veiem sota el barri de Querol i darrere la SATI.

A l’entrada del barri Querol trobem un altre aprofitament del rec Monar, ben conservat: un antic rentador de roba, amb una renglera de 6 lloses, una per casa (pr-4). Pel mig del barri Querol passava l’antic Camí Ral de Granollers a Vic.

Al punt de ruta 5 creuem la rotonda que enllaça la N-152a amb la C-17, passant pel voral de la carretera. No hi ha pas de vianants. Un cop superada, podem triar entre creuar les vies de tren per l’antic accés de Ca l’Oliveró o bé passar amb seguretat per sota. Les dues opcions van a parar al mateix lloc, però volem passar per Ca l’Oliveró, així que triem la primera i, amb molta precaució, creuem les vies (pr-6). Per passar les vies per sota, cal seguir direcció al Consorci del Moble i agafar un camí que hi ha entre les naus de MATERIALS ROCA i MOBLES JOREVA.

Ca l’Oliveró (pr-7) és una masia de l’època medieval. A les llindes de les finestres hi ha inscripcions datades al segle XVII. A la sortida de la casa, al marge esquerra del camí, hi ha un pou tapat amb lloses que deuria ser un sondeig per trobar aigua. Continuant el camí, una mica abans d’arribar a la pista de Sant Cristòfol, ens desviem a ma dreta i remuntem un torrent uns 30 m per veure un petit pont que suporta una antiga canonada. És l’aqüeducte de Ca l’Oliveró, un aprofitament d’aigües superficials del torrent de l’Enrabiada, ja documentat al segle XIX, que dona un cabal molt variable segons l’època (zero a l’estiu).

A la primera corba a l’esquerra de la pista de Sant Cristòfol, on hi ha un cartell del Parc Natural del Montseny (pr-8), continuem per un corriol que segueix el torrent de l’Enrabiada. Al cap de poc (pr-9), una fita de pedres a la dreta ens indica el lloc on es troba la captació de Ca l’Oliveró, des d’on surt la canonada de formigó de DN 150 mm interior que, amb un recorregut d’uns 600 m de longitud i 15 m de desnivell (pendent 2,5 %), porta aigua a la masia i una petita comunitat de regants del barri Querol.

De seguida trobem un cartell blanc amb el número «1» clavat a un arbre, que indica un punt de guaita de caçador. N’hi han 9 al llarg del torrent de l’Enrabiada. Les petjades que trobem al fang ens confirmen que ens trobem dins de territori senglar. El corriol és molt ombrívol i podrem observar també nombroses espècies adaptades a aquesta circumstància (aranyoner, marfull, etc.).

A la confluència dels torrents Enrabiada i Rupit hem de sortejar un arbre gros caigut. El lloc sembla una selva on el sol pràcticament no pot entrar. Si fem silenci escoltem un magnífic concert d’ocells. Sota la capçada de l’arbre caigut hi ha una fita amb la marca «V» i, al torrent de Can Rupit aigües amunt, un altre amb la marca «B».

Al punt de ruta 16 comença el corriol que hem obert, amb pujada forta. Hem deixat algunes fites de pedres. Anem creuant diversos camins forestals, dels quals aprofitem algun tram. En algun d’aquests camins cal fer petites grimpadetes per superar el seus marges.

A destacar el punt de ruta 23, on creuem perpendicularment el camí de Can Rupit. Aquí tenim un possible retorn a La Garriga, a la dreta, que enllaça amb el punt de ruta 45 (Can Rupit) i que escurça la ruta a uns 7 km. A l’esquerra, podem arribar a Sant Cristòfol i baixar per la pista o les dreceres.

Al punt de ruta 30, a la pista que comunica Can Valls amb coll Carpis, acaba el nou corriol. Si anem a la dreta enllaçarem amb el punt de ruta 42 a coll Carpis, escurçant l’excursió a uns 9 km.

El punt de ruta 31 és un petit turonet sense nom on hi ha la fita núm. 2 que separa els termes municipals de La Garriga i Figaró. És el punt més alt del terme municipal de La Garriga (792 m). Però les coordenades de la fita (UTM ETRS89 31T X: 442403,4 Y: 4617875,4), aprovades pel Ple de l’Ajuntament de La Garriga el 29 de març de 2017, no coincideixen amb el punt més alt: estaria decantada uns pocs metres al sud, i no hi ha cap pedra, senyal o marca en el seu lloc.

