210612 ESTANY DE MONTCORTES. PERAMEA. BRETUI. CORTCASTELL. PUJOL. DOLMENS PUJOL I MOSQUERA.

En un paratge de gran bellesa hi trobem l’estany de Montcortès, l’únic d’origen càrstic del Pirineu català. Això fa que al seu voltant s’hi trobin animals i plantes poc freqüents a les serres prepirinenques. I com molts indrets del Pallars també té la seva llegenda: sota les seves aigües hi ha la ciutat de Pallars, enfonsada per un càstig diví, ja que els seus habitants van negar un mos de pa a Nostre Senyor, vestit de captaire. Prop de l’estany hi trobem la vila closa de Peramea, antigament coronat per un castell i on hi ha dos carrers, moltes façanes dels quals hi ha gravats escuts i signes nobiliaris. Hem escollit Peramea com a lloc d’inici de l’excursió, que a més del llac ens portarà a visitar un parell de dòlmens: Mosquera i Pujol.

RUTA*: Peramea (901 m) – Bregui (1064 m) – Montcortès (1064 m) – Estany de Montcortès (1029 m) – Montcortès (1048 m) – Cortcastell (818 m) – Pujol (836 m) – Dolmen Pujol (848 m) – Creu de Pujol (915 m) – Dolmen Mosquera 907 m) – Peramea (901 m)

DIFICULTAT*: Baixa. Camins i pistes força ben senyalitzats.

PUNT D’INICI*: Peramea. Hi arribem amb cotxe des de Gerri de la Sal, pujant per una sinuosa carretera de poc més de 4 kilòmetres.

CAMINADA**:
Peramea (901 m). Iniciem el recorregut a la Plaça de l’Om i el primer que fem es visitar el poble pujant pel carrer Major fins a l’església, just davant la roca del Castell, i baixant pel carrer de Sant Cristòfol. I ara si, emprem ruta en direcció a Bretui baixant per el camí vell de Balestui que davalla fins a travessar el barranc del Baell. Un curt tram de pista, deixem al camí a Balestui i aviat també la pista, tot caminant per un corriol, que direcció a ponent, arriba a la font d’en Jaume per després travessar la pista que mena al mas i continuar pujant fins a trobar la carretera, per on caminem uns quants metres, fins a trobar el camí vell que ens porta directes a Bretui.
Bretui (1064 m). Travessem pel mig del poble, passem per davant l’església de Sant Esteve i sortim del poble caminant per la carretera de Montcortès, passem pel costat de la font de Dalt i en arribar a la casa del Coll, deixem la carretera i prenem un antic camí, planer i a l’ombra del roures, alguns d’ells de grans dimensions. I així es com arribem a Montcortès.
Montcortès (1064 m). El travessem i sortim per la carretera que va a l’Estany. Just quan l’albirem als nostres peus deixem la carretera i per un camí arranjat baixem fins a la riba de llac.
Estany de Montcortès (1029 m). Hem arribat al seu costat del migdia, a l’anomenat Pla del Comú, per om passegem prop de les blavoses aigües amb les muntanyes pallareses trencant l’horitzó. Superada la temptació de prendre un bany -hi ha algú que ho està fent- emprenem el camí de tornada, no sense abans, en arribar a la carretera, desviar-nos a la dreta fins a un petit mirador que ens dona una altra perspectiva del bonic estany. I ara si, emprem el camí de retorn, passem pel vessant sud de Montcortès, just davant l’església de Sant Martí. La ruta continua de baixada per un camí -senyalitzat amb ratlles grogues- inicialment un xic perdedor, però que ràpidament es fa molt evident. I entre feixes i rouredes arribem a l’ermita de Santa Anna, romànica del segle XII. Pocs metres més avall ja trobem Cortcastell.
Cortcastell (818 m). Llogaret amb un parell de cases a redós d’una gran roca. Ara caminem per pista vers llevant que baixa fins a la Coma del Rei, punt més baix de la ruta. Deixem la pista i per camí senyalitzat ens anem enfilant dins el bosc fins arribar a la pista del Pujol, on hi trobem un pal informatiu. Baixem per la pista vers el Sud fins al llogaret de Pujol, situat just damunt l’entrada del congost de Collegats, amb bones vistes del congost i de la Geganta Adormida.
Pujol (836 m). En entrar-hi al costat de llevant hi trobem l’església de Sant Andreu, d’origen romànic però molt reformada. Al NE del llogaret hi veiem un petit turó, damunt del que hi trobem unes grans pedres, anomenades el Dolmen de Pujol (no tenim clar que sigui un dolmen, però almenys ho sembla i es interesant).
Dolmen Pujol (848 m) . Retornem a Pujol, remuntem per la pista per on havíem arribat i en arribar al senyal informatiu enfilem rumb a llevant i per un bonic camí, primer entre camps de sembrat, ens endinsem al bosc, passem per algun pas estret entre roques i amb trams de camí empedrat fins que arribem a la Creu de Pujol, del segle XVII. A partir d’aquí el camí es pista que mena directament a Peramea. Abans però, ens hem de desviar a la dreta -ben senyalitzat- i pugem per pista vers el S per anar al dolmen de Mosquera. Atenció que cal sortir de la pista, ja que el dolmen es troba al mig d’un camp, amagat per un bosquet d’alzines.
Dolmen Mosquera (907 m). Conegut popularment com a “Cabana de la Mosquera” es un monument megàlit de caràcter funerari de l’Edat de Bronze. Retornem a la pista i seguim en direcció a Peramea, passem per la font de Sant Cristòfol on ens fixem en la pica de la dreta: és un antic sarcòfag medieval. Entrem a Peramea.
Peramea (901 m). A la plaça hi trobem un monument de fusta: es un vell om d’uns 150 anys que va morir el 2015. Just al costat hi trobem la font, un abeurador i el safareig. I a la cantonada SW hi ha una capella del segle XVIII on es venera a Sant Sebastià i Sant Roc.

CARTOGRAFIA**:
El Cinquè Llac. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.
Sort. Capitals Comarcals. Escala 1:25.000 ICGC. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (parcialment)


ENREGISTRAMENT RUTA**: GPS Twonav. Aventura