210314 17 BARRAQUES DE PEDRA SECA I 1 FONT. TORRELLES DE LLOBREGAT I CERVELLÓ

La UNESCO declarà la Pedra Seca Patrimoni Cultural Immaterial. Catalunya es rica en aquest tipus de construccions i en trobem en tot el seu territori, especialment en les zones rurals ja que es tracta d’una modalitat de construcció molt relacionada amb les feines del camp. La pedra seca es una tècnica ancestral de construcció que es realitza encaixant pedres sense emprar argamassa o altres materials per unir-les. L’ús d’aquesta tècnica ha originat una arquitectura tradicional, d’arrel popular, conformada per un gran nombre d’estructures i construccions. Avui, amb l’ajut de wikipedra, hem fet una passeig per la Serra de la Creu de Sant Pau i el Serrat de Can Ros entre Torrelles de Llobregat i Cervelló i hem trobat 17 barraques i una font. A més hem descobert que recentment s’han arranjat corriols d’accés a alguna d’aquestes barraques. Suposem que la feina ha estat feta per el CET (Centre Excursionista Torrellenc). Gracies companys per la feina feta

RUTA*: Plaça de can Roig (99 m) – Plaça de l’Ajuntament (123 m) – Escala del Porxo de Cal Simon (141 m) – Barraca de Cal Travé (220 m) – Barraca de Cal Mixerris (231 m) – Creu de Sant Pau (249 m) – Barraca de les Falgueres (233 m) – Barraca dels Graons (222 m) – Barraca de Puirroig (211 m) – Serrat de Can Ros (258 m) – Barraca 23162 (256 m) – Barraca 19947 (237 m) – Barraca 19980 (274 m) – Barraca 11383 (273 m) - Barraca 19949 (280 m) – Barraca 11382 (281 m) – Coll de Can Valent (258 m) – Collet de Can Riera (257 m) – Barraca 17418 (256 m) – Barraca 11838 (224 m) – Barraca 11839 (221 m) – Safareig. Fonts dels Avellaners (199 m) – Collet de Can Riera (257 m) – Barraca del Marge (188 m) – Cirerers de l’Isidro (208 m) – Plaça de Can Roig (99 m).

DIFICULTAT*: Fàcil. Camins, corriols i pistes, entre cireres, ametllers i oliveres i trams de bosc.

PUNT D’INICI*: Plaça de Can Roig. Torrelles de Llobregat.

