233 Penya del Roquer a Les Llosses

Feia molts anys que sempre passant per la carretera de les Llosses, admirava aquest imponent penyal semblant a una fulla de destral, però que mai m’havia escaigut de pujar-hi.

Avui 29 de desembre i confinats perimetralment al Ripollès, amb el company Eudald hem decidit anar-hi, sortint de Ripoll a les 10 del matí amb una temperatura de – 2º, i anem fins l’hostal del Cremat on aparquem el cotxe.

Fem l’acostament pels prats gebrats de sota la Torre del Roquer fins el collet que fa el canvi de vessant, on segons algun historiador hi havia emplaçada la capella de sant Salvador de Baborers, segons consta en una deixa testamentaria del 1324.

Seguim la pista en direcció a una estabulació al peu de la penya, on les vaques donen bona cura del farratge, fent aquest tram( uns 30m.) entre fangueig i fems del bovins, fins veure una fita de pedres que marca l’inici de la pujada per les feixes, on cal seguir per intuïció el lloc de pas entre els matolls.

Arribem a una petita clariana on trobem unes fites de formigó, d’uns 30 cms. d’alt per 20 d’ample, que semblen de terme però en realitat assenyalen el ara ben esmolat camí que puja fins el caire dretà de la roca; aquí es fa un gir de 180º a l’esquerra, pujant fins sota la paret, on el camí continua per la dreta fins arribar a una balconada amb bona vista sobre l’est.

Aquí s’acaba el camí de terra i cal començar enfilar per sobre roca, amb ajut de les mans en algun punt, doncs el terra es glaçat i amb perill de lliscar, pujant per un cornisa estreta tallada a la roca mare, a la dreta de la paret, que t’arriba fins l’aresta, on es troba una construcció enclotada; es torna recular al camí per continuar uns 20 m. més fins el cim amb una senyera amb màstil aferrat damunt un pedestal, amb placa amb un poema a la senyera i més enllà una altra construcció feta amb paret de pedra seca, aquesta enlairada sobre el terreny a l’extrem oest del cim.

És una bona talaia de l’entorn, tot i que no es pot badar doncs la cinglera és a tocar; la baixada es fa pel mateix lloc, amb més cura que la pujada doncs el terra encara es glaçat,fins arribar a la cruïlla on hem trobat les primeres fites de ciment, continuant després per la dreta per un camí planer i paral•lel al rocall, que baixa al mas del Roquer i després anar a trobar la pista per on em vingut.

No recomanable el tram de la cresta per persones que pateixin de vertigen.





Una mica d’història, treta de “Catalunya Medieval” de Ricard Ballo.


El castell de Baborers, que depenia del castell de la Guardia, també es conegut com de la Penya del Roquer, per la seva proximitat al mas i ja surt documentat el 1242 com propietat dels Galceran de Pinós.

Era lloc defensiu i de guaita de la vall de les Llosses

Un Galceran de Pinós, pel seu testament de l'11 de gener del 1277, llegà al seu nét Ponç de la Guàrdia, fill del difunt Ramon de la Guàrdia (aquest, fill del testador) el "castrum et honorem de Guardia quod est in termino de Ripoles"junt amb "totam rocham et castrum de Babarers".

El 1287, el rei manà a Ponç de la Guàrdia que donés al veguer reial del Ripollès les potestats dels castells de la Guàrdia i de "Ça Roca"; es tracta de la Roca de Baborers. Eren castells que ell tenia en feu del rei.
Després del testament de Jaume "el Conqueridor", aquest paratge es ressentí de la participació del territori.

Uns mesos després de la mort de Jaume II de Mallorca, el vescomte de Cardona rebé la notificació, l'agost del 1312, que havia estat verificada l'empara reial dels castells de la Guàrdia i Roca de Baborers, per raó de feu.