240413 ERMITES DE MONTSERRAT I MIRANDA DE SANTA MAGDALENA. (AM de SCC)

La Muntanya de Montserrat presenta unes característiques tan sorprenents que ha esdevingut un dels símbols de Catalunya. El relleu de Montserrat anà emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes i els seus relleus quedaren a la mercè de vents, pluges i glaçades fins a convertir-los en aquesta espectacular escenografia que avui admirem. En el vesant sud-est del Massís hi trobem el Monestir, envoltat al nord per la zona de Sant Salvador i els Flautats i al sud-oest per la zona de Santa Magdalena on destaquen les Gorres (5 agulles) i la Miranda de Santa Magdalena. En aquestes dues zones properes al monestir i separades per el torrent de Vallmalla (avui anomenat torrent de Santa Maria) es on es troben la majoria d’ermites, extensió de la vida monàstica i on retiraven alguns monjos per fer vida d’ermitans, entregats completament a la contemplació i a la penitencia, aïllats de la comunitat. L’origen d’aquestes ermites es remunta al segle IX i en un principi aprofitaven les coves naturals, i amb el pas del temps es transformaren en construccions d’obra que contínuament ampliades, presentaven als segles XVII-XVIII l’aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Des del monestir, a la banda de migdia l’anomenaven TEBAS (Zona de Santa Magdalena) i a la part de tramuntana TEBAIDA (Zona de Sant Salvador) noms que recorden les terres d’Egipte santificades pels primitius ermitans. A la regió de Tebes hi trobem les ermites de Santa Caterina, Sant Joan, Sant Onofre, Sant Jaume, Santa Magdalena i Santa Anna. A la regió de Tebaida les ermites son: Sant Benet, Sant Dimes, Santa Creu, Santíssima Trinitat, Sant Salvador, Sant Antoni. I a la regió del Tabor hi hagué l’ermita de Sant Jeroni. Aquest conjunt d’ermites fou incendiat i destruït durant la Guerra del Francès.


RUTA*: Mirador dels Apòstols (715 m) – Plaça Abat Oliba (712 m) – Mirador de Sant Miquel (775 m) – Ermita de Sant Miquel (823 m) – Mirador Cota 918 (918 m) – Mirador Cota 995 (995 m) – Pla de les Taràntules (Mirador) (971 m) – Ermita de Santa Caterina (976 m) – Ermita de Sant Joan (1054 m) – Ermita de Sant Onofre (1053 m) – Ermita de Santa Magdalena (1091 m) – Miranda de Santa Magdalena (1132 m) – Camí de Sant Jeroni (1007 m) – Camí de Santa Anna (975 m) – Pas de Trencabarrals (985 m) – Pla dels Ocells (930 m) – Balma del Cavall (1029 m) – Ermita de Sant Antoni (1106 m) – Ermita de Sant Salvador (1074 m) – Ermita de Sant Benet (987 m) - Ermita de la Trinitat (972 m) – Vista de Sant Dimes (936 m) – Mirador dels Ermitans (903 m) – Ermita de Santa Anna (896 m) – Pas dels Francesos (856 m) – Mirador dels Apòstols (715 m)

DIFICULTAT*: Mitjana/Alta. Important desnivell i distancia considerable. L’accés a algunes ermites per camins poc transitats. No presenta cap dificultat tècnica.

PUNT D’INICI*: Mirador dels Apòstols. Situat a 300 metres al nord-est de la Basílica de Montserrat. Hi podem arribar amb vehicle, amb el cremallera o amb l’aeri.

CAMINADA**:
MIRADOR DELS APOSTOLS (715 m)
Primera plaça que ens trobem en arribar al Monestir per carretera. Rep el nom de plaça dels Apòstols en record d’una capella que hi fou edificada el segle XVI. Excel·lent mirador de la vall del Llobregat i del sud-est del macís. En aquest punt hi trobem “L’Escala de l’enteniment de Ramon Llull”, escultura obra de Subirachs.
Caminem per la part baixa del Monestir en direcció a la plaça de l’Abat Oliva, on a l’esquerra comença en camí de Sant Miquel, que passant per davant de l’estació inferior del funicular de Sant Joan, es dirigeix cap a la capella de Sant Miquel. Abans d’arribar-hi trobem el trencall al mirador de la Creu de Sant Miquel.