Al punt de ruta 35 arribem finalment a dalt de la serra, on enllacem amb un corriol que ve del punt 40. Continuem direcció nord, recorrent la serra per aquest corriol, planer i molt agradable. Passem pel costat del refugi ADF (punt de ruta 36) i, en suau baixada, arribem al Pla de la Batalla, on la llegenda diu que Carlemany es va enfrontar amb els sarraïns (punt de ruta 37). Aquí tenim un encreuament de quatre camins. A l’esquerra va a l’alzina de Can Valls.

Seguim al nord i finalment arribem al punt culminant de l’excursió, Roca Centella o Roc de Centelles, de 1001 m (punt de ruta 39). El cim és petit, està ocupat per un pilar geodèsic i la vegetació tapa la vista al sud i oest, però no a l’est i nord, així que podem veure el Turó de l’Home, Tagamanent, Pirineus, etc. La referència a Centelles es podria remuntar a temps medievals, quan aquest terme municipal arribava fins aquí. Ja de tornada, a pocs metres del cim en direcció sud, trobem una curiosa fita antiga que porta esculpits un escut barrat i les lletres «MANY». Probablement és el que queda del topònim Montmany (i no Carlemany), doncs ens trobem en un punt on conflueixen tres termes municipals: Figaró, Tagamanent i Montmany.

La ruta de baixada passa a prop de l’anada, però es completament diferent. Baixem en direcció sud per un corriol ben marcat que passa pel mig d’un espès bosc, fins que arribem a la pista del Pla de la Batalla. Fem 1 km de pista ben amplia, amb vistes al Vallès. A seu marge dret observem interessants talls de roques de l’època Paleozoica (550-300 milions d'anys), com conglomerats de la fàcies Culm del Carbonífer (326 M.a), calcàries grises del Devonià inferior plegades durant l’orogènia Herciniana, etc.

Al punt de ruta 40 deixem la pista, que gira a la dreta, i seguim recte avall per un corriol que segueix inicialment la serra de les Termes. Al punt de ruta 41 sortim un moment del corriol per buscar la fita dels tres termes (La Garriga-Figaró-Cànoves i Samalús), amagada en mig del bosc.

Arribem a coll Carpis (pr-42) i busquem l'entrada del corriol que baixa per dins d’un bosc d'alzines. Passem pel costat d'unes basses amb moltes petjades de de porc senglar (pr-43). Estem a l’obaga i la vegetació és molt abundant. Després d'un bon tros, un cop passat d'un parell de pins molt grans, busquem una fita al costat d'una alzina (pr-44) i ens desviem per un corriol més petit a la dreta, molt tapat, que s'observa clarament a l'ortofoto de 1946, i que ens porta directament a Can Rupit. Les seves runes estan quasi completament tapades per la vegetació (pr-45). S'albira el Tagamanent per sobre de la serra de Sant Cristòfol. Continuem el corriol de baixada a La Garriga, pel mig d'un magnífic bosc d'alzines en obaga. Més avall enllacem amb una pista, que va a parar a Ca l'Oliveró. Ens desviem un moment a la dreta per veure l’arribada de la captació de Ca l’Oliveró (pr-46), en el lloc on es bifurca. Seguim avall i arribem a les runes ben conservades del forn de Ca l’Oliveró (pr-47). Al costat, entre la vegetació, observem les restes d’un antic forn ibèric. Entrem al bosc d'un torrent, on hi ha les restes d'un mur, possiblement el que queda d'una antiga resclosa. Passem a l’altre costat del torrent i arribem sota una línia d'alta tensió, on hi ha una fita amb la marca «MM». Al punt de ruta 48 deixem la línia d’alta tensió, desviant-nos a la dreta, i baixem per un bosc seguint un corriol poc marcat al costat d’un torrent fondo. Arribem a un camí on hi ha un senyal curiós de silenci i un pal de gasoducte. Una mica més avall, trobem l'aigua que surt del desguàs de Ca l'Oliveró. Al punt 49 passem per sota les vies del tren, i sortim a la part posterior de la fàbrica SATI, en procés de desmantellament. El camí puja una mica i ens porta a la pista de Can Torre de la Riba. Seguim baixant entre la SATI i uns conreus regats pel rec Monar, que creua canalitzat sota les naus de la fàbrica (pr-50), i arribem a l'antiga N-152. A l’altre costat tenim el Camí Ral i el pont de Can Jacob, on tanquem el cercle d’aquesta nova volta.