267. Senderisme en tren (Canfranero) : de La Peña a Anzánigo per la serra de Sta. Isabel, cerro Malacastro i Centenero

LA TRAVESSA

La travessa uneix les estacions de Santa Maria y La Peña i d'Anzánigo a través de la serra de Santa Isabel. Està situada al nord de la línia ferroviària i del riu Gállego, i tot i ser una elevació modesta ofereix fantàstiques vistes cap al pantà de La Peña i la serra de Loarre.

Ambdues poblacions estan unides pel riu, però també per la línia del Canfranero, un ferrocarril que connecta les ciutats de Saragossa i Osca amb Canfranc, el darrer municipi aragonès abans que la línia s'endinsi en el túnel de Somport per sortir al nord dels Pirineus.

El nom de l'estació de 'Santa Maria y La Peña' fa referència a dos nuclis de població del municipi d'As Penya de Riglos, comarca de la Foia d'Osca. La parada es troba al nucli de La Peña, veïnat que va néixer gràcies a l creació de l'estació del ferrocarril. El poblament de 'Santa Maria´ està allunyat, a 5 quilòmetres a ponent, i prop de la presa del pantà.

El poble d'arribada de la travessa és Anzánigo, un petit municipi que pertany a la comarca veïna de l'Alt Gállego. Tot i que no de forma oficial, tots dos municipis formen part de la 'Galliguera' , una comarca que uneix els pobles de la conca mitja del riu Gállego entre Caldearenas fins al sud d'Ayerbe, ciutat que fa de capital d'aquest territori històric.

La ruta, a part del vessant paisatgístic, té en els pobles que recorre un dels seus principals valors. La Peña, Yeste, Centenero i Anzánigo són els quatre nuclis pels quals passarem, dels quals, els tres primers, pertanyen al municipi d'As Penyas de Riglos. Probablement Centenero és el més interessant, sense perdre de vista el pont medieval d'Anzánigo.

La travessa recorre bona part de la carena (plana) de la serra de Sta. Isabel. Durant aquest tram de prop de 1.500 metres caminarem sense seguir cap sender clar, sinó que seguirem camins de ramat que ens podem fer dubtar del camí a seguir. Les vistes al sud de la serra de Loarre i a estones al nord dels Pirineus, faran passar aquests metres distrets, però amb un ull al gps!


PUNTS D'INTERÈS

Segons el sentit de la ruta els punts d'interès que trobarem son:

- La Peña. El nucli va sorgir al voltant de la dècada de 1890 amb l'arribada del ferrocarril. Tant és així que antigament era conegut com el barri de l'Estació. El poble va créixer amb la instal·lació a principis del s. XX d'una fàbrica de carbur i la construcció dels habitatges dels seus treballadors. Encara ara ofereix un aspecte que ens recorda a antigues colònies industrials de les moltes que trobem per Catalunya.

- Yuste. Petit nucli pertanyent al municipi d'As Penyas de Riglos. L'església, del s. XII, està dedicada a St. Salvador. El poble va estar en procés d'abandó durant dècades, però comença ara a reviure amb la recuperació d'algunes de les seves cases com a allotjament de turisme rural, o fins i tot, com a estudi de gravació. Tot i així, encara hi ha moltes cases abandonades i en ruïnes.

- Peña Malacastro (vèrtex). Cim de 1.079 m que corona la serra de Sta. Isabel. És de pendents suaus vers al nord, mentre que al sud és de pendents més verticals, amb alguns estrats de roca que formen petits penya-segats.

- Església i font de Sta. Isabel. Ermita romànica situada en un bell entorn. És de nau única, i en algun moment de la seva història es va esfondrar i restaurar amb un porxo pel qual es van utilitzar tota mena de material, inclòs una tomba antropomorfa. Davant de la porta hi ha un altre tomba, sovint tapada per lloses de pedra. La font (indicador de fusta) és a 100 m a ponent del camí.

- Centenero. Un dels pobles més interessants de la contrada. Com Yeste, forma part del municipi d'As Penyas de Riglos. Són d'interès les cases tradicionals amb xemeneies troncocòniques del s. XVI i XVII. Estan formades per una columna independent coronades per una volta en cúpula i un sostre
construït amb teules.

- Pont d'Anzánigo. El pont dona accés al nucli urbà, situat a l'altra riba del riu. Té una llargada de més de 100 m que es recolzen sobre cinc arcs de mig punt de diferents mides. Va ser construït probablement al s. XIII i està considerat com un dels millors exemples de la seva mena de l'Aragó.