MIRADOR DE SANT MIQUEL (775 m)
Mirador que ofereix la millor vista del monestir i del seu entorn on destaquen els cims de l’Elefant, els Flautats i les Gorres. Podem veure 5 ermites de Tebaida: Sant Dimes, Santa Creu, Santíssima Trinitat, Sant Benet i Sant Salvador.
Continuem la ruta retornant al camí de Sant Miquel, passem per davant de la Capella i seguim fins a la Bassa de Sant Miquel on prenem una drecera que s’enfila fins a trobar el camí de les Ermites, moment en que es desplacem a l’esquerra per treure el cap a la COTA 918 punt amb molt bones vistes. Per el camí de les Ermites que s’enfila en fort pendent ens dirigim al Pla de les Taràntules, però just abans d’arribar-hi ens apropem a la COTA 995.

COTA 995
Un dels millors miradors de la part oriental del massís, amb la zona de Santa Magdalena, la vall del torrent de Santa Maria que separa les regions de Tebes i Tebaida i les zones de Sant Salvador i els Flautats. Des d’aquest punt podem localitzar les ermites de: Sant Dimes, Santa Creu, Trinitat, Sant Salvador i Sant Benet pel costat de llevant i les de Sant Jaume, Sant Joan i Sant Onofre per ponent.
Baixem fins el pla de les Taràntules, estació superior del funicular de Sant Joan i cruïlla de camins. A l’edifici superior del funicular hi una Aula de Natura amb informació sobre la historia de la muntanya, la fauna i la flora. A més hi ha l’anomenat mirador de Sant Joan amb vistes al monestir i les comarques circumdants, allargant-se la vista fins els Pirineus. La primera capella a visitar es la de Santa Caterina , i per anar-hi prenem el camí de Sant Joan que seguirem fins arribar al peu de la capella de Sant Joan. En aquest tram deixem a la dreta l’Ermita de Sant Jaume a mitja alçada de la Gorra Marinera.

ERMITA DE SANT JAUME (1039 M)
L’ermita de Sant Jaume es troba en una balma a mitja alçada de la Gorra Marinera. El lloc es força inaccessible i el darrer tram son unes escales excavades a la roca. Era una de les més properes al monestir i segons diuen des d’aquí es podien sentir els càntics dels monjos. Fou destruïda pels francesos el 1812.
Sense pujar a l’ermita continuem per l’ample camí a Sant Joan fins a trobar el Deixem el camí de Collbató per on continuem caminant fent atenció al moment que comença baixar, punt on trobem un vell corriol que ens porta a l’ermita de Santa Caterina

ERMITA DE SANTA CATERINA (976 m)
Ermita molt poc transitada i visitada que es troba enfonsada sota una roca molt a prop del torrent. Es té constància que hi hagué un ermità l’any 1691. Fou destruïda pels francesos l’any 1812 i actualment hi ha poques restes de l’antiga ermita situada sota una balma i on destaquen un mur de pedra i les cisternes. Era coneguda com l’ocelleria de Montserrat per la gran quantitat d’ocells que niaven a prop.
Retornem refent un curt tram per el camí que hem vingut i tot seguit ens enfilem fins a la capella de Sant Joan i seguim en direcció a vella ermita.

ERMITES DE SANT JOAN I SANT ONOFRE. (1054 m)
Ambdues estan a tocar aprofitant la mateixa balma. La de Sant Joan es considera l’ermita més ben orientada amb bones vistes i estances espaioses. Tenia dues cisternes per recollir l’aigua de pluja que regalimava per les roques. Data de l’any 1532 havent-hi constància de diferents ermitans i abats del monestir que s’hi traslladaven temporalment per fer un retir. Fou destruïda per l’exercit francès el 1812. Sobre les restes de l’ermita, a finals del segles XIX, s’hi construí un restaurant que tingué força anomenada. L’any 2004 encara hi havia l’edifici en un restat ruïnós, motiu pel que fou enderrocat.
L’Ermita de Sant Onofre: datada el 1499 fou una ermita d’accés difícil on per arribar-hi hi havia unes escales, part de les quals eren excavades sobre la mateixa roca, i posteriorment es creuava un pont de fusta que penjava del precipici. Tenia unes quantes habitacions baixes que eren un vestíbul obert, una cambra, una capella i una cuina. Els arbres arribaven fins a les finestres. Tenia dues cisternes. Com la majoria de la resta de les ermites fou destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès. En l'actualitat encara es poden apreciar murs, passos, escales d'accés i sobretot una cisterna d'aigua excavada a la mateixa pedra
Travessem per la balma que protegia les dues ermites i per un camí excavat a la roca ens situem a les antigues escales que pujaven a Sant Onofre i Santa Magdalena. Escales amunt arribem a les restes de Santa Magdalena.

