210624 Dolmen de la Vila de la Gola de Bous o de Llanera- El Coll- Aigüesjuntes- Castell de Llanera - Sant Martí de Llanera

EXCURSIÓ CIRCULAR PER L'ANTIC I EXTENS TERME MUNICIPAL DE LLANERA, QUE ES VA ANNEXIONAR A TORÀ L'ANY 1968. CONSERVA RESTES DE POBLAMENT QUE DATEN DE L'ÈPOCA PREHISTÒRICA I TESTIMONIS DEL PERÍODE ENTRE L'OCUPACIÓ MUSULMANA DEL SEGLE VIII I LA RECUPERACIÓ CRISTIANA AL SEGLE XI: DOLMENS, CASTELLS, MOLINS, MASIES, ERMITES, ETC. LA RUTA PASSA A L'ANADA FINS AL CASTELL PER ALGUNS CAMINS MOLT POC FREQÜENTATS I BOSCOS EXUBERANTS QUE ES VAN SALVAR PER POC DEL GRAN INCENDI DE 1998. TORNADA RÀPIDA PER UNA PISTA NO ASFALTADA PERÒ APTE PER VEHICLES.
_____________________________________

Per arribar al punt d'inici, se surt de la carretera C-75 o C-451 a l'Hostal Nou, al km 43,5, i es fan uns 3 km per una pista asfaltada fins un aparcament per vehicles a la dreta.

De seguida trobem el dolmen de la Vila de Gola de Bous o de Llanera, que és el més gran de Catalunya. Segons J. Viladomat, el túmul fa 32 m de diàmetre; la galeria fa 10 x 1,90 x 2,30 m; les seves lloses fan 2,45 x 2,20 m i 0,45 m de gruix, i les laterals pesen unes 5 tn. Va ser descobert l'any 1916 per Mn. Serra Vilaró. L'any 1972 el professor Maluquer de Motes i l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona, amb l'ajuda de la família Viladomat, el van restaurar. La prova del carboni 14 el data a l'any 2550 aC; al fons hi enterraven cadàvers i a l'entrada hi dipositaven les ofrenes. Pel solstici d'hivern, quan surt el sol i durant uns segons, la seva llum toca el mig de la pedra del fons del dolmen i, alhora, les dues pedres dels costats. El corredor està tancat amb una reixa per evitar actes incívics. Pertany a la finca de la Vila de la Gola de Bous, però no està clar a quin terme està ubicat, perquè hi ha una important discrepància en la delimitació municipal: el cadastre l'inclou al municipi de Llobera, mentre que l'ICGC a Torà (veure foto 18/122). Possiblement per això també s'anomena dolmen de Llanera.

Baixem al camp sota el dolmen, el voregem i trobem a l'altre costat un camí abandonat, amb arbres caiguts. Seguim a l'esquerra i entrem novament al camps d'ordi, que voregem pel marge, fins a trobar un camí que ens durà al Coll.

A la masia el Coll hi figuren diverses inscripcions datades al 1736, 1784 i 1866. La vista és magnífica.

Després de Caelles el camí acaba en un camp. Cal seguir pel marge fins altre costat, on retrobem el camí, ja molt poc freqüentat. Es passa per un bosc amb molta varietat de vegetació.

Parem per dinar a Aigüesjuntes, un lloc molt agradable on es troben la rasa d'Òrrius i el barranc de Gangolells.

Anem resseguint la rasa de Llanera, que hem de creuar varies vagades. Al punt de ruta 31 busquem un corriol d'anada i tornada, mig tapat per la vegetació, que ens durà al molí de Llanera, molt enrunat i amb inscripcions de 1848.

Tot seguit pugem al castell de Llanera, documentat el 1010, que va tenir un gran protagonisme quan l'any 1035 el comte Ermengol II d'Urgell començà una campanya bèl·lica que havia de consolidar una línia fronterera defensiva al llarg dels rius Segre i Llobregós. En època moderna el castell es va convertir en una casal senyorial. Actualment es troba pràcticament en runes, tot i que les façanes encara conserven el caràcter d'un edifici de gran magnitud. La façana principal, que mira al S, presenta una portada dovellada a la planta baixa, damunt d'aquesta un gran finestral rectangular flanquejat per dues finestres més petites quadrades, una altra finestra senzilla al segon pis, dues finestres més al pis superior i per últim la coberta a dues aigües interrompuda al SO per l'estructura d'un pati. La façana O presenta una petita porta amb llinda a la planta baixa, dues finestres rectangulars horitzontals al primer pis, 3 finestres de diferent tamany a la segona planta, la última planta té tres finestres quadrangulars més i una vessant de teulada, ja que l'altra forma part del pati. La façana E és la que es troba en més bon estat de conservació i presenta els elements més senyorials de la façana. A la segona planta apareixen dues finestres rectangulars amb ampit i motllura esgraonada i al tercer pis dues finestres quadrangulars amb motllura llisa. L'interior de l'edifici es troba pràcticament derruït i recobert per males herbes que el fan impracticable.

Al costat del castell hi ha l'església de Sant Martí de Llanera (s. XIII), que podem entrar i visitar. Es troba en mal estat, però s'ha protegit la coberta amb una nova teulada, la qual cosa ha frenat la seva degradació. Es pot accedir a les golfes i campanar mitjançant una escala de cargol molt estreta. La nau principal, d'estil gòtic, te unes claus de volta decorades amb escenes dels evangelis. Estava estava ornamentada amb un important retaule datat a l’entorn de 1651, obra de l’escultor Joan Grau, originari de Constantí però arrelat a Manresa. Va ser traslladat a Sant Pere Màrtir de Peracamps. Ha perdut la part inferior i les escultures que ocupaven les fornícules, però la resta del conjunt es conserva intacta.

Esperem que l'abans possible es pugui aconseguir finançament per salvar aquests tresors de la nostra història.