269. Senderisme en tren (Canfranero): la 'Senda de Izarbe' en ruta circular des de Caldearenas

LA TRAVESSA

Curta però interessant ruta circular que des de l'estació de Caldearenas-Aquilué ens portarà a seguir un itinerari emboscat anomenat Senda de Izarbe sobre el qual, l'artista aragonesa Maribel Rey Allué, ha realitzat diverses intervencions artístiques.

Al llarg d'aproximadament un quilòmetre després de creuar sota les vies del tren, trobarem escampats pel corriol mosaics, pedres pintades amb vius colors, columnes i figures mòbils penjades dels arbres que farà gaudir especialment als més petits. I és que la sensació particular amb la que sortim en acabar és que hem estat dins d'un cotxet de nen ple de figures infantils mòbils penjades per aquí i per allà, cridant-nos l'atenció.

La caminada és interessant, diferent i recomanable. A més a més de la intervenció artística, també passarem per tres espais museïtzats, però que, malauradament, de ben segur trobarem tancats. El primer és l'antic molí fariner de 'La Dolores', dins el nucli urbà. Els altres dos són dues cabanes de pedra. La primera, anomenada 'La Paridera', està dedicada a la vida pastoral.

Caldearenas és un municipi de la comarca de l'Alt Gállego, província d'Osca, que compta amb 220 habitants dispersos en diferents nuclis de població. Un d'aquests és Aquilué, un veïnat de només 20 hab. situat a 2,5 km de Caldearenas i que dona nom a l'estació. Així mateix, també podríem incloure'ls a la comarca no oficial de la 'Galliguera', una demarcació que engloba els pobles de la conca mitja del riu Gállego compresos entre Caldearenas i fins una mica més al sud d'Ayerbe, ciutat que fa de capital d'aquest territori històric.


LA SENDA D'IZARBE

El camí es va inaugurar el 26 de juny de 1999, va ser repintat el 2012 i totalment renovat el 2020. D'acord amb el plànol turístic editat, les intervencions artístiques que anirem trobant són:

1. Riu Matriz
2. Entrada al sender
3. Habitants del bosc
4. Benvinguda
5. Rupestre
6. Peixos
7. Dibuixos a l'aire
8. Passarel·la
9. Mòbil
10. Pedres pintades
11. Mosaics
12. Tòtems

La ruta està ideada d'anada i tornada amb variants d'un sentit que no es fan a la tornada. A totes les cruïlles trobarem indicadors de fusta que marquen el camí correcte de la 'Senda'.

Enlloc de fer la tornada pel mateix camí, el retorn que us proposem es fa per l'altra riba del riu caminant sobre una còmoda pista que va pel marge esquerre del Gállego.

El riu es creua per una passera que durant el desglaç, o després de fortes pluges, pot ser que l'aigua el sobreeixi. És poc probable, però possible. De totes formes, el pont és troba just a mitja ruta i tornar pel mateix camí per on hem vingut no suposaria allargar més l'itinerari.

Abans d'arribar al riu hi ha un pas a nivell sense vigilància . Tot i que són escasses les circulacions de trens per la línia del Canfranero, igualment extremeu la vigilància a l'hora de creuar les vies.


PUNTS D'INTERÈS

D'acord amb el sentit de la ruta, trobarem els punts d'interès següents:

- Estació de 'Caldearenas-Aquilué'. Es va inaugurar l'1 de junt de 1893 quan va entrar en funcionament el tram Osca-Jaca. El municipi està dispers en diferents nuclis de població que en total sumaven poc més de 200 habitants l'any 2021.

Davant mateix de l'estació hi ha diferents plafons sobre rutes a realitzar des d'aquí, tant en btt com a peu.

- Església de Sant Vicenç (s. XVIII). Església parroquial situada a pocs metres de l'estació. És d'una sola nau i tancat amb un absis pla.

- Molí 'La Dolores'. Antic molí fariner reconvertit en museu. Va funcionar des de l'any de la seva creació el 1925 fins al 1968. En conserva tota la maquinària original. Les visites es fan amb reserva prèvia.