ERMITA DE SANTA MAGDALENA (1091 m)
Datada l’any 1498 Originàriament aquesta ermita estava situada en un altre emplaçament entremig de dues agulles anomenades Magdalena Superior i Magdalena Inferior. L’accés principal era per les escales de Jacob, 150 esglaons excavats a la roca. Va ser destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès. En l'actualitat només hi trobem restes de murs de pedra, i terrasses. Uns metres per damunt les restes es un bon mirador del massís, i per primer cop veiem el mític Cavall Bernat.

MIRANDA DE SANTA MAGDALENA (1132 m)
Tan sols 41 metres per damunt de l’ermita i en direcció sud oest hi trobem l’agulla anomenada Miranda de Santa Magdalena, un 100 cims amb una vista panoràmica excel·lent que allarga del Pirineu fins al mar i des del Montseny a Els Ports. A tocar d’aquest cim hi tenim les Gorres: des de la Frígia al nord a la Marinera al Est.
Baixem de la Miranda fins a Santa Magdalena i uns metres més avall anem a buscar les escales de Jacob, dretes i encaixades entre roques, que ens permeten arribar fins al camí de Sant Jeroni. Caminem en direcció al Pla de les Taràntules i abans d’arribar-hi girem a l’esquerra i comencem a baixar pel camí de Santa Anna, que en una bifurcació deixarem per dirigir-nos al Pas de Trencabarrals i El Pla dels Ocells.

PLA DELS OCELLS (930 m)
En arribar al torrent de Santa Maria hi trobem aquest pla, cruïlla de camins i a mig camí entre el monestir i Sant Jeroni.
La nostra ruta continua rumb a Sant Jeroni, caminant a tocar del torrent que ens queda a la dreta. Passem per el Pla dels Escurçons i 500 metres més enllà hem de fer atenció per deixar el camí principal, travessar el torrent i enfilar-nos per un corriol poc transitat fins a tocar de la Balma dels Cavalls. Pocs metres més enllà comença la pujada a Sant Antoni


ERMITA DE SANT ANTONI (1106 m)
No es sap quan fou construïda aquesta ermita. Sembla que, en un primer moment l’ermita estava en un lloc més inhòspit i fou traslladada posteriorment al lloc actual, on fou bastida l’any 1498 per l’abat Cisneros. Situada al marge esquerra del torrent de Santa Maria just al caire de la Paret dels Diables. Les restes i runes de l'antiga ermita gairebé no son visibles i només es poden veure algun mur de pedra, marges o murs de contenció de terra, terrasses i una cisterna d'aigua. Fou destruïda durant la guerra del francès l’any 1812. El seu emplaçament ens permet gaudir d’una de les vistes més espectaculars de Montserrat, amb el majestuós i vertical Cavall Bernat just al davant. La balma obrada que hi ha en aquest indret es fa servir actualment com a refugi d’escaladors.
Reprenem la ruta baixant fins el camí que transita per la panoràmica Serra de les Lluernes, passa per sota el Cavall Bernat, deixa al nord una sèrie de canals i va a buscar la paret sud de L’Elefant/Roca de Sant Salvador, que voregem fins arribar a l’ermita de Sant Salvador.