CAMINADA**:
Plaça de can Roig (99 m). Iniciem el recorregut caminant al S, per anar al centre de Torrelles, passar per la Plaça de l’Ajuntament i seguir per el carrer Major fins a l’Escala del Porxo de Cal Simon. Escales amunt sortim del nucli habitat i entrem al bosc. Un camí ample al N ens mena fins a un camp d’oliveres. A la dreta del camí al final d’un marge hi trobem la Barraca de Cal Travé.
Barraca de Cal Travé (220 m). De planta circular amb coberta de falsa cúpula i porta d’arc d’ametlla no ha estat restaurada i es troba en perfecte estat. Reprenem la ruta, deixem les oliveres i entrem al bosc, tot gaudint de bones vistes de les valls de Torrelles, el Puig Vicenç i Montserrat. Arribem a la camí del Cementiri. A pocs metres, al S, hi trobem la Barraca de Cal Mixerris.
Barraca de Cal Mixerris (231 m). De planta quadrada, coberta de falsa cúpula i una bonica porta d’art de mig punt. Hi ha un petit enderroc a la part posterior. Ara la ruta ens ha de portar a la Creu de Sant Pau, davant del Cementiri, hi ho fem per un bonic corriol que envolta un turó pel vessant S. Arribats a la Creu, la ruta es dirigeix al N per un tram de pista que aviat deixarem per entrar al bosc i vers el NE anar a buscar la Barraca de les Falgueres.
Barraca de les Falgueres (233 m). Planta Circular, falsa cúpula i arc primitiu. Hi ha un petit enderroc. Segons el QR que hi trobem, l’hi ha posat aquest nom per les falgueres que hi creixen a la teulada. Baixem vers l’E i aviat girem al N fins a trobar la pista per on passa la ruta del Sol Blau. Pugem uns metres per la pista i aviat en sortim per un corriol a la dreta, que s’endinsa al bosc i en pocs metres arriba a la Barraca dels Graons.
Barraca dels Graons (222 m). Petita barraca circular, amb falsa cúpula i porta d’arc primitiu. No hem pogut llegir el QR però imaginem que el nom l’hi ha posat per uns graons de pedra que sobresurten del marge i per on ens enfilem per continuar la ruta, seguint un corriol força planer que per dins el bosc ens porta directament a la Barraca de Puirroig.
Barraca de Puirroig (211 m). Planta circular, falsa cúpula i porta d’arc de mig punt. Es troba en perfecte estat. Ara volem pujar fins al Serrat de Can Ros hi ho fem seguint traces de camins que s’enfilen dins el bosc fins assolir la carena. Hi trobem abelles. Cal fer atenció. La barraca que busquem es troba a l’esquerra, just al límit d’un camp de cirerers. S’hi pot accedir pel vesant S, dins el bosc, respectant el tancat del camp.
Barraca 23162 (256 m). Barraca adaptada al terreny i ben conservada té una forma circular amb falsa cúpula i porta d’ametlla. Un cop vista ens situem de nou a la carena del Serrat de Can Ros que resseguim en sentit ENE, passem pel costat d’un cobert i seguim fins arribar a la Barraca 19947.
Barraca 19947 (237 m). Es tracta d’una barraca de marge d’uns dos per dos metres i d’uns dos metres d’altura, que es troba amb el sostre enderrocat. En una de les parets laterals hi trobem una fornícula i en un altre paret hi ha una espitllera. Ara la ruta que volem seguir ens ha de portar al Turó de Mossèn Corbera, coronat per un gran dipòsit d’aigua que ja fa estona que hem vist. De la barraca estant caminem 100 m al NW fins a trobar una pista que prendrem rumb al W. En arribar a un petit coll retrobem la ruta del Sol Blau. Per un moment baixem uns metres a l’esquerra tot contemplant un mur de Llicorella. I Girant a l’Est, per un vell camí albirem al fons la Barraca 19980.
Barraca 19980 (274 m). Adossada a un marge, és de planta circular, falsa cúpula i porta d’ametlla, com la majoria de les que hem vist avui. Retornem a la ruta del Sol Blau, que ara passa per entremig dels Cirerers del Monell. Al costat/sota un cobert hi veiem una barraca que no hem trobat al wikipedra. Després de fotografiar-la de lluny seguim directes al dipòsit, però abans a l’esquerra hi trobem la Barraca 11383.
Barraca 11383 (273 m). La Cabana es troba al marge del camí, al límit dels camps de cirerers. Circular, falsa cúpula i porta d’arc de mig punt. Retornem a la pista i seguint la ruta del Sol Blau per deixar-la i emprendre la pujada al turó de Mossèn Corbera. A la dreta, dins un camp d’oliveres cercat amb tanques hi ha la barraca 19949.
Barraca 19949 (280 m). Utilitzada per el pagès, no hi podem accedir, però si observar que es de planta circular i falsa cúpula. Seguim la nostra ruta i pugem al turó on hi ha el dipòsit d’aigua que voregem pel costat W i seguim caminant vers el S, on a 50 metres hi ha la barraca 11382.
Barraca 11382 (281 m). Es troba al mig d’un camp sense conrear. Circulat, falsa cúpula i porta d’arc d’ametlla. Molt bones vistes. Retornem al dipòsit, baixem a recuperar la ruta del Sol Blau que ens ha de dur al Coll de Can Valent. Tot baixant albirem la barraca 19953 que es troba dins un camp privat i tancat, raó per la que ens hem de conformar a retratar-la de lluny i continuar caminant fins al Coll de Can Valent.
Coll de Can Valent (258 m). Ara volem fer una incursió d’anada i gairebé tornada a la zona de Can Riera. La Pista es dirigeix al N fins a trobar un primer senyal indicador del Collet de Can Riera, on comença a pujada al Puig Vicenç. A pocs metres un segon pal informatiu, cruïlla de pistes. A la dreta, pocs metres i sota el camí, hi ha les restes de la barraca 17418.
Barraca 17418 (256 m). Enderroc pràcticament total. De planta circular. Retornem a la pista i enfilem direcció a Can Riera. Abans d’arribar-hi i trobar el pas barrat, trobem una pista a la dreta per la que comencem a baixar, tot fent ziga-zagues fins a trobar a la dreta del camí la barraca 11838.
Barraca 11838 (224 m). Es troba en perfecte estat, té una planta de ferradura, falsa cúpula i porta de llinda plana. Hem llegit que en una de les parets laterals hi ha una inscultura de forma solar que malauradament nosaltres no hem sabut trobar. Seguim la ruta per la pista entre mig de camps d’oliveres i en un revolt, sota un garrofer hi ha la barraca 11839.
Barraca 11839 (221 m). De planta quadrada, falsa cúpula i porta de llinda doble no hi podem entrar perquè malauradament està plena de deixalles. Ara seguim baixant acostant-nos al torrent de Can Valent on a prop hi trobem el Safareig que recull l’aigua d’una mina.
Safareig. Fonts dels Avellaners (199 m). Safareig de planta quadrada, en bo estat, ple d’aigua i alguna granota. Al seu costat dos magnífics plataners. Lloc acollidor. Un cop vist emprenem el retorn al collet de Can Riera. Cal dir que hem intentat altres sortides per camins que hi ha al mapa, però que dissortadament estant gairebé perduts. Així, arribats al collet emprenem camí al coll de Can Valent, però uns metres abans d’arribar-hi girem a l’esquerra i vorejant un vell camp de cirerers ens dirigim a les ruïnes del que fou Can Valent. Poc abans d’arribar-hi trobem la pista que baixa entre el torrent de Can Valent i el Serrat de Can Ros, rumb a l’E. Baixant per aquest camí, camuflada entre la vegetació i damunt d’un marge, a la dreta hi trobem la barraca del Marge.
Barraca del Marge (188 m). També en perfecte estat i sense haver estat restaurada, és de planta circular, falsa cúpula i porta d’arc primitiu. Un cop vista la que ha estat la darrera barraca del dia enfilem la tornada a Torrelles seguint per on ens porta la pista, es la zona anomenada dels Cireres de l’Isidro. Deixem algunes cruïlles de pista fins a trobar el gir al SW que ens ha de situar al camí ample que baixa a Torrelles just al costa de la Masia de Can Roig.
CARTOGRAFIA**:
Torrelles de Llobregat. Escala 1:15.000 Editorial Piolet
Vallirana. Escala 1:15.000. Editorial Piolet

ENREGISTRAMENT RUTA**: GPS Twonav. Aventura