- Conjunt artístic Senda de Izarbe. Durant la primera part del recorregut trobarem diferents intervencions artístiques sobre el terreny. Figures 'picassianes' en fusta, roques pintades de colors que ressalten les seves formes, trencadissos formant figures d'animals, etc. Forma part de la coneguda 'Senda de Izarbe' i és una intervenció de Maribel Rey Allué, artista aragonesa que forma part del moviment MAR ('Mujeres Artistas Rurales').

- Pas a nivell. Pas sense vigilància. Tot i que la freqüència de pas de trens és molt baixa, aneu amb compte a l'hora de creuar les vies.

- Passera del riu Gállego. Pont de formigó. Pot haver dies que per la crescuda del riu l'aigua sobrepassi el nivell de la passera.


DIFICULTAT

És una ruta molt fàcil, apta per a qualsevol persona i fins i tot nens. Segueix en tot moment corriols i pistes amb indicadors verticals que faciliten el seguiment fàcil de l'itinerari.

Amb el desglaç, la passarel·la del riu pot ser que vessi. Aneu amb compte. Sinó gireu cua. El pont és a mig camí i retornar per on hem vingut no suposarà fer més quilòmetres.


EL CANFRANERO

El primer ferrocarril de la península Ibèrica va unir les ciutats de Barcelona i de Mataró l'any 1848. Ràpidament, van anar sorgint idees i projectes a fi de connectar els estats espanyol i francès amb aquest modern mitjà de transport. No va ser fins a l'any 1864 quan s'inaugurava la primera connexió ferroviària entre ambdós estats, la que va unir Irun i Hendaia. La segona va ser la que va unir Portbou i Cervera de la Marenda l'any 1878. Totes dues connexions estan situades als dos extrems dels Pirineus, els punts geogràfics més fàcils de travessar.

El debat per connectar ambdós països creuant els Pirineus pel centre va ser sobre la taula des de ben aviat. Els governs d'ambdós estats van crear una Comissió mixta que durant diversos anys va estar valorant més d'una desena de possibles recorreguts per a un ferrocarril transpirinenc. Finalment, en el Conveni dels Ferrocarrils Transpirinencs signat a París el 1904, es va arribar a l'acord per a la construcció de només tres línies transfrontereres:

1. L'Occidental: Saragossa - Zuera - Canfranc - Auloron (En servei entre 1928-1970).
2. La Central: Lleida - La Pobla de Segur - Sent Gironç (Sense connexió internacional).
3. L'Oriental: Ripoll - Puigcerdà - Ax les Termes (Arriba a la Tor de Querol el 1927. Encara en servei).

L'any 1853 l'empresari i polític aragonès Juan Bruil ja va presentar un esbós sobre la idea travessar els Pirineus per Canfranc. Però qui és considerat com un dels primers promotors de la línia va ser Narcís Hereu i Matas (1837-1904), un metge gironí establert als Estats Units que va fer fortuna durant la Guerra Civil americana (1861-1865). De tornada va invertir tot el seu patrimoni en el projecte del tren a Canfranc, empresa que va gestionar des de les seves residències de París i Madrid. Finalment arruïnat, va tornar als EUA.

La construcció de la línia es va estendre des del 1882, any en què el rei Alfons XII va inaugurar les obres, fins al 1928, any en què el seu fill Alfons XIII va ser l'encarregat d'inaugurar finalment la línia. Té una longitud total de 218 km, és d'amplada ibèrica (1.668 mm) i mai ha estat electrificada. El tram entre Jaca i Canfranc és on la línia assoleix el màxim pendent, on les inclinacions arriben a assolir el 20 ‰.

El ferrocarril transfronterer de Canfranc va estar en funcionament entre els anys 1928 i 1970. Un accident al vessant francès va malmetre les infraestructures, i des de llavors, cap més tren ha travessat la frontera a través del túnel de Somport.

