210321 PUNTA DE MONTMANEU. (100 Cims). Des de la Granja d’Escarp.

El Segrià es una terra plana on, si una muntanya hi destaca aquest es la Punta de Montmaneu, un cim altiu i solitari, de forma cònica que s’alça gairebé 300 metres per damunt de la seva base i que el fa visible des de gairebé qualsevol punt de la comarca. Talaia del Segrià, ens ofereix una excel·lent panoràmica des d’on, en dies clars, podem arribar a veure el Pirineu, i mes a prop el Montsec i la ciutat de Lleida. Al SE, més enllà del Segrià hi trobem el terreny irregular de les Garrigues i al fons el Montsant. Al S la vall de l’Ebre i el seu amb aiguabarreig amb el Segre a Mequinensa, just al peu del seu castell. I al NE, a la zona de la Granja d’Escarp, l’aiguabarreig del Segre i el Cinca.

RUTA*: La Granja d’Escarp (79 m) – Ermita de Sant Jaume (109 m) – Carena Racó del Cintet/Vall de Sant Jaume (201 m) – Camí de la Vall de Canar (310 m) – Camí de Valladona (371 m) – Mas del Rector (373 m) – Plana de Manyela (382 m) – Punta de Montmaneu (495 m) – La Masada del Rector (402 m) – Camí de Valladona (371 m) – Pantà de Rec Superior (219 m) – Mas de Batistonet (183 m) – Camí de Porroig (163 m) – Creu del Calvari (118 m) – La Granja d’Escarp (79 m).

DIFICULTAT*: Baixa. Cal considerar la llargada que s’apropa als 20 km. Cap dificultat tècnica, la majoria del trajecte es per pistes.

PUNT D’INICI*: La Granja d’Escarp. Plaça de la Creu. Tot i que per una qüestió logística hem deixat el cotxe a la Zona Esportiva, millor hauria estat aparcar a l’avinguda de Lleida, a l’entrada del poble, just abans d’arribar a la Plaça de la Creu.

CAMINADA**:
La Granja d’Escarp (79 m). Considerant la sortida a la Plaça de la Creu prenem rumb al SW caminant per el carrer Mequinensa que a la sortida del poble es converteix en el camí de Mequinensa. Comencem a trobar els primer fruiters, alguns encara florits. Deixem el camí pla i girem al SE enfilant-nos lleugerament per el camí de Sant Jaume que gira de nou al SW i a mes altura transita paral·lel al camí de Mequinensa. Arribem a l’ermita de Sant Jaume.
Ermita de Sant Jaume (109 m). Bona talaia damunt del riu Segre. A pocs metres de l’ermita hi trobem una capella troglodita, situada a un nivell superior, sota el cingle que la domina. Sortim de l’ermita rumb al SW i endinsant-nos a la Vall de Sant Jaume. Aviat trobem un bonics camps de cirerers. A la primera cruïlla de pistes fem un gir brusc al W i caminem per pista plana vorejant el camp de fruiters fins a trobar el corriol que s’enfila per la carena que separa la Vall de Sant Jaume del Racó del Cintet. A mida que pugem per la carena anem veient la vall de l’Ebre amb la població de Mequinensa i el seu Castell. Tot carenant arribem al Camí de la Vall de Canar.
Camí de la Vall de Canar (310 m). El camí ara es una pista que puja suaument i es dirigeix al E. Es un paisatge estepari, aspre i àrid. Aviat veiem la Punta de Montmaneu, que s’alça punxeguda damunt la plana. Anem caminant per la Serra Picarda. Veiem a banda i banda del camí les runes d’alguns antics masos i algunes barraques. Un dels que destaca es el de Los Corrals, a mà dreta. La pista passa a dir-se Camí de Los Mijados i arriba fins al Camí de Valladona.
Camí de Valladona (371 m). Cruïlla de pistes per on tornarem a passar a la baixada. Ara però fem una marrada en el camí per fer una circular (o un vuit), i es així que girem per la pista que es dirigeix al S, passa al costat del que queda del Mas del Rector i baixa a la vall. Continuem vers el S, ara per pista en suau pujada. Comencem a trobar els primers camps conreats: ametllers i oliveres. Passem per la finca del Pere Joan i caminem fins arribar a la Plana de Manyela.
Plana de Manyela (382 m). Cruïlla amb la pista que puja de Maials. Pal Informatiu que ens senyala que hem de prendre la pista al NE que ens situa al peu de la Punta de Montmaneu. A la dreta comença el corriol amb fort pendent i molt erosionat que ens permet superar els darrers metres que en manquen per assolir el cim.
Punta de Montmaneu (495 m). Ja hem parlat de l’excel·lent panoràmica que ens ofereix el cim. Ens hi passem una bona estona, gaudint del sol, les vistes i aprofitant que el vent no bufa gaire. Assolit l’objectiu i contents per tot el que hem pogut gaudir tant a la pujada com des del cim, emprenem el retorn a la Granja d’Escarp. Primer hem de baixar el corriol dret i erosionat i ho fem amb precaució de no relliscar. Arribats al la pista a peu del cim girem a la dreta i caminem fins a la Masada del Rector. Deixem la pista i prenem un corriol a l’esquerra que ens ha de portar fins al Camí de Valladona (ja hi hem passat a la pujada).
Camí de Valladona (371 m). Una ampla pista comença a baixar al NW per la vall de Valladona fins arribar a una primera bassa d’aigua pel rec: el Pantà de Rec Superior que voregem per l’esquerra. Aviat arribem a una segona bassa, que queda a la dreta i tot seguit arribem al Mas de Batistonet.
Mas de Batistonet (183 m). Uns metres mes enllà del mas, deixem la pista principal i prenem la que el dirigeix al NW. Comença un nou espectacle: caminar entremig d’arbres fruiters, alguns amb flors blanques i d’altres roses. Alguns amb el fruits ja formats. També hi ha ametllers i oliveres. Un gaudí que ens acompanya passant per la Finca del Felis, on hem de fer atenció a prendre la pista correcte que ens ha de portar al Camí de Porroig. Encara entre fruiters arribem al damunt de la població passant per sota de la Creu del Calvari. No residim la temptació d’acostar-nos-hi.
Creu del Calvari (118 m). Bon mirador sobre l’aiguabarreig del Segre i el Cinca. I Al fons el Pirineu nevat. Baixem fins a l’entrada del poble i per els seus carrers ens dirigim a la Plaça de la Creu, just davant de l’església de Sant Jaume.

CARTOGRAFIA**: Fraga, Baix Segre. Aitona, Alfés, Mequinensa, Maials. Escala 1:25.000 Publicat per ICGC. (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

ENREGISTRAMENT RUTA**: GPS Twonav. Aventura