29ena Caminada Popular Sant Pau 2020

29ena caminada de Sant Pau.
Sortirem des de la Plaça de l’Ajuntament i ens arribarem fins dalt del Montbaig, on està situada l’ermita de Sant Ramon, un veritable mirador del Baix Llobregat.
Sant Ramon, amb 295 mts d’alçada, ens permet gaudir d’una vista de 360º. Allargant la vista veurem les muntanyes del Garraf-Ordal, reconeixerem el Castell de l’Eramprunyà, La Morella, Puig d’Agulles, La penya del Moro, El Tàbor... i si seguim, el Montpedrós. Als nostres peus, Sant Climent, Viladecans, Sant Boi, tot el Baix. Més lluny, Barcelona, Montjuïc, Tibidabo... I a l’horitzó Montseny, Sant Llorenç, Montserrat...
Sant Ramon és una ermita construïda el 1887 i dedicada a Sant Ramon Nonat, que segons la tradició, va ser extret del cos de la seva mare morta el dia anterior, fent servir la daga d’una caçador. Es per això que se’l considera patró de les embarassades i els parts i per això veurem a l’interior de l’ermita un reguitzell d’ofrenes (ex-vots) de persones demanant o agraint la seva intervenció en el moment del naixement d’un fill. La festa patronal se celebra el 31 d’agost.
Actualment, al cim del Montbaig hi ha també un bar i un Centre d’Interpretació del Paisatge que mostra les feines de recuperació fetes al voltant de la muntanya per millorar els efectes de la pressió humana.
A més, al llarg de tot el recorregut podrem gaudir de les vistes que se’ns obren a banda i banda. Lluny veurem les autopistes que es dirigeixen a la ciutat de Barcelona i al port però també podrem veure camins que surten en direcció a les cabanes de Roca Ventosa i a la ruta de la Pedra Seca; les ruïnes de Can Tutusaus (s. XVII, d’origen francès, “tot ho sap” dit en to satíric) i el desviament que porta a la font del Catarrí, encara amb aigua després de pluges. Sempre, sempre us convidem a què proveu d’aventurar-vos per algun camí per veure on us portarà (en cas de no trobar sortida sempre podreu tornar enrere). A més, podrem veure l’evolució del cultiu de la cirera en camps que es mantenen i d’altres que es veuen abandonats de no fa massa temps. No hem d’oblidar que aquestes terres a mitjans del s. XIX eren totes, totes cultivades de vinyes. D’aquells ceps ara en queden els terrenys terrassats i els marges de pedra seca.