22-MAR-14 CORÇA-CASTELL D'EMPORDA-PUIG D'EN VIDAL-CASAVELLS

Avui sortim de casa d'en Toni, la por a la pluja ens fa prendre la decisió de fer un vol per la plana.
Visita a Corçà: Església, Pous Muralla, en Toni com sempre ens fa endinsar en la vida d'aquests pobles.Clic Clic


Sortim cap el laberint de camins del pla de Vellesses, esquerra, dreta, esquerra, mas un altre mas, i com a cavallés reals, ens espera a la llunyania aquell Castell dalt del cim, majestuós, com si els anys li donessin una solidesa feudal de Rei de Reis.


Al entrar per la porta Clic,Clic el misteri sorprèn la meva càmera, majestuós, no hi ha ningú, la soledat envolta el carrer, pugem per deixar a la dreta l’entrada principal del Castell, primer passarem pel Remei, per netejar les nostres ànimes de guerrers. Clic,Clic.


Passem de llarg, i diem adéu a la fortalesa, gràcies per protegir les nostres donzelles.
Camí a Sant Martí de Llaneres, passem per la riera, deixarem abeurar els cavalls, mentre gaudim de les vistes dels camps llaurats i altres sembrats, colors contraposats que fan pensar que la vida també te aquests contrasts, Clic,Clic ja son meves per sempre.


Davant de la façana principal de Sant Martí de Llaneres, em sento petit, la seva bellesa em captiva. Al costat la rectoria, amb un llimoner pler de llimones, bé ja en falta una. Clic,Clic.


Miro al Cel però el sol em cega la vista, el dia llu ple d’esperança, allà dalt al puig d’en Vidal.


A dalt de tot, l’empremta de les pedres ens fa intuir la Torre de Guaita i la cisterna, punt de vigilància per tenir l'enemic controlat, alto! alto! Clic,Clic.
Abismem el poble de Casavells, vinga nois que el temps ens apressa, pel camí anirem a petar a la Font Negra, a on trobem un príncep ofegat.
Seguim camí i ens desviem una mica per passar pel Moli del Senyor, no trobem a ningú, el Molí està abandonat, Clic Clic

Fem una entrada triomfal pel camí de Casavells, però abans, ens aturem al pou que hi ha a l’entrada. Pensem amb l’àpat que ens espera y entrem al forn per comprar unes coques de pa, les senyores s’espanten al veure'm tant ben armat.
Seguim camí cap a la Vila dels Romans, avanç no sigui tard i els Romans hagin fugit. Ja no queda ningú, deu ser que ens tenen por, queden algunes pedres que ens fa intuir unes estances i alguna cista enterrada.Clic Clic


Estem apunt d’arribar al Palau d’en Toni i la Mari, però abans fem un bol pels voltants de la Riera de Rodonell, no és una xemeneia, no, és un Drac gegant que treu aigua per la boca, Déu meu!, estem cansats per començar a lluitar, el deixem i li perdonem la vida.


Rebuda espectacular al Palau, menjar i veure a dojo, i un nou amor per celebrar Xin Xin.


Adéu fins la propera Creuada.