286 - Mas Ventós - amagatall dels bandolers - sant Onofre

Dijous 22 de juliol de 2021. Eren les 6 de la tarda i decidim anar a passejar des del mas Ventós fins sant Onofre, doncs la Dolors no hi havia estat mai a l’ermita emblanquinada que es veu anant a Roses, situada a mitja muntanya del vessant de ponent de la Serra de Verdera.

Enfilem la carretera que surt de Vilajüiga cap a sant Pere de Rodes, deixant el cotxe a l’aparcament del mas Ventós, planell ben arranjat per zona de lleure amb taules i fogons sota la pineda.

Es va per la pista forestal en direcció a llevant,de bon caminar i gairebé sense desnivell, gaudint per la dreta de bona vista sobre la plana Empordanesa i per l’esquerra la margera plena de matollars de brolla i algun ullastre o olivera borda.

Tot mirant el paisatge dels aiguamolls des de l’alçada, ens adonem de la columna de fum que puja a la llunyania pel sector de l’Escala, que era l’inici de l’incendi al Massís del Montgri que va durar 3 dies i va calcinar 91 hectàreas de massa forestal.

A la dreta de la pista es veu una fita gran, un munt de pedres ben apilades de gairebé un metre d¡alçada, que marca l’inici d’un camí de baixada a Palau per les Roques de les Heures; uns 400m. més avall i al costat d’una clariana-mirador, es troba un altre camí de baixada, el del Pas Estret que va pel Turó de la senyera.

L’ermita la veiem a uns 50 metres però decidim anar-hi a la tornada, doncs aquí també es troba l’indicador de fusta que assenyala el corriol de pujada a”l’amagatall dels bandolers”, molt costerut i amb el terra ben fressat pels xaragalls fets per les pluges.

Arribats a la balma, uns 70 m. de desnivell que fa suar, es veu sant Onofre a sota i una bona panoràmica de la badia de Roses; es baixa pel mateix indret i fem visita a la blanca ermita, amb els acollidors bancs d’obra que l’envolten i ajuden a fer un bufet de descans, abans de fer el camí de tornada pel mateix lloc.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Amagatall dels Bandolers

Segons les històries locals, aquesta balma sota una gran llosa i closa amb paret seca de pedra, era un refugi per pastors i també hauria servit d’amagatall de la colla del Rellotger de Creixell, mentre es curava un ferit del grup.
Aquest grup de bandolers que va actuar a finals de la 3a. Carlinada (1872-1876) pel Terraprim de l’Empordà, tenien atemorit l’ermità de sant Onofre, Pere Olivet, obligant-lo a portar-los avituallament.
Quan el van jutjar, va quedar demostrat que, a més de nombrosos robatoris, havia comès divuit assassinats. Va morir garrotat a l'areny de l'Onyar.

Bandoler-Rellotger de Creixell

Per si en voleu saber més del lloc: Sant Onofre