251. Senderisme en tren: Martorell ruta completa pel castell de Castellví, Sant Genís, les Torretes i la mina Martorellense

LA TRAVESSA

Ruta circular amb inici i final des de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Martorell Vila-Castellbisbal amb la que ens atrevim a dir que visitareu pràcticament tots els elements patrimonials d'interès que hi ha escampats pels turons de l'entorn de Martorell, un municipi de 29.000 hab. situat a la comarca del Baix Llobregat.

La ciutat de Martorell es troba a la confluència dels rius Anoia i Llobregat i al nord de la serra de l'Ataix, un darrer contrafort de les muntanyes de l'Ordal abans d'arribar al Llobregat. És una ruta llarga, amb múltiples trams d'anades i vingudes que ens acosten als diferents elements d'interès. Òbviament no tots són de visita obligada, però si recomanables. Deixem a cadascú la decisió de realitzar-los tots o no.

Reconeixem que els primers que teníem prejudicis a l'hora d'anar a caminar per aquesta zona érem nosaltres. Autopistes, urbanitzacions, cims sense vegetació, desgavells naturalístics... l'espai no convidava d'entrada a visitar-lo. Però ens equivocàvem. Després de diverses sortides abans, i una després de l'incendi de 2021, i amb la finalitat de trobar camins i elements d'interès, ens hem topat de nassos amb un entorn farcit d'història i d'històries, de ruïnes de vells castells, ermites oblidades i de baronies que ens remunten a l'alta edat mitjana i més enllà a l'època romana, quan el riu Anoia va esdevenir la Marca del Penedès. Castells com els de Gelida, Subirats, Olèrdola, Castellet, i el menys conegut de Castellvell de Rosanes, el qual visitarem durant la ruta, durant un temps va fer de frontera amb el món musulmà, moment durant el qual s'aixecaren dalt de les muntanyes torres de guaita i castells, algunes amb bases romanes.

Els viaductes de l'autopista i els ponts que travessen el Llobregat dominen bona part del poble i ens atrevim a afirmar que si no hem visitat el municipi són els únics elements que coneixem, no conviden gens a visitar-lo. Però la vila i les muntanyes de l'entorn ofereixen una sortida plena de patrimoni natural i arquitectònic. Torres, antics castells, santuaris abandonats, el Pont del Diable, ermites, formacions rocoses, barraques de pedra en sec, explotacions mineres abandonades, fonts i innombrables façanes guarnides amb bells esgrafiats és un exemple del que trobarem a la zona.

La variant més llarga de totes és la pujada al cim del Montgoi, el turó més alt de la serra de l'Ataix (329 m). El seu vessant nord-oriental no va sofrir els embats del foc, sí, però, el seu cim. Per contra, el cim del turó on hi ha el castell de Castellvell i les torres se salvaren del foc i encara hi poden pujar seguint el bonic corriol que visita les múltiples torres defensives de l'antiga muralla que resten dempeus.

L'entorn natural pel qual caminarem no forma part de cap figura de protecció. L'àrea protegida de les muntanyes de l'Ordal, extensió natural del mateix massís del Garraf cap a llevant, no són lluny, però no inclouen la serra d'Ataix i el turó del Castell de Castellví. Tot i això, les formacions rocalloses vermelles del triàsic desgastades (taffoni) mereixen una bona ullada, especialment a l'indret anomenat Roques del Mateuet, indret que malauradament va patir l'incendi de juliol de 2021.

De les variants, la més llarga de totes és la pujada al cim del Montgoi, el turó més alt de l'Ataix amb 329 m. El seu vessant nord-oriental no va sofrir els embats del foc, sí, però, el seu cim. Per contra, el cim del Castellvell i de les torres se salvaren del foc i encara hi poden pujar seguint el bonic corriol que visita les múltiples torres defensives de l'antiga muralla que resten dempeus.


INCENDI JULIOL 2021

Entre el 13 de juliol, quan es va declarar, i fins el 18 de juliol quan es va donar per extingit, un gran incendi cremar un total de 196 hectàrees situades en bona part de de la serra de l'Ataix. D'aquestes 138,62 ha pertanyien al terme municipal de Martorell i 58,08 ha al de Castellví de Rosanes, segons va informar el Cos d’Agents Rurals. Sobre el seu origen es diu que hi van haver indicis clars de negligència humana a l'hora de provocar-lo.

L'incendi va afectar especialment la part central i vessants sud i nord de la carena de la serra de l'Ataix. El turó del Castell de Castellví no es va veure afectat, però sí els voltants de la mina la Martorellense, el turó de Montgoi i el monestir de Sant Genís. Per sort, les fonts del Gilet i de Sant Jaume no van cremar-se. Sí que va cremar tot el penya-segat on es troba la font Blanca, visible ara des de lluny a través de la vegetació cremada.


