281 - Sant Corneli - Aramunt - Pantà de Sant Antoni. 100 cims FEEC

Ruta en que farem el cim de Sant Corneli, des d'Aramunt.
Cim inclòs a la llista de 100 cims de la FEEC

APROXIMACIÓ: Des de la Pobla de Segur anem direcció Aramunt. Desprès seguim cap a la Font de la O i una mica mes enllà trobem el cartell de Sant Corneli.

DIFICULTAT TÈCNICA: Fàcil. Camí molt fressat i fàcil de seguir. Fort desnivell però amb pujada constant, que no se fa pesat.

RUTA: Comencem seguint el camí que ens marca el senyal de Sant Corneli.
El camí està molt fressat i és fàcil de seguir.

Seguim en forta pujada, però de manera constant i fent llaçades, que fa que no es faci pesada la pujada.

Seguim pel mig del bosc, sempre amb molt bones vistes del Pantà de Sant Antoní.

A la part final sortim del bosc la pujada es suavitza una mica.

Arribem al cim on trobem la petita ermita de Sant Corneli i les restes de la creu de ciment tombada.

La tornada la farem pel mateix camí.

Viquipèdia:
Sant Corneli és una muntanya i serra de 1.351,4 metres que es troba entre els municipis de la Conca de Dalt (antic terme d'Aramunt). i d'Isona i Conca Dellà al Pallars Jussà (antic terme d'Orcau). Tot i que rep el nom de “muntanya”, és, de fet, una serra, que té continuïtat cap a llevant per la Costa Gran, en direcció a Abella de la Conca, i cap al nord-oest i nord per tot un seguit de serrats que davallen cap al poble d'Aramunt : Serrat de la Font de la O, Serra dels Corrals i Serrat Gros, entre altres.


Sant Corneli des d'Herba-savina
Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 261088001) i l'Ermita de Sant Corneli l'romànica. El 1940 s'hi bastí una gran creu d'obra que caigué al cap de poc temps a causa d'una forta ventada.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.[1]

Domina tant la Conca Dellà com la Conca de Dalt i la de Tremp. Per això va ser el primer objectiu dels exèrcits franquistes, en entrar al Pallars Jussà el gener del 1938, i a partir del seu control, establiren la línia de front als seus peus.

Aquesta línia de front estigué estabilitzada durant tot el 1938, per la qual cosa la plana dels seus peus, la Conca Dellà, fou escenari de nombrosos combats, i fou víctima d'una gran destrucció a causa dels bombardeigs.

La major part de la muntanya està inclosa en la Partida de Sant Corneli.