214 Bellcaire d'Empordà - Castell del Montgrí - Torroella de Montgrí

Aquest dijous, la colla dels Bufets Sèniors fem desplaçament cap el Baix Empordà (l’Empordanet, com l’anomenava en Josep Pla) per fer pujada al Castell del Montgrí, fent sortida de Bellcaire d’Empordà i acabament a Torroella de Montgri, on prèviament haurem deixat altres vehicles per fer-ho en forma de petita travessia.

Comencem caminada al poblet de Bellcaire d'Empordà, que ja surt esmentat en una butlla papal de Silvestre ll a l’any 881, amb el nom de “Bedenga”.

Fem uns 1500 metres de pista del camí dels Escalancs per continuar per l’esquerra i seguir la pista forestal de pujada a santa Caterina, per una vall envoltada d’olivars, amb vista constant del Puig Rodó o Muntanya d’Ullà a la nostra dreta i veient també pel recorregut cabanes de pedra seca ben restaurades , com també el malmès forn de calç de santa Caterina i llargs murs de pedra apilotada, anomenats “aixarts” que eren resultants del despedregar i artigar el terreny per ser conreat.
Arribem a l’esplanada de l’ermita de santa Caterina on fem parada per esmorzar.

La tranquil•litat que transmet aquest indret, avui amb l’ermita i hostatgeria tancada, deu contrastar amb la xerinol•la que hi deu haver el diumenge proper al 25 de novembre, diada de la Santa, on es celebra l’aplec en honor seu, doncs se li atribueix la salvació del pobles del voltant, que durant els segles XVll i XVlll les guerres, la fam i les pestes hi feren estralls.

El dia de l’aplec, a més de l’ofici solemne i sardanes a la plaça, la gent aprofita per visitar el “Manelet” que es el nom posat a la imatge del Nen Jesús, estirat i amb la ma oberta, on la mainada i posen una moneda que fa moure la ma i cau a una urna, rebent un caramel d’obsequi; també es visita el pou d’aigua situat al pati, on la llegenda explicada de pares als seus fills, diu que els nens de Torroella, Bellcaire i Ullà surten del Pou de santa Caterina, d’on son pouats amb una galleda amb corda...

A la façana també hi ha una placa commemorativa que recorda a la Caterina Albert, que signava amb el pseudònim de Victor Català, que s’inspirà en aquest lloc per escriure la seva obra mestra “Solitud” publicada el 1904.

Solitud

Continuem camí per terreny pedregós i envoltat de garrigues cap el Coll de la Creu, cruïlla de camins i punt de connexió amb el camí que puja de Torroella; aquí el camí puja fort, fent ziga-zagues per un terra on sobresurten les roques esmerilades i lluents pels pas de tanta gent, arribant a la pedrera d’on es proveïen de material per aixecar els murs del castell, que ja es veu al replà del darrera.

Es un castell inacabat, amb forma de quadrat amb 4 torres cilíndriques adossades als cantons, amb els alts murs fets amb carreus ben dibuixats, muralles coronades amb merlets amb espitllera.

Dins el castell, es puja per una escala de cargol situada dins una de les torres per accedir a la balconada dels merlets, on es gaudeix del paisatge obert al 4 punts cardinals, amb vista extraordinària de tota la contrada.

Després de visitar la cisterna situada al nord, fem retorn al Coll de la Creu pel mateix lloc de pujada, continuant per l’empedrat que crec es anomenat el “pedrigolet”.

Pel camí, molt àrid i erosionat, es troben 3 capelletes que segons alguns, eren estacions del rosari pel pelegrinatge a l’ermita de santa Caterina; altres diuen que eren refugi de pastors. Aviat s'arriba al pla i a les escoles, final de ruta i on teniem els cotxes.

Podeu visitar aquest enllaç a l’escrit d’en Francesc Batlle i Lloret, molt interessant:

llegenda de les tres capelles

Ermita de Santa Caterina de Torroella de Montgrí

Segons la tradició recopilada en la seva "Historia de Santa Catharina Alexandrina". de 1672 d'Andreu Sàbat, fill de Torroella i notari de la vila, fou construïda per tres monjos ascetes provinents del Monestir de Montserrat, Bartomeu Cabotas, Pere Tarascó i Berenguer Desguell a les darreries del segle XlV, que havien abandonat el monestir a conseqüència de les divisions produïdes pel cisma d'occident.
El 1893 l'edifici es trobava molt malmès; Pere Coll i Rigau, enriquit a Cuba i personatge important en la vida de la zona en aquella època, finançà la restauració del conjunt en aquells anys i novament 22 anys després, el 1915. Dues plaques situades damunt la porta d'accés a la capella i en la sala interior commemoren aquestes dues donacions.

Fotos de santa Caterina i poema