210625. PUITABACA. MIRAVALL. SERRA MITJANA. COLL DE JOU. LLADRÓS

El Puitabaca es un promontori rocós i impressionat talaia des d’on podem contemplar 17 dels 18 pobles que configuren la Vall de Cardós. Convertit en autèntic símbol de la vall, el trobem situat al extrem més meridional de la Serra Mitjana -una de les 14 serres catalanes amb el mateix nom- des d’on s’allargassa en forma de cresta tot separant la vall d’Estaon i la vall principal del Cardós. La seva estratègica situació també ha contribuït a haver estat escenari de rondalles protagonitzades per les mítiques encantades. Es diu que antigament, bona part de les encantades de Cardós vivien en coves d’aquesta muntanya. Ja fa molts anys que les encantades van desaparèixer. Es veu que per aquelles dones, el so de les campanes era un gran turment que els feia patir molt. Els del pobles de baix ho sabien i vinga fer repicar les campanes a totes hores del dia. Per pujar al Puitabaca hi havia hagut camins des de Bonestarre, Estaon, Ainet i Benante, tots ells amb un fort pendent que junt amb el seu poc ús fa que restin mig perduts i envaïts per la vegetació. Avui la manera més accessible de pujar al Puitabaca es per pista que s’enfila des de Lladrós. Una bona manera de complementar l’excursió es remuntar la Serra Mitjana en sentit nord, seguint un tram de la ruta d’Ermengol Amill.

RUTA*: Lladrós (996 m) – Pista (1081 m) – Coll (1627 m) – Puitabaca (1719 m) – Coll (1627 m) – Miravall (1866 m) – Coll de Jou (1836 m) – Font dels Camps (1718 m) – Cortals de Lladrós (1385 m) – Solana de Lladrós (1254 m) – Camí de la Solana (1102 m) – Lladrós (999 m)

DIFICULTAT*: Mitjana/Alta. Cal considerar el desnivell i que un tram de la serra mitjana es una cresta pedregosa on, sense cap dificultat tècnica, caldrà ajudar-se de les mans

PUNT D’INICI*: Lladrós. PK 14,6 de la Carretera L-504 (Llavorsí a Tavascan).

CAMINADA**:
Lladrós (996 m). Iniciem la ruta al peu de la carretera de Lladrós i anem a buscar el dipòsit d’aigua on ja trobem els senyals grocs de la ruta d’Ermengol Amill i el primer indicador del Puitabaca. Un vell camí s’enfila suaument fins una antiga pedrera i uns metres més enllà trobem la pista.
Pista (1081 m). Pista de poc més de 4 quilometres per on fem tota la pujada fins arribar al coll, on a ma dreta, al costat N, hi trobem una petita capella dedicada a Sant Isidre.

Coll (1627 m). En aquest collet, mirant vers el Sud hi tenim el Puitabaca. Per pujar-hi el camí comença al costat de ponent, un pal informatiu ens marca l’inici d’una pujada costeruda i amb algun pas estret. El camí està ben senyalitzat amb ratlles de pintura groga, que anem seguint i ens permeten fer el cim sense gaires dificultats.
Puitabaca (1719 m). Des del cim gaudim d’una amplia panoràmica de tota la Vall de Cardós, podent identificar 17 dels 18 pobles de la vall (tan sols Lleret resta sense visió, tot i que podem intuir on es troba). Uns plafons informatius ens ajuden a identificar pobles, indrets i muntanyes més característiques d’aquesta bonica vall. Baixem del cim per el mateix camí que hem pujat fins a retornar al Coll.
Coll (1627 m). Un pal Indicador ens assenyala el camí a Miravall i Coll de Jou. Aquest camí empren rumb al N i, amb marques de ratlles grogues, inicialment va per el vessant de llevant de la carena entre mig de bedolls, alzines i algun avellaner. Arriba un punt en que el camí s’enfila dret fins assolir la carena per on sense cap ombra i per terreny pedregós arriba a Miravall. Per el camí hem trobat restes d’antigues trinxeres de la Guerra Civil.
Miravall (1866 m). Bon mirador de les dues valls, encara no es el punt més alt de la Serra, ja que aquest es troba uns metres més al N on assolim la cota 1869 m. El camí davalla fins al Coll de Jou per on passa el GR-11 (etapa Tavascan-Estaon).
Coll de Jou (1836 m). Deixem la ruta Ermengol Amill i seguim els senyals blancs i vermells del GR en direcció a Tavascan. Baixem pel costat de llevant de la serra, passem per la Font dels Camps, on el camí es transforma en pista que davalla fent llargues llaçades fins al poble de Lleret, on no cal que hi arribem. Efectivament, quan la pista enfila al N fem atenció a una cruïlla de pistes, punt on deixem el GR i emprenem rumb al S. Seguint aquesta nova pista anirem a parar als Cortals de Lladrós.
Cortals de Lladrós (1385 m). Aquí comença el tram més perdedor de la ruta, que tot i no tenir cap dificultat cal trobar i endevinar el millor camí entre unes quantes traces i diferents fites de pedra que en algun moment creen confusió. Amb tot ens hem orientat força bé i tot baixant per la Solana de Lladrós aviat hem trobat un vell camí, ben clar i evident que rumb al SW baixa suaument fins a la cruïlla amb la Pista. Ara tan sols cal retornar a Lladrós per el mateix camí per on havíem començat. Al entrar al poble fem un petit tomb per dins, passant per l’església de Sant Pere. Lladrós (996 m)

CARTOGRAFIA**: Pica d’Estats- Mont-roig. Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Valls d’Àneu. Escala 1:25.000. Editorial Alpina

ENREGISTRAMENT RUTA**: GPS Twonav. Aventura