1853 - Juan Bruil, polític aragonès, presenta un primer projecte per unir Saragossa i Pau amb ferrocarril a través de Canfranc.
1861 - Arribada del ferrocarril a Saragossa (línia Barcelona-Lleida-Saragossa).
1864 (12 set.) - Arribada del ferrocarril a Osca.
1882 - Alfons XII inaugura les obres del 'Canfranero'.
1893 - Inauguració del tram Osca-Jaca.
1915 (10 set.) - Es donen per acabades les obres del túnel de Somport (7.874 m).
1922 - Inauguració del tram Jaca-Canfranc.
1925 - Finalització obres de l'estació internacional de Canfranc
1928 (18 juliol) - Inauguració de l'estació de Canfranc per Alfons XIII i entrada en servei de la connexió internacional.
1929 (15 febr.) - Inauguració de la variant Zuera-Turuña. Estalvi de prop de 40 km.
1945-1949 - Tancament de fronteres i de la connexió internacional per evitar l'ingrés als maquis dels republicans exiliats.
1970 (27 març) - Accident ferroviari al Pont d'Estanguet (França). La línia queda clausurada.
2003 (7 maig) - l'AVE arriba a Saragossa.
2003 (23 des. ) - L'AVE arriba a Osca (Tardienta).
2021 (17 abr.) - Inauguració de la nova estació terminal d'Adif a Canfranc.

El túnel de Somport va ser l'obra clau per a la interconnexió de les línies d'ambdós vessants de la frontera. Es va construir entre els anys 1908-1915 i al seu interior hi ha el punt més elevat de tota la línia, una cota situada a 1.212 m. Té una longitud de 7.874 m i va ser el més llarg de l'estat fins al 2007 quan es va inaugurar el túnel de Guadarrama (28, 7 km). L'entrada espanyola se situa al poble de Canfranc, a 1.195 msnm, i la francesa, a 1.075 msnm a la colònia ferroviària de Les Forges d'Abel, creada a partir de la construcció de la línia i del túnel. De total de la seva longitud, 4.714 m són al costat espanyol i 3.160 al costat francès.

Un altre túnel, millor dit, conjunt de túnels d'interès és el que hi ha entre les estacions de Castiello de Jaca i Villanúa. Després de Castiello la línia empren un trajecte en forma de "S" helicoidal a fi de guanyar la màxima alçada possible sense comprometre la tracció. En direcció a Canfranc aquesta infraestructura està formada pel túnel 6 (822 m) i el túnel 7 (236 m). Després el tren creua l'impressionant viaducte de 'San Juan' un pont en corba de 357 m format per 28 arcs. Finalment, el túnel 8 tanca el cercle. El 'Canfranero' ha guanyat aproximadament 80 m de desnivell gràcies a aquest complicat conjunt d'obres d'enginyeria.

Com a curiositat final voldríem esmentar que les galeries buides del túnel acullen el Laboratori Subterrani de Canfranc , on aprofita les especials condicions d'aïllament per a desenvolupar diferents experiments relacionats amb la física de partícules. Entre d'altres, tenen en marxa els experiments NEXT de recerca de neutrins i l'ANAIS, que intenta esbrinar l'origen de la matèria fosca.


ELS TRENS

- ESTACIÓ DE SORTIDA/ARRIBADA: Caldearenas-Aquilué (Renfe). L'estació, a tocar del poble, es va inaugurar el 1893 quan va entrar en funcionament el tram Osca-Jaca. Entre els anys 2013 i 2019 Renfe va deixar de donar servei a l'estació.

A la represa del servei, però, Renfe va decidir que la parada només fos facultativa. Això implica el tren no s'hi atura si no avisem. Si som dalt del tren, hem de fer saber a l'interventor l'estació a la que volem baixar. Quan estiguem esperant un tren en una parada facultativa, haurem de fer un avís ben visible al conductor perquè pari i ens reculli. Als horaris de Renfe apareix una (F) per indicar aquest tipus d'estacions.

Podeu consultar tots els horaris a:

- Renfe

Els caps de setmana, a principis de 2022, eren:

Saragossa - Osca - Caldearenas:
06:57 - 07:55 - 09:20
15:53 - 16:50 - 18:16

Caldearenas - La Peña - Osca-Saragossa:
10:17 - 11:33 - 12:29
19:17 - 20:32 - 21:33

L'any 2017 Aragón TV va produir un documental Slow TV amb les imatges a temps real de tot el recorregut.

Trobareu el pas del tren per les següents estacions als minuts:

- Osca: 1h09
- Ayerbe: 1h49
- Riglos: 2h03
- La Peña: 2h13
- Anzáñigo: 2h19:45
- Caldearenas: 2h32:25
- Sabiñánigo: 2h54
- Jaca: 3h10
- Castiello Pueblo: 3h18
- Castiello: 3h22
- Villanúa: 3h33
- Canfranc: 3h44