288 - Montjoi - Coll de Canadell -Montjoi

Passejada circular que comença a la Cala Montjoi seguint la pista en direcció a Jóncols fins arribar al Coll de Canadell i fer el retorn arran de mar pel camí de ronda.

Deixem el vehicle ( avui la moto) a l’aparcament del davant l’entrada al càmping Montjoi per començar caminada seguint la pista polsinosa a Cala Jóncols fins arribar al Coll de Canadell, on es troba la cruïlla amb el camí de pujada al Cap Norfeu, imponent silueta davant nostre.

En aquest punt hi ha panells informatius i es troben les marques del GR-92 que fa baixada per la dreta, per un camí aixaragallat per les pluges i porta fins els penya-segats de sota la casa Rahola, amb la cala de l’Oca, sols accessible per mar.

A uns 200 m. es troba la cala Pelosa on en primer terme es veu la “garita” (refeta pels pescadors) de control de presoners, utilitzada durant la guerra i la postguerra i a tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb el brocal cobert amb un element d'obra.

Travessada la cala Pelosa de sorra grisa i de gra gruixut, el camí de ronda voreja els penya-segats per un camí estret, flanquejat entre els murs de les finques i la cinglera, sota l’ombra dels pins i envoltat de cactus.

Es passa per les cales del Pi Ros, Gandalla, Salt del Matxo amb escales d’obra per baixar-hi i finalment la de Calitjàs, per continuar ara sense l’ombra de la pineda, fins trobar un ullal del mar que obliga a guanyar alçada per salvar l’obstacle i continuar cap a Punta Ferrera.

Aquí es troben uns cartells que avisen de la zona perillosa per caiguda de roques i aconsellen pujar amunt, fent tornada a la cala Montjoi per tram poc engrescador de la pista.

Per si en voleu saber més del lloc:
Camp de presoners de la Pelosa

cala Montjoi


Resum històric del camp de presoners de la Pelosa:

El camp de concentració de la Pelosa fou creat pel SIM ( Servei Informació Militar) republicà i stalinista, per tancar soldats de lleva refractaris a la guerra i militants revolucionaris empresonats.

Fins fa pocs anys encara es podien veure les restes de les edificacions i d’una torreta enlairada per la vigilància dels reclosos, que eren obligats a treballar en una pedrera on extreien material per fortificar les platges de l’entorn, en previsió d’un atac de les forces franquistes per mar.

El promotor del camp va ser la Direcció General de Presons del Ministeri de Justícia de la República Espanyola i gestionat pel SIM( branca del “Ojo de Moscú”)

Amb la victòria franquista va ser reutilitzat per “acollir” presoners de l’Exèrcit Popular de la República i de militants antifeixistes, obligats també a treballs forçosos per construir la pista militar que tenia que comunicar Roses amb Cadaqués tot resseguint el litoral.