ERMITA DE SANT SALVADOR (1074 m)
L’ermita de Sant Salvador era la cinquena ermita del grup conegut com Tebaida. Tenia una localització enlairada envoltada per les agulles. Al costat de l’ermita, a la roca mateixa i integrat en el jardí, hi ha una gran balma que era l’oratori extern d’aquesta ermita dedicat a la Nativitat de Nostre Senyor. Es probable que aquesta balma fos la primitiva ermita ja que l’any 1684 s’esmenta que tenia una retaule del Salvador (la Transfiguració). Actualment de l'ermita antiga només queden algunes restes poc consolidades, com ara murs de pedra, murs de contenció, terrasses i una cisterna. Actualment a la balma de la roca hi ha una construcció moderna utilitzada com a refugi per els escaladors. Des de l’emplaçament hi ha una bona panoràmica i es poden albirar altres ermites. Com la majoria de les ermites fou destruïda l’any 1812 .
Continuem la ruta baixant fent ziga-zagues entre agulles fins arribar a la cruïlla amb el PR-C 19 des d’on ens dirigim a la propera ermita de Sant Benet.

ERMITA DE SANT BENET (987 m)
Es creu que fou edificada entre 1530 i 1536 per tal de completar un circuit de cinc ermites (Sant Dimes, Santa Creu, Sant Benet, la Trinitat i Sant Salvador) evocadores de les cinc llagues de Jesús. Per la seva ubicació i proximitat al monestir servia de lloc de recreació pels monjos. Actualment, d’aquesta antiga ermita només queda una paret que correspon a la baixada a l’hort. Aquesta ermita fou enrunada pels francesos el 31 de juliol de 1812.Molts anys després, els oblats benedictins emprengueren la seva restauració però, en lloc de recuperar l’antiga ermita, edificaren l’actual que fou inaugurada l’any 1927. Durant molt de temps la capella estigué tancada sense cap ús. Als anys 60 del segle passat un grup d’escaladors l’ocuparen i la convertiren en refugi lliure.
La ruta ara ens porta a la propera ermita de la Trinitat, tot trescant per un camí boscós que passa pel peu de la Trumfa i la Mòmia.

ERMITA DE LA SANTISSIMA TRINITAT (972 m)
El paisatge de l’ermita de la Santíssima Trinitat estava dominat per una àmplia zona de terreny al redós de les agulles dels Flautats i de Sant Salvador. L’ermita original se suposa que es trobava a l’entorn de la Mòmia. Edificada l’any 1625, era l’ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis; per les seves dimensions era coneguda com ‘el palau de les ermites’. La Santíssima Trinitat era el lloc de descans per a monjos, llecs i escolans, també era el lloc d’acolliment d’hostes i pelegrins. Actualment tan sols hi ha restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. De fet, és l’única que encara té una paret dreta i se n’han trobat restes: de murs de pedra, de passos, d’elements ceràmics de paviment, d’una cisterna d’aigua, d’un canal d’aigua en roca, de terrasses. Hi ha un afegit modern que no es troba en ús.
Per dirigir-nos a les dues properes ermites baixem per el camí fins al Pla de la Trinitat (un altre bon mirador) per on passa el GR, que tan sols el creuem per seguir caminant planerament fins arribar damunt de Sant Dimes, que ens conformarem a veure des d’un excel·lent punt de guaita. L’ermita de La Santa Creu, que ja hem albirat diverses vegades al llarg de la ruta, es troba adossada a una balma que no ens permet veure-la des del punt on ens trobem. Hem decidit no baixar-hi ja que cap de les dues es accessible i el camí d’aproximació baixa molt dret i es poc definit.

ERMITA DE SANT DIMES. (893 m)
Situada just damunt del monestir, els monjos accedien a les ermites directament des del jardí Ho feien per l’Escala Dreta. Sant Dimes era la primera ermita que es trobava al capdamunt d’aquesta escala que supera 200 metres de desnivell. Aquesta ermita també se li donava el nom de Castell per evocació d’un castell que hi havia antigament en aquest indret. L’ermita de Sant Dimes, com la majoria de les ermites, tenia dos capelles. Una era d’ús privat de l’ermità. L’altre, segregat del cos de l’ermita, era el que empraven els peregrins per les seves pregàries. La primera notícia d’aquest oratori és de l’any 1612. Es creu que en aquesta capella Sant Ignasi de Loiola feu la seva confessió general l’any 1522. Els francesos destruïren l’ermita el 30 de juliol de 1812. Actualment Estat actual hi ha restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. Les restes estan consolidades i encara que estiguin embrossades es poden apreciar passos i restes del Castell de Marro. Compta amb un afegit modern, restaurat, que està en semi ús.

