210404 RIERA DE MARTINET. MONTGRÒS I MURALLA DE MONTGRÒS. SANT MARTÍ D’AIGUAFREDA. DOLMEN DE CRUÏLLES.

Ruta molt variada i complerta amb riera, gorgs, fonts, coves, centres d’art, muralles ibèriques, esglésies d’origen romànic i dòlmens.

RUTA*: Aiguafreda. Font dels Enamorats (438 m) – Gorg de la Resclosa (470 m) – Gorg de la Sort (477 m) – La Frau (520 m) – Coves de l’Afrau (607 m) – Gorg de Roquerols (612 m) - Turó del Montgròs. Muralla Iberica del Montgròs (764 m) – Torrent Negre (625 m) – Aiguafreda de Dalt (581 m) – Dolmen de Cruïlles (705 m) – Aiguafreda (438 m).

DIFICULTAT*: Baixa, però cal considerar la distancia. Camins i corriols en força bon estat. Fàcil orientació.

PUNT D’INICI*: Aiguafreda. Nord de la població. Carrer Guifré el Pelós. Aparcament davant Residencia La Font.

CAMINADA**:
Aiguafreda. Font dels Enamorats (438 m). La Font dels Enamorats es troba just darrera de la Residencia La Font. En aquest punt hi passa el PR-C 200 (senyals grocs i blancs) remuntant la riera de Martinet que serpenteja sobre una llera rocosa i modelada per el pas de l’aigua. Caminem per un camí ample en un bosc de verneda. Deixem el camí varies vegades per acostar-nos a l’aigua. I així arribem al Gorg de la Resclosa.
Gorg de la Resclosa (470 m). Racó pintoresc amb un salt d’aigua. Continuem remuntant la riera i en pocs metres arribem al Gorg de la Sort.
Gorg de la Sort (477 m). Racó bonic on val la pena entretenir-s’hi una estona contemplant el salt d’aigua i escoltant els sorolls i silencis de la natura. Cal dir que en arribar-hi d’hora al matí encara no hi havia ningú. Joiosos d’haver gaudit d’aquest bonic paratge continuem la ruta per el PR-C 200 que ara es un corriol que s’enfila dret fins a enllaçar amb una pista per on continuem de forma planera fins arribar a La Frau.
La Frau (520 m). Un antic molí avui convertit en centre d’Art i Natura on hi ha l’estudi i una exposició permanent del pintor valencià Paco Ballesteros. Al exterior podem veure algunes escultures com La font del Drac. Per continuar la ruta deixem el PR-C 200 i prenem un corriol que s’enfila al N i que comença just darrera de la casa. Esta senyalitzat amb pintura verda. Per dins el bosc d’alzines i pins anem guanyant altura. En un moment donat, una fita de pedres ens marca el corriol a les Coves de l’Afrau.
Coves de l’Afrau (607 m). N’hi ha dues. Hem trobat les coordenades a la web de Catalunya Subterrània, on a més hi ha les característiques. Nosaltres tan sols hem arribat al peu de la cova 2 i no hi hem pogut entrar ja que cal corda. Anar a la segona ho hem vist amb el camí molt brut de vegetació i hem desistit. Tornem al corriol, pugem un tros més i seguint els senyals verds ens situarem per un corriol que suaument i dins un bosc de pins i alzines remunta en alçada el marge dret hidrogràfic de la riera d’Afrau. Arribem a una pista i els senyals verds ens indican que cal seguir-la girant ara vers l’E. Continuem remuntant la riera d’Afrau. Passem per sota un parell de petites cingleres on hi ha hagut uns quants despreniments de pedres. Un cop passada la segona, el camí s’estreny. Es el moment de deixar-lo i baixar per un curt i dret corriol a buscar la llera de la riera. Continuem trobant senyals verds que ara ens indiquen que cal anar pel costat de la riera caminant en el sentit de l’aigua. Abans de creuar la riera, unes fites ens marquen un corriol a la dreta que ens mena al Gorg de Roquerols.
Gorg de Roquerols (612 m). Bonic, encantador i solitari recó. Retornem enrere fins a trobar el corriol principal, creuem la riera i emprenem una forta pujada dins el bosc fins assolir una petita plaça on un camí ample ens porta al cim del Turó de Montgròs.
Turó del Montgròs. El cim no té res d’especial ja que la vegetació limita la visibilitat, però si que en el revolt abans d’arribar-hi hem pogut contemplar la cara de ponent de la Muralla Iberica de Montgròs. El recinte està tancat raó per la que baixem de nou per la pista i anem seguint la tanca fins a trobar l’entrada al costat de llevant. (Visites guiades els dissabtes, diumenges i festius. Horaris consultar al Centre d’Informació de la rectoria del Brull)
Muralla Iberica del Montgròs (764 m). Es tracta del jaciment ibèric més important del Montseny. Situat en una península sobre l’afrau del Muntanyà, força plana i envoltada de cingles, que ofereix una excel·lent defensa natural per tots els costats, llevat de l’oriental. Indret estratègic des d’on es controlava una de les vies de penetració a la plana de Vic des de la costa. Fou descoberta accidentalment el 1974. La muralla s’estima que fou construïda el segle V aC.
Emprenem la ruta de tornada a Aiguafreda per un corriol que baixa dret vers el S a buscar el Torrent Negre. Passa per la font dels Empouadors i es situa per damunt del marge esquerra de la Riera de l’Afrau. Per dins el bosc baixa fina a trobar el PR-C 200 que s’incorpora per la dreta procedent de La Frau. Ja per camí més ample arribem a Aiguafreda de Dalt.
Aiguafreda de Dalt (581 m). Conjunt monumental format per l’església de Sant Martí (segles IX-XVIII), la rectoria (segles XV-XVIII), el clos del cementiri (segles XII-XVIII) i el comunicador (segle XVIII), així com les terrasses de conreu situades al seu entorn. Al interior de la tosquera on s’alça l’església hi ha una cova-cripta (segles V-X), on hi ha vestigis d’enterraments d’èpoques romanocristianes i visigòtiques. Continuem la ruta i anem seguint el PR-C 200 en direcció a Can Serra de l’Arca. En primer lloc passes per la Font Fresca (no raja), mes endavant les ruïnes del Saüc, l’avenc de la Cova de l’Infern, un bonic tram de camí empedrat fins arribar a una pista per on comencem a baixar. Fem atenció a la desviació de la pista, a l’esquerra, que en 50 metres ens situa en el Dolmen de Cruïlles.
Dolmen de Cruïlles (705 m). Dolmen del període calcolític (2500 a 1500 aC). El seu túmul era format per dues lloses laterals i una de capçalera, ara desapareguda. S’hi van trobar restes òssies, ceràmica i discos d’ossos perforats com si fossin peces d’un collaret. Retornem a la pista per on seguim baixant fins que al cap de 200 m en sortim un moment per cercar l’entrada de la Cova del Moro, o cova de Cruïlles, amb la boca d’accés al peu d’un arbre. Retornem a la pista principal. En un revolt deixem el PR-C 200 i seguim baixant per la pista principal que ens portaria al sud d’Aiguafreda. En un fort revolt on la pista gira al S, la deixem i seguim en direcció a ponent i per un seguit de corriols baixem fins entrar a Aiguafreda per l’ermita de la Llobatera. Girem al N i ens dirigim a la font dels Enamorats on acabem aquest variat recorregut.

CARTOGRAFIA**: Cingles de Bertí Escala 1:25.000 Editorial Alpina