254 Pla d'en Plata - cal Noi - Pedró Petit - Serrat dels Evangelis - PRC-189

Aquest dijous en teníem una altra de programada amb en Lluís i en Joan, però tot fent el cafè s’ha decidit canviar de lloc i fem anada cap la Serra Cavallera.

Fem anada amb cotxe pujant cap a Ogassa per la GIV-5211 i després per pista pavimentada fins al Pla d’en Plata, amb aparcament al costat de la bassa de la Serra de la Canya.

Aquí un panell informatiu explica que l’historiador camprodoní, mossén Julià Pascual, creu que el mot “platea” prové del terme llatí medieval que significaria “plaça d’armes”, relacionat amb els usos militars que va tenir aquesta serralada junt amb la Torre Cavallera al llarg de temps passats.

Iniciem camí pujant per la pista que va a cal Noi, travessar la tanca i continuar per la pista del darrera el mas, que puja suaument envoltada de sans i majestuosos boixos que no han estat afectats per l’eruga.

Al pla del Vedell es deixa pista i s’enfila pel dret fins l’abeurador i per la Costa de la Llebre aviat s’arriba a la carena, on ja es pot gaudir d’àmplies perspectives a banda i banda de la Serra.

Aquí es troben les marques del PRC-190 que va de Camprodon a Coll de Pal, que marquen l’evident camí per la carena i que puja superant un seguit de bonys suaus fins arribar al Serrat dels Evangelis o Puig de les Pasteres.

Aquí es troba el vèrtex geodèsic amb n. de referència 292082001, punt més alt amb 1984 metres d’altitud. Al davant tenim el cim de la Pedra dels Tres Bisbats, topònim donat perquè coincidia en aquest punt la partió dels Bisbats de Girona, de Vic i de la Seu d’Urgell; ara hi conflueixen els termes d’Ogassa, Vilallonga i Pardines.

Com anem justos de temps decidim fer retorn, fent baixada pel dret amb ziga-zagues i diagonalment vers el Pla Gros de Fogonella, enllaçant amb el PRC-189 que passa per corriols i viaranys fets pel bestiar, direcció a les antenes que ens serveixen de referència per tornar de nou al cotxe.