- Anzánigo. Municipi de 29 hab. (2019) pertanyent a la comarca de l'Alt Gállego. El poble està envoltat de muntanyes a la part més encaixonada del riu Gállego i prop del barranc de Bernués. El nucli és petit, però mereix la visita.


DIFICULTAT

Hem d'estar atents al tram de 1.500 m que hi ha entre que assolim la carena de la serra de Sta. Isabel i el vèrtex del cim de Malacastro. En aquest tram es va sense camí clar sempre seguint traces de ramat poc marcades. Caminarem amb la sensació d'estar sovint en el mal camí i que el bo és el del costat. Tot i així, no té més dificultat que seguir l'orientació correcta sense perdre alçada.

Entre el cim del Malacasto i Centenero la ruta està senyalitzada, així com entre aquesta localitat i Anzánigo. En aquest aquest segon cas, hi ha escadusseres marques grogues. Tot i que costen de veure, el corriol és fàcil de seguir i agradable.


EL CANFRANERO

El primer ferrocarril de la península Ibèrica va unir les ciutats de Barcelona i de Mataró l'any 1848. Ràpidament, van anar sorgint idees i projectes a fi de connectar els estats espanyol i francès amb aquest modern mitjà de transport. No va ser fins a l'any 1864 quan s'inaugurava la primera connexió ferroviària entre ambdós estats, la que va unir Irun i Hendaia. La segona va ser la que va unir Portbou i Cervera de la Marenda l'any 1878. Totes dues connexions estan situades als dos extrems dels Pirineus, els punts geogràfics més fàcils de travessar.

El debat per connectar ambdós països creuant els Pirineus pel centre va ser sobre la taula des de ben aviat. Els governs d'ambdós estats van crear una Comissió mixta que durant diversos anys va estar valorant més d'una desena de possibles recorreguts per a un ferrocarril transpirinenc. Finalment, en el Conveni dels Ferrocarrils Transpirinencs signat a París el 1904, es va arribar a l'acord per a la construcció de només tres línies transfrontereres:

1. L'Occidental: Saragossa - Zuera - Canfranc - Auloron (En servei entre 1928-1970).
2. La Central: Lleida - La Pobla de Segur - Sent Gironç (Sense connexió internacional).
3. L'Oriental: Ripoll - Puigcerdà - Ax les Termes (Arriba a la Tor de Querol el 1927. Encara en servei).

L'any 1853 l'empresari i polític aragonès Juan Bruil ja va presentar un esbós sobre la idea travessar els Pirineus per Canfranc. Però qui és considerat com un dels primers promotors de la línia va ser Narcís Hereu i Matas (1837-1904), un metge gironí establert als Estats Units que va fer fortuna durant la Guerra Civil americana (1861-1865). De tornada va invertir tot el seu patrimoni en el projecte del tren a Canfranc, empresa que va gestionar des de les seves residències de París i Madrid. Finalment arruïnat, va tornar als EUA.

La construcció de la línia es va estendre des del 1882, any en què el rei Alfons XII va inaugurar les obres, fins al 1928, any en què el seu fill Alfons XIII va ser l'encarregat d'inaugurar finalment la línia. Té una longitud total de 218 km, és d'amplada ibèrica (1.668 mm) i mai ha estat electrificada. El tram entre Jaca i Canfranc és on la línia assoleix el màxim pendent, on les inclinacions arriben a assolir el 20 ‰.

El ferrocarril transfronterer de Canfranc va estar en funcionament entre els anys 1928 i 1970. Un accident al vessant francès va malmetre les infraestructures, i des de llavors, cap més tren ha travessat la frontera a través del túnel de Somport.

1853 - Juan Bruil, polític aragonès, presenta un primer projecte per unir Saragossa i Pau amb ferrocarril a través de Canfranc.
1861 - Arribada del ferrocarril a Saragossa (línia Barcelona-Lleida-Saragossa).
1864 (12 set.) - Arribada del ferrocarril a Osca.
1882 - Alfons XII inaugura les obres del 'Canfranero'.
1893 - Inauguració del tram Osca-Jaca.
1915 (10 set.) - Es donen per acabades les obres del túnel de Somport (7.874 m).
1922 - Inauguració del tram Jaca-Canfranc.
1925 - Finalització obres de l'estació internacional de Canfranc
1928 (18 juliol) - Inauguració de l'estació de Canfranc per Alfons XIII i entrada en servei de la connexió internacional.
1929 (15 febr.) - Inauguració de la variant Zuera-Turuña. Estalvi de prop de 40 km.
1945-1949 - Tancament de fronteres i de la connexió internacional per evitar l'ingrés als maquis dels republicans exiliats.
1970 (27 març) - Accident ferroviari al Pont d'Estanguet (França). La línia queda clausurada.
2003 (7 maig) - l'AVE arriba a Saragossa.
2003 (23 des. ) - L'AVE arriba a Osca (Tardienta).
2021 (17 abr.) - Inauguració de la nova estació terminal d'Adif a Canfranc.


El túnel de Somport va ser l'obra clau per a la interconnexió de les línies d'ambdós vessants de la frontera. Es va construir entre els anys 1908-1915 i al seu interior hi ha el punt més elevat de tota la línia, una cota situada a 1.212 m. Té una longitud de 7.874 m i va ser el més llarg de l'estat fins al 2007 quan es va inaugurar el túnel de Guadarrama (28, 7 km). L'entrada espanyola se situa al poble de Canfranc, a 1.195 msnm, i la francesa, a 1.075 msnm a la colònia ferroviària de Les Forges d'Abel, creada a partir de la construcció de la línia i del túnel. De total de la seva longitud, 4.714 m són al costat espanyol i 3.160 al costat francès.

Un altre túnel, millor dit, conjunt de túnels d'interès és el que hi ha entre les estacions de Castiello de Jaca i Villanúa. Després de Castiello la línia empren un trajecte en forma de "S" helicoidal a fi de guanyar la màxima alçada possible sense comprometre la tracció. En direcció a Canfranc aquesta infraestructura està formada pel túnel 6 (822 m) i el túnel 7 (236 m). Després el tren creua l'impressionant viaducte de 'San Juan' un pont en corba de 357 m format per 28 arcs. Finalment, el túnel 8 tanca el cercle. El 'Canfranero' ha guanyat aproximadament 80 m de desnivell gràcies a aquest complicat conjunt d'obres d'enginyeria.

Com a curiositat final voldríem esmentar que les galeries buides del túnel acullen el Laboratori Subterrani de Canfranc , on aprofita les especials condicions d'aïllament per a desenvolupar diferents experiments relacionats amb la física de partícules. Entre d'altres, tenen en marxa els experiments NEXT de recerca de neutrins i l'ANAIS, que intenta esbrinar l'origen de la matèria fosca.


ELS TRENS

- ESTACIÓ DE SORTIDA: Santa Maria y la Peña (Renfe). Dona servei a dos nuclis de població del municipi d'As Penyas de Riglos, Santa Maria, situat prop de l'embassament i La Peña, nucli on es troba l'edifici de viatgers. L'estació és de parada facultativa. Dalt del tren, hem de fer saber a l'interventor l'estació a la que volem baixar, tret que sigui de parada obligada.
La Peña és un petit nucli de població de població que va créixer al voltant de l'estació. A tocar de la carretera hi ha un bar restaurant que obre tots els dies.
A l'estació trobareu una caseta ferroviària i un petit refugi on protegir-se de les inclemències meteorològiques.

- ESTACIÓ DE SORTIDA: Anzánigo (Renfe). Està situada a l'extrem de llevant del nucli urbà, una mica apartada del centre. Es va inaugurar l'1 de juny de 1893 amb l'entrada en funcionament del tram del Canfranero entre Osca i Jaca. Estació facultativa. Això implica que el tren no s'hi atura si no avisem. Hem de fer un clar senyal al maquinista perquè aturi el tren i puguem pujar.


Podeu consultar tots els horaris a:

- Renfe

Els caps de setmana, a principis de 2022, eren:

Saragossa-Osca-La Peña:
06:57 - 07:55 - 08:59
15:53 - 16:50 - 17:55

La Peña-Osca-Saragossa:
10:25 - 11:33 - 12:29
19:25 - 20:32 - 21:33

L'any 2017 Aragón TV va produïr un documental Slow TV amb les imatges a temps real de tot el recorregut.

Trobareu el pas del tren per les següents estacions als minutatges:

- Osca: 1h09
- Ayerbe: 1h49
- Riglos: 2h03
- La Peña: 2h13
- Anzáñigo: 2h19:45
- Caldearenas: 2h32:25
- Sabiñánigo: 2h54
- Jaca: 3h10
- Castiello Pueblo: 3h18
- Castiello: 3h22
- Villanúa: 3h33
- Canfranc: 3h44