ERMITA DE LA SANTA CREU. (891 m)
L’ermita de la Santa Creu també fou nomenada durant un temps com de Santa Helena. L’any 1677 es descriu un petit oratori enganxat a l’ermita un edifici petit cobert a dues aigües. A mitjans del segle XIX encara s’hi veien les restes. Fou destruïda el 17 de maig de 1810 al fer-se les obres de fortificació del monestir. A l’any 1960 es rehabilità parcialment per ser habitada successivament per dos monjos ermitans: el pare Estanislau i el pare Basili. Actualment es conserven poques ruïnes de l’antiga edificació, les restes estan consolidades i no embrossades, cosa que permet apreciar restes de mur de pedra, elements ceràmics, paviments, graons en roca, tres cisternes d’aigua... Hi ha construccions modernes que dificulten reconèixer les preexistents. L’ermita encara està en ús i té limitat el pas, és un espai privat de recés per algun monjo.
Des del punt de guaita de Sant Dimes retornem al Pla de la Trinitat i continuarem caminant per el GR en direcció a Santa Anna i fins arribar al Mirador dels Ermitans.

MIRADOR DEL ERMITANS (903 m) –
Abans d’arribar al pla de Santa Anna hi ha un petit mirador que ens queda a la nostra esquerra tapat pels arbres del camí, des d’on podrem contemplar la Basílica.
Del Mirador al Plaça de Santa Anna hi ha poc més de 100 m. La Plaça de Santa Anna es una cruïlla de camins. L’ermita de Santa Anna es troba a 50 metres a ponent, en el camí que travessant el torrent de Santa Maria s’enfila fins al Pla de les Taràntules.

ERMITA DE SANTA ANNA (896 m) –
Era l’ermita més propera al monestir pujant per l’escala dels pelegrins i per la seva ubicació es trobava en un lloc cèntric en relació a les altres ermites. Fou edificada l’any 1498 per l’Abat Cisneros. és la única ermita separada de la roca i tenia l’església més gran de totes les ermites. La proximitat al monestir, i l’església foren determinants per ser la seu del vicari del ermitans que no era un ermità sinó un monjo del monestir que exercia de vicari per delegació del pare Abat. Per aquesta raó tots els diumenges i festius hi pujaven altres monjos per confessar-se amb el vicari i celebrar missa. Santa Anna, com a tal no s’hauria de considerar una ermita perquè en ella qui hi vivia no era un ermità sinó un monjo del monestir que exercia de vicari per delegació del pare Abat. Per aquesta raó s’hauria de considerar a Santa Anna com la parròquia de les ermites i això explicaria que a Montserrat hi havien 12+1 ermites; és a dir, 12 ermites i una parròquia que era Santa Anna. Per exercir la seva funció de parròquia a l’ermita de Santa Anna hi havia un cor amb 12 cadires. Allí es trobaven els ermitans tots els diumenges i festes de guardar, les festivitats menors de la Verge Maria, en la festa dels difunts i per confessar-se. L’ermita/parròquia es dividia en un rebedor, un oratori, una peça de retir, una cambra amb alcova, un museu, un estudi amb latrina, un menjador, una cuina, una cisterna per emmagatzemar l’aigua, un hort i un jardí. Com totes les altres fou destruïda l’any 1812 per els francesos. Actualment s’hi estan realitzant excavacions arqueològiques amb la finalitat d’estudiar els edificis d’aquesta dependència. Hi podem veure restes de murs de pedra, de passos, de la cisterna d’aigua i de terrasses.
Vistes totes les ermites tan sols ens resta baixar fins el monestir, fent-ho per pel camí de les escales dels pobres (també anomenades escales dels pelegrins), previ pas per l’estret pas dels francesos. Arribats a la plaça de l’abat Oliva tenim l’opció d’atansar-nos a la basílica, o anar al Mirador dels Apòstols on donem per acabada la ruta.

CARTOGRAFIA**: Montserrat. Escala 1:25.000 Editorial Alpina

ENREGISTRAMENT RUTA**: GPS Twonav. Aventura 2