210328 Cànoves - Vallfornès - Mojó - Roca Centella - La Garriga

TRAVESSA DE CÀNOVES A LA GARRIGA, PASSANT PEL MOJÓ I ROCA CENTELLA, TOT PER CORRIOLS D’ALZINARS, EXCEPTE EL TRAM DE PISTA DE L’EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS. CALDRÀ DISPOSAR D’UN VEHICLE AL FINAL PER RECOLLIR ELS DE L’INICI.

Deixem els vehicles a l’aparcament municipal de Can Domènec, al camí de Cànoves a l’embassament de Vallfornès. És gratuït excepte els caps de setmana i festius (3 €/dia). Es pot aparcar un quilòmetre i mig més amunt, però l’aparcament és petit i sovint està ple. El tiquet dels dos aparcaments s’ha de obtenir a Can Domènec.

Hi ha un camí molt agradable, que voreja i creua set vegades el riu, i que comunica els dos aparcaments, evitant la pista per vehicles.

A partir del segon aparcament hem de continuar per la pista, però la circulació està prohibida excepte als vehicles autoritzats. Després d’una forta pujada arribem a la presa, de 160 metres de longitud i una alçada màxima de 61,50 m, molt integrada a l’entorn, i tot seguit la pista va resseguint sense pujar els contorns de l’embassament.

La construcció d’aquest embassament es va iniciar el 1985 i va acabar el 1989. Té una capacitat relativament petita, de 2,1 hm3 (el pantà de Sau té 177 hm3), i permet regular les avingudes d’una conca de més de 12 km2 i alimentar una important comunitat de regants.

Al final de l’embassament deixem a la dreta el camí de Can Cuc i, al cap d’un quilòmetre, el de la masia de Vallfornès, també a la dreta. El camí baixa a la riera i la creua per un pont (punt de ruta 15). Seguim uns metres per l’altre vessant, però ja tenim ganes de deixar la pista, després de 4,8 km de caminata, i remuntem amb forta pujada per dins del bosc per evitar fer una bona marrada (aquest tram és nou).

Al punt de ruta 17 creuem el camí anterior i, just al davant, veiem l’inici de la drecera del Mojó, un corriol ja ben marcat, per boscos d’alzines, que va creuant perpendicularment diversos camins forestals que la vegetació ha anat ocupant.

En el punt 23 creuem una pista amplia i ben condicionada. Finalment arribem al cim del Mojó (1019 m), sense vistes, on trobem una fita marcada DB (suposem Diputació de Barcelona).

Resseguim la carena ocupada per boscos d’alzines fins a Roca Centella o Roc de Centelles (1001 m). El cim és petit, està ocupat per un pilar geodèsic i la vegetació tapa la vista al sud i oest, però no a l’est i nord, així que podem veure el Turó de l’Home, Tagamanent, Pirineus, etc. La referència a Centelles es podria remuntar a temps medievals, quan aquest terme municipal arribava fins aquí. Ja de baixada, a pocs metres del cim en direcció sud, trobem una curiosa fita antiga que porta esculpits un escut barrat i les lletres «MANY», per un costat i «MONT-MANY», per l’altre. Ens trobem en un punt on conflueixen tres termes municipals: Figaró, Tagamanent i Montmany.

Baixem en direcció sud per un corriol ben marcat que passa pel mig d’un espès bosc, fins que arribem al Pla de la Batalla (punt de ruta 34), on la llegenda diu que Carlemany es va enfrontar amb els sarraïns. La pista direcció est va a l’alzina de Can Valls i Sant Cristòfol.

Continuem direcció sud, recorrent la serra un corriol, planer i molt agradable. Passem pel costat del refugi ADF (punt de ruta 35).

Al punt de ruta 37 creuem una pista i seguim recte avall per un corriol que segueix inicialment la serra de les Termes. Al punt de ruta 38 sortim un moment del corriol per buscar la fita dels tres termes (La Garriga-Figaró-Cànoves i Samalús), amagada en mig del bosc.

Arribem a coll Carpis (pr-39) i busquem l'entrada del corriol que baixa per dins d’un bosc d'alzines. Passem pel costat d'unes basses amb moltes petjades de porc senglar (pr-40). Estem a l’obaga i la vegetació és molt abundant. Després d'un bon tros, un cop passat d'un parell de pins molt grans, busquem una fita al costat d'una alzina (pr-41) i ens desviem per un corriol més petit a la dreta, molt tapat, que s'observa clarament a l'ortofoto de 1946, i que ens porta directament a Can Rupit. Les seves runes estan quasi completament tapades per la vegetació (pr-42). S'albira el Tagamanent per sobre de la serra de Sant Cristòfol. Continuem el corriol de baixada a La Garriga, pel mig d'un magnífic bosc d'alzines en obaga. Més avall enllacem amb una pista, que va a parar a Ca l'Oliveró. Ens desviem un moment a la dreta per veure l’arribada de la captació de Ca l’Oliveró (pr-43), en el lloc on es bifurca.

La captació de Ca l’Oliveró és un aprofitament d’aigües superficials del torrent de l’Enrabiada, ja documentat al segle XIX, que dona un cabal molt variable segons l’època (zero a l’estiu). Mitjançant una canonada de formigó de DN 150 mm interior, amb un recorregut d’uns 600 m de longitud i 15 m de desnivell (pendent 2,5 %), porta aigua a la masia de Ca l’Oliveró i una petita comunitat de regants del barri Querol.

Ca l’Oliveró és una masia de l’època medieval. A les llindes de les finestres hi ha inscripcions datades al segle XVII.

Seguim avall i arribem a les runes ben conservades del forn de Ca l’Oliveró (pr-44). Al costat, entre la vegetació, observem les restes d’un antic forn ibèric. Entrem al bosc d'un torrent, on hi ha les restes d'un mur (pr-45), possiblement el que queda d'una antiga resclosa. Passem a l’altre costat del torrent i arribem sota una línia d'alta tensió, on hi ha una fita amb la marca «MM». Al punt de ruta 46 deixem la línia d’alta tensió, ens desviem a la dreta, i baixem per un bosc seguint un corriol poc marcat al costat d’un torrent fondo. Arribem a un camí on hi ha un senyal curiós de silenci i un pal de gasoducte. Una mica més avall, trobem l'aigua que surt del desguàs de Ca l'Oliveró (pr-47). Al punt 48 passem per sota les vies del tren, i sortim a la part posterior de la fàbrica SATI, en procés de desmantellament. El camí puja una mica i ens porta a la pista de Can Torre de la Riba. Seguim baixant entre la SATI i uns conreus regats pel rec Monar, que creua canalitzat sota les naus de la fàbrica (pr-49).

El rec Monar és un canal antiquíssim, del qual se’n té constància com a mínim des del segle XIII. S’inicia a la resclosa de Can Mas, abans del túnel de la C-17 direcció Figaró. El seu nom prové de «Molinar», perquè alimentava diversos molins fariners. Es va anar estenent, creuant tota La Garriga de nord a sud, regant grans extensions de conreus. Avui en dia encara alimenta els camps que veiem sota el barri de Querol i darrere la SATI.

Arribem a l'antiga N-152. A l’altre costat tenim el Camí Ral. Passem el riu Congost pel pont de Can Jacob. Hi ha una escala de graons de fusta que permet baixar al riu.

Acabem l’excursió al parc dels Pinetons (pr-50), ubicat al nord de La Garriga, on hi ha un gran aparcament, jocs infantils, taules de pícnic, un xiringuito i una escola pública de primària.

A la tarda anem a recollir els vehicles que hem deixat a Can Domènec, a 11,5 km de La Garriga.