PUNTS D'INTERÈS

Nombrosos i variats. Entre els que anomenem més avall cal mencionar a més a més l'església de Santa Maria o el passeig que recorre la vora del riu Llobregat, amb un parell de fonts i vistes als enormes ponts que travessen el riu, com el dels Prínceps.

D'acord amb el sentit de la nostra proposta anirem trobant:

- El Pont del Diable i Arc Romà: espectacular pont que travessa el Llobregat. Al marge dret hi ha un arc romà, herència de l'antic pont romà, refet en època gòtica (1283-1295) amb un gran arc ogival central. El pont té el color característic vermell gràcies a la roca del Buntsandstein (triàsic) que aflora a la serra d'Ataix. Començar la ruta tot creuant aquest magnífic pont és tota una experiència.

- Viaducte AP-7: pot semblar estrany posar aquesta infraestructura que trenca i separa el municipi com un element d'interès. Però allà està, és omnipresent, i no es pot obviar. Creuar per sota aquesta immensa estructura amb els seus enormes pilars deu ser equivalent al que se sentia en entrar en una gran catedral a l'edat mitjana.

- Torreta del Clos: com en el cas de la torrent Griminella té un possible origen medieval per al control del Congost del Llobregat i el pont del Diable. El 1873 es va refer durant la segona guerra carlista.

- Torreta Grimenella: en estat ruïnós i amb una torre elèctrica a tocar que espatlla l'entorn. Sembla que és una construcció lligada al castell de Rosades segurament d'època baixmedieval. Alguna teoria la fa d'època romana per a control de la Via Augusta.

- Roques del Mateuet: al vessant nord de la serra de l'Ataix es troben afloracions de roca vermella del Buntsandstein (triàsic), la mateixa que aflora a Begues, on les muntanyes es coneixen com el Garraf vermell. El castell de Rosanes (topònim originari del color) i el pont del Diable estan fetes amb aquesta roca sedimentària. En aquest punt hi ha gran i boniques formacions de roques amb taffoni (meteorització).

- Torreta del Clos: torre de planta quadrada amb antecedents que podrien ser d'època romana i respondrien a la defensa i vigia de la via Augusta que passava pel congost travessant el Llobregat pel pont del diable. Des d'aquí es té un bon domini visual dels passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat (Pont del Diable), situats a 650 m i 800 m de distància respectivament. (Extret de Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

- Castell de Rosanes: també anomenat del Pairet, fou l'antic castell de Martorell (s. XI-XII). De la seva estructura només en restes alguns murs de les muralles i les restes d'una estança amb volta apuntada.

- Mina la Martorellense: atenció PERILL: compte al passejar per les ruïnes atès que hi ha pous al terra perillosos, hi podem caure. Alguns estan tapats, altres no.
Les restes estan prou conservades, especialment els edificis dels treballadors, així com una xemeneia. Dels pous s'hi extreia galena (òxid de plom) i plata ja des d'època ibera i romana. Les galeries més profundes estan inundades i només són accessibles amb material de busseig.

Podeu veure un vídeo d'Espai Terra de TV3 sobre la cova submarina la Martorellense.

- La Font Blanca: situada sota el penya-segat del vessant nord del turó de Montgoi. Es tracta d'una petita cova d'11 metres de fondària i 12 d'ample. És la boca d'una antiga mina, o simplement un mostreig que es va fer per a extreure minerals. Malauradament es va cremar l'entorn boscós durant l'incendi de 2021.

- Ermita de Sant Jaume: situada al bell mig del pla de Sant Jaume, la primera noticia que es té data es del 1288, tot i que sembla que es va construir al s. XI. Durant la Guerra Civil de 1936 es va cremar la imatge policromada de Sant Jaume. Les parets estan arrebossades recentment. Una fotografia de 1912 de J. Salvany encara es poden veure els murs de pedra exteriors. A ponent es va obrir un gran portal que va malmetre l'estructura original i el 1989 es va enderrocar el campanar d'espadanya.

- Castellvell de Rosanes o castell de Sant Jaume: castell documentat des de l'any 963, constitueix l'origen del llinatge dels Castellvell, que entrat el segle XIII va entroncar amb la poderosa família dels Montcada. El nom de Castellví (equivalent a "castell vell") fa referència a un origen molt anterior a l'època medieval i, de fet, les restes de la torre circular que ens han pervingut permeten datar-la en època romana. Del recinte medieval n'han quedat restes de muralla dels segles IX-X i un parell de torres rectangulars, juntament amb vestigis d'una capella i altres dependències construïdes durant els segles XIII-XIV. El castell va ser destruït el 1714 per les tropes de Felip V. (Extret del web Pobles de Catalunya)

El castell era la residència del Baró de Castellví, baronia establerta el s. XI pel comte de Barcelona Ramon Borrell. En depenien els actuals municipis de Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Olesa de Montserrat i Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat i Castellbisbal. Al s. XII, amb la conquesta de terres als sarraïns, municipis com Falset, Capçanes, Guiamets, Tivisssa, entre d'altres, entraren a formar part de les terres dominades pels Castellví. Francesc de Borja Álvarez de Toledo i Osorio (1996-1821) va ser el darrer baró.

- Basses i font de Sant Jaume: a hores d'ara les basses estan netes de vegetació. Es pot gaudir de l'interior, sense malesa i observar els maons. La font no raja i les basses estan seques, tot i que a fins a mitjans de s. XX vilatans dels pobles veïns hi anaven sovint de fontada a refrescar-s'hi.

- Turó de Montgoi: es considera el cim més elevat de la serra de l'Ataix. Des del cim els arbres (abans de l'incendi) deixaven entreveure poques panoràmiques. No és d'ascens obligatori, atès que el camí de pujada i baixada és el mateix.

- Barraca de pedra seca: petita però ben conservada barraca de pedra seca. L'incendi l'ha despullada de vegetació i és visible des d'uns metres abans d'arribar-hi.

- Sant Genís de Rocafort: antic monestir fundat el s. XI situat sobre un turó rocallós de difícil accés. Encara conserva els murs de l'antiga església (tancada). Al costat de l'església es poden visitar les poques restes de l'antic castell de Rocafort.

Per conèixer l'indret us recomanem la visita virtual de Sant Genís.

- Font del Gilet: situada sota el castell de Rocafort. Esdevé una raconada fresca i ombrívola, envoltada de pins i heures. Va ser restaurada el 1949. Afortunadament no va arribar a patir el foc de l'estiu de 2021.

- Esgrafiats nucli de Martorell: una de les grans sorpreses del municipi són els innombrables esgrafiats que embelleixen les façanes de moltes cases martorellenques. Des de la casa de la Rectoria prop de l'església parroquial, passant per la Casa de la Vila o l'Enrajolada, podrem gaudir d'aquest bells exemples d'esgrafiats.

- Capella de Sant Joan: capella d'una sola nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, coberta amb volta de canó apuntada reforçada per dos arcs torals. A l'entrada hi ha una arcada gòtica que pot datar-se el 1370. La porta d'entrada, adovellada i emmarcada amb grossos carreus, té al damunt una fornícula amb la imatge del patró, Sant Joan Baptista, i una rosassa amb una flor de sis pètals. Modernament ha estat decorada amb esgrafiats de l'artista local Jaume Amat. (Extret de Patrimoni de la Diputació de Barcelona)


DIFICULTAT

La ruta transita per corriols i pistes ben fressats. La única excepció és el curt tram d'uns 250 m de llargària que hi ha entre que deixem el camí de baixada del castell de Rosanes i arribem a Mas Sant Jaume, on el camí pot estar una mica més tancat per la vegetació, tot i que és evident.

Cal estar atens a algunes de cruïlles, que no solen estar indicades.

ATENCIÓ: les ruïnes de la mina de plom estan en mal estat i hi ha perill de despreniments. Sobretot molta atenció al terra, on hi ha obertures amb caigudes de força metres!!!!!!

Atenció a la baixada fins al coll que hi ha abans de la pujada final al castell de Sant Genís. És força dreta i potser ens haurem d'ajudar de les mans. S'hi han enganxat petites preses per ajudar. És apte per a tothom, només que cal estar atents.

La pujada posterior al castell de Sant Genís també és força dreta. Ens alguns trams s'hi ha tallat petits esglaons a la mateixa roca que ajuden a pujar. Tampoc té més dificultat que aquesta, però cal vigilar.


ELS TRENS

- ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA: Martorell Vila-Castellbisbal (FGC). Situada fora del nucli urbà, entre ponts d'autopistes i davant d'un Club. No és a millor situació per a prendre alguna cosa. Aprofiteu els carres del centre del municipi si voleu fer una beguda fresca abans d'agafar el tren.

- Opció sortida i/o arribada: Martorell (Rodalies). Estació de la línia que uneix Barcelona amb St. Vicenç de Calders per l'interior i de la que uneix aquesta ciutat amb Granollers passant per Rubí. Disposa de taquilles i de bar. El nom ha de canviar a Martorell Central a fi d'harmonitzar-lo amb el de FGC.
- Opció sortida i/o arribada: Martorell Central (FGC). A tocar de l'anterior, ambdues línies connecten en aquest punt.

Ambdues estacions de 'Martorell Central' es troben al nord del nucli vell, més enllà del riu Anoia.

Podeu consultar tots els horaris a:

- Rodalies de Catalunya